Quan Ana Costa Ramón va arribar a la Universitat Pompeu Fabra per estudiar el grau en Economia no s'hauria imaginat mai que acabaria aplicant els seus coneixements en una investigació científica aplicada a la sanitat pública. L'any 2013, ja amb el grau sota el braç, va decidir estudiar un màster en Ciències Econòmiques a la Graduate School of Economics de Barcelona. Va ser aleshores quan va tenir clar que voldria embarcar-se en l'aventura d'un doctorat. Havia provat la recerca i se'n va enamorar, per això es va disposar a estudiar un segon màster en Investigació Econòmica a la Pompeu, on actualment està cursant el doctorat. Un doctorat que, si tot va bé, espera poder acabar a l'estiu del 2020.

De la tesi en la que es troba immersa, juntament amb Ana Rodríguez-González, la seua companya infatigable d'aventures, se'n desprèn l'article'It's about time: Cesarean sections and neonatal health,' que fa uns mesos, va donar la volta al món. On mira d'explicar l'efecte de les cesàries potencialment evitables sobre la salut dels nadons.

Segons diverses investigacions, les cesàries no han parat de créixer en els últims anys tot i l'existència d'estudis que alerten que, tot i ser evident que poden salvar vides quan s'efectuen de forma programada sota criteris mèdics, també poden comportar tot un seguit de problemes de salut als nadons que neixen a través d'aquesta pràctica. És per això que tant Costa com Rodríguez, van iniciar un treball de recerca sobre aquestes intervencions.

«Vam posar-nos a investigar les cesàries no programades quan vam veure que no hi havia evidència causal entre les cesàries i la salut, ja que els estudis previs simplement comparaven nadons nascuts per cesària i per part vaginal, i podia ser que el que trobaven fos degut a diferències entre aquests grups, i no a la cesària en sí», explica Costa. També afegeix que: «és molt complicat investigar un tema com aquest amb metodologia mèdica perquè no podem fer experiments. És per això que vam decidir aportar una metodologia econòmica basada en dades observacionals que ens ajudés a aportar una relació causal entre la salut dels nadons i les cesàries», comenta la investigadora.

L'article publicat per Costa i Rodríguez al maig de l'any passat a la revista 'Journal of Health Economics', una de les revistes més prestigioses sobre investigació econòmica, ha causat un fort impacte entre el sector mèdic i també l'econòmic ja que ha servit per, tal i com esperaven les dues investigadores, aportar una relació causal entre la salut dels infants i les cesàries, on la decisió de fer aquesta intervenció no depèn de la salut prèvia, sinó de l'hora del dia en la que una mare tindrà el seu nadó. «Vam trigar dos anys a escriure'l i formarà part de la nostra tesi», sentencia Costa.

La investigació

Les estudiants de doctorat van observar una mostra formada per gairebé 6.000 parts d'un total de quatre hospitals públics d'Espanya i, van descobrir que, la probabilitat de que el part fos per cesària variava segons l'hora del dia. «Esbrinar això ens va sorprendre però el que més ens va cridar l'atenció era que, a les primeres hores de la nit, concretament entre les onze i les quatre de la matinada, augmentava la probabilitat de patir una cesària no programada» explica Costa.

D'aquesta manera, les dues investigadores posaven al damunt de la taula un element extern a la salut de la mare o de l'infant que esdevenia clau en el moment d'afrontar un part. Fins aleshores, ningú havia relacionat amb una variació horària les cesàries i la salut dels nadons. « Els nostres resultats suggereixen que les cesàries no indicades mèdicament tenen un impacte negatiu i significatiu en la salut del nadó, però també ens fa veure que l'efecte no és massa greu», comenta.

Si li pregunten per què creu que els metges decideixen fer una cesària enlloc d'assistir un part vaginal la resposta és ben clara: «No ho sé, el nostre estudi no entra a determinar aquest factor, només ens serveix per poder dir que, a partir d'aquestes hores de la matinada, hi ha més cesàries no programades en dones que presenten la mateixa salut que les que han tingut un part vaginal durant el dia, tot i que no descartem aprofundir-hi més endavant», explica l'estudiant.

La majoria d'estudis sobre salut neonatal confirmen que, un dels motius pels quals un infant nascut per cesària és més propens a patir malalties, sobretot respiratòries, és el fet de no haver-se exposat a les bactèries vaginals de la mare. Unes bactèries que ajuden a preparar el sistema immunològic del nadó. Tot i així, Costa explica que: «podem saber que els nadons que neixen per cesària, solen tenir més problemes de salut durant els primers mesos de vida però, a Espanya, és molt difícil investigar si aquests infants presentaran més problemes quan siguin grans, no els hi podem fer un seguiment», explica la investigadora. És per aquest motiu que per poder seguir endavant amb la seua tesi doctoral, farà servir estudis de països nòrdics com Finlàndia on sí que es fa un seguiment dels nadons nascuts per cesària.

«Els països nòrdics ens porten molt d'avantatge en aquest sentit, a Finlàndia podem saber de què treballa i que ha estudiat una persona que va néixer per cesària i quantes hospitalitzacions ha tingut i els motius que l'han portat a l'hospital. Això ens permetria saber si les cesàries, malgrat no tenir un impacte molt greu al néixer, poden tenir un impacte a llarg termini», conclou Costa, que reconeix que s'ha deixat influenciar per la feina i les investigacions de la seua tutora, Libertad González, que amb un dels seus estudis va conseguir crear una relació causal entre la desaparició del xec bebè i l'avançament de parts.

Reconeixements i premis

La investigació de Costa i Rodríguez ha rebut, de moment, diversos premis, entre ells, un premi de l'Associació Espanyola d'Economia de la Salut, i un premi de l'Associació Internacional d'Economia de la Salut, que hauran de presentar a Suïssa. A més, recentment, han estat nominades al premi Vanguardia de la Ciència. «Sempre fa il·lusió rebre premis i reconeixements per la feina feta. El de La Vanguardia ens ha ajudat a donar visibilitat a tota la nostra tasca», comenta l'estudiant. El premi de La Vanguardia és participatiu. Són els seus lectors els que poden votar els seus articles científics preferits i, segons la web del diari, els usuaris podran votar fins a finals d'aquest mes, concretament fins al proper dia 28 de febrer.

A l'abril, en un acte d'entrega de premis, sabrem si aquestes joves investigadores s'emporten aquest guardó cap a casa.