«Elles varen ser les primeres que varen alçar la veu contra l'esclavitud o contra l'ablació genital femenina que veien a Sudan, a Somàlia o entre els massai. Van prendre partit a força de represàlies, de burles i del rebuig de les seves pròpies famílies». Així descriu la periodista Cristina Morató les primeres dones que es varen atrevir a endinsar-se en el continent africà. «En un món de fanàtics missioners i exploradors romàntics que pretenien civilitzar els salvatges van sorgir un grapat d'audaces dames disposades a escoltar i entendre els nadius. Soles i sense escorta, portades per la fe, la curiositat o l'ànsia d'aventura, es van endinsar a regions inexplorades on els nadius mai havien vist una dona blanca», continua Morató sobre aquestes dones, que protagonitzen el mes de març del calendari 'Temps de dones, dones en el Temps', que elabora i distribueix cada any l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del Sindicato de Trabajadores de la Enseñanza (STES) i que enguany està dedicat a «dones exploradores i aventureres». Aquí a Eivissa, si a algú li interessa el pot trobar a la seu del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes (STEI), al carrer Madrid.
Així, sobre les paraules de Cristina Morató, a la il·lustració del mes de març, apareix la basca Isabel de Urquiola, que al segle XIX va acompanyar el seu marit, Manuel Iradier, al País de Muni, l'actual Guinea Equatorial, on va viure gairebé tres anys. També la nord-americana May French Seldon, que viatjà sola a la frontera entre Kènia i Tanzània, i la missionera escocesa Mary Slessor.
L'any comença amb unes altres exploradores, les d'Amèrica. Comparteixen una canoa que travessa l'Amazones tres espanyoles: Isabel Barreto (navegant espanyola, la primera en tenir el càrrec d'almirall a la navegació espanyola), Mencía Calderón (qui va portar a Amèrica del Sud les primeres 50 hidalgues espanyoles) y Ana López (costurera de Sevilla que, a Amèrica, va ensenyar a brodar). A la cofa, observant l'horitzó, estan les quatre pirates del mes de febrer: Anne Bonney, Mary Read, Ching Shih (que va prohibir el maltractament a les dones) i Sida Al Hurra.
El mes d'abril és per a les egiptòlogues Margaret Alice Murray (a qui, al segle XIX, varen acusar de bruixeria pels seus estudis sobre l'escriptura jeroglífica), Zulema Barahona i Salima Ikran, molt coneguda pels seus documentals. Penélope Vaquero García, Cindy Lee Van Dover i Petra Deimer-Schütte, exploradores marines, són les protagonistes del mes de maig. Elles tres cedeixen el testimoni, al juny, a les antropòlogues Jacquetta Hankes (primera dona que va estudiar Arqueologia i Antropologia a Cambridge), Carmen Arnau Muro (experta en Sibèria) i Margaret Mead (precursora en la utilització del concepte de gènere i, possiblement, la dona més influent en el món de l'antropologia).
«Després de 2.333 quilòmetres, hem aconseguit el sostre delmón, el pol Nord, amb les coordenades 90 graus de latitud nord. He llegit bastants diaris d'investigadors de l'Àrtic i ara tinc remordiments quan penso en les necessitats i els mals moments que van passar els primers que van venir aquí. No obstant això, l'única cosa que jo he de fer és resistir els marejos. Si em demanassin que digués un dia de la meva vida en què vaig ser absolutament feliç, diria que va ser el dia que vaig passar al Pol Nord», explica Tanya Pospélova a la il·lustració de juliol, mes dedicat a les exploradores dels pols, on apareixen Chus Llac Rei (primera espanyola en arribar al Pol Sud després de 59 dies de travessia en solitari), Jade Hameister (la més jove en arribar al Pol Nord, amb 14 anys) i Caroline Millelsen (la primera dona en arribar a l'Antàrtida, al febrer de 1935).
Cristina García Spínola de Brito, Laura Dekker i Jeane Baret recorden, a l'agost, les dones que han donat la volta al món. Laura va donar, amb 14 anys, la volta al món a vela, Jeane, al segle XVIII, es va disfressar d'home per fer-ho, i Cristina l'ha donat en bicicleta per reivindicar els drets de les dones. El primer que s'ensenya als estudis de gènere és que cal buscar les dones a la història, perquè no hi són. És la frase que, amb moltes més paraules, acompanya, al mes de setembre, les arqueòlogues Harriet Ann Boyd Hawes (directora d'una de les primeres excavacions al palau de Minos), Tatiana Avenirovna Proskouriakoff (experta en els maies) i María Dolores Fernández-Posse y de Arnáiz. 'Reporteres intrèpides'. Així es titula el mes d'octubre, on apareixen Emilia Serrano de Wilson, la fotògrafa de guerra Gerda Taro i Molly Ferryll. Elles tres precedeixen al mes dedicat a les aventureres, que apareixen sobre les dunes del desert: Isabella Bird, Marga d'Andurain, Lady Anne Blunt i Egeria. Aquesta és la primera dona viatjera de què hi ha constància. Al 384, després de recòrrer tres continents, escrigué al seu quadern de viatge: «Com sóc una mica curiosa, vull veure-ho tot». De fet, el mes de desembre està dedicat a les 'Viatgeres curioses', a les que representen Alice Fauveau, Gloria Atanmo i Eva Canel. «Van ser dones doblement excèntriques. D'una banda perquè es van realitzar com a dones a les seves respectives professions sense ser necessàriament esposes o mares exemplars. En segon lloc, per atrevir-se a viatjar a llocs llunyans que no existien ni en els mapes. A les científiques, com a les escriptores, no les tenien en consideració», conclou, de nou, Cristina Morató.
