T'esperaves guanyar el premi?

Doncs la veritat és que no! Pensa que vaig escriure la novel·la fa deu anys! Tot i que l'he anat refent.

Què vols dir?

Abans era una novel·la molt més curta i senzilla i tot i que amb els anys l'he anat presentant a premis literaris i editorials mai no m'havia acabat de convèncer. La notava inacabada...

I ara et convenç?

Ara sí, aquest estiu em vaig plantejar escriure un final que m'agradés i que em deixés convençuda.

I com ho has fet?

Enriquint els personatges, ampliant la trama i aprofundint en el tema central de la història.

Parlant de la història, de què parla 'Emprendades'?

Parla d'Eivissa, la seua història, la seua gent i, sobretot, del ball pagès i les emprendades que les balladores porten.

I què és una emprendada?

Les emprendades són les joies que les noies porten als vestits típics amb els que ballen a les colles de ball pagès.

I per què són tan importants?

Són importants perquè tenen moltíssimes històries al darrera.

De veritat?

Sí! Les emprendades s'hereten de generació en generació, per a moltes famílies són un bé molt preuat i, durant la Guerra Civil, molts nacionals anaven casa per casa i les requisaven amb la voluntat de fondre-les i poder comprar armes!

Ostres! Qui t'ho ha explicat tot això?

M'ho van explicar moltes de les dones que vaig entrevistar per poder fer el meu treball final de la carrera d'Humanitats.

Aleshores, la novel·la va començar sent un treball final de carrera?

[Riu] Sí, a més, tot el que vaig escriure durant aquella època, s'ha quedat tal i com ho vaig deixar. No he retocat res de res.

Què et va portar a voler fer un treball sobre el ball pagès?

La curiositat. Sempre m'ha agradat imaginar com hauria estat la meua vida a l'Eivissa de fa cent anys. El treball i, posteriorment la novel·la, van ser l'excusa perfecta per aprofundir-hi.

I així vas descobrir el món de les emprendades?

Sí, a més, em va sorprendre que hi hagués tanta gent a Eivissa que desconegués aquestes joies i les seues històries, calia explicar-les!

Tens alguna emprendada?

No, no en tenc cap, però tenc moltes anècdotes sobre aquestes peces!

Explica!

En record una en especial. Una vegada, una de les dones que vaig entrevistar per escriure la història, em va comentar que, a casa, encara guardaven un rebut que els nacionals els hi van deixar durant la Guerra Civil on els hi prometien que, tard o d'hora, els hi tornarien la joia.

Però supòs que mai els hi van tornar, oi?

Exacte. Però aquesta no és l'única anècdota que conec. Una dona de Sant Rafel em va explicar que, per no perdre-les, les amagaven i sortien a ballar sense elles per por a què els nacionals, en veure-les, les requisessin. De fet, també es deia que es presentaven a les cases amb detectors de metalls!

A la novel·la, una noia jove coneix una dona gran que li explica totes aquestes històries. És autobiogràfica?

[Es fa un silenci]. No, no és autobiogràfica.

Has dubtat...

Perquè és cert que la protagonista estudia Humanitats i coneix una pagesa que li explica un munt d'històries, però t'assegur que aquest és l'únic punt que tenim en comú ella i jo.

Te'n vas adonar que les vostres històries s'assemblaven?

Mentre escrivia no. Però sí que és veritat que, molta gent que llegia la novel·la, em preguntava si la protagonista era jo i això em va fer replantejar alguns aspectes de l'obra.

Les localitzacions i els personatges que apareixen tenen noms ficticis, però existeixen?

[Riu] Els nuclis on transcorre l'acció són Sant Mateu, Vila i Sant Antoni. Pel que fa als personatges, només et diré que algunes de les històries que expliquen són reals.

Tens alguna nova novel·la en ment?

Sí, una de por! Però no et diré res més! [Riu]

Et costa trobar inspiració?

Gens! De fet, el que em costa no és trobar inspiració. El que em costa és no trobar-la!

Beneït problema!

[Riu] He escrit molts contes. Tenc molta imaginació i, de vegades, és un problema perquè em costa molt centrar-me en una cosa. El problema no són les idees, és el temps, que no en tenc!

Com a escriptora, et fa por que desapareguin llibreries?

El que em fa por és que desapareguin llibreters! Els llibres es poden seguir comprant però el que em fa por és que es perdi la proximitat amb aquells llibreters que et recomanen llibres desconeguts.