Són les nou del vespre. A la piscina de Can Misses encara hi ha nedadors fent els darrers llargs. Estan cansats, porten varies hores nedant sense parar i saben que, en breus instants, hauran de cedir la piscina a l'equip de waterpolo del Club Natació Eivissa. «Mira mamá, ja han arribat els de waterpolo», comenta un boix quan veu aparèixer els jugadors d'aquesta secció. Se'ls reconeix amb facilitat. Tots porten el mateix banyador slip de color verd, blanc i blau a conjunt amb un característic barret dels mateixos colors. Tothom els mira i ells somriuen. Saben que tot i portar més de dos anys entrenant a la mateixa piscina, el seu entrenament no té res a veure amb la resta d'activitats que es porten a terme a les instal·lacions del centre esportiu de Can Misses. «És normal que els boixos ens mirin. Som els únics que jugam amb una pilota dins l'aigua. Tant de bo no perdin aquest interès en naltros. Ells són el futur d'aquesta secció», explica en Llorenç Aznarez, jugador de la secció de waterpolo del Club Natació Eivissa.

Passats uns minuts, l'equip es reuneix. Ha arribat el moment de muntar el terreny de joc. Agafen les porteries i les col·loquen als extrems de la piscina. Llorenç, que té 20 anys i practica la natació des de ben petit, recorda tots i cadascún dels llargs que ha fet en aquesta instal·lació com a nedador i sap que la natació és un esport competitiu, sacrificat i cansat. «A priori pot semblar un esport poc atractiu o, fins i tot, avorrit però tot canvia quan, de sobte s'hi afageix la pilota», explica. En el cas d'en Llorenç, el waterpolo va ser l'excusa perfecte per retrobar-se amb l'esport. «Vaig passar uns anys complicats quan estudiava batxillerat i vaig deixar de banda l'esport. Ara, però, des que he provat el waterpolo, m'he tornat a enamorar de l'aigua.», explica.

Aquesta secció del Club Natació Eivissa va néixer a l'octubre del 2016 i, actualment, ja compta amb més de 20 jugadors d'entre 20 i 30 anys venguts d'arreu de l'illa d'Eivissa. Molts d'ells mai havien provat aquest esport anteriorment, de fet, alguns ni tan sols havien nedat en una piscina abans de llençar-se a provar aquesta activitat. D'altres, en canvi, tenen una llarga experiència en aquesta pràctica esportiva, com és el cas de Yussi Chebair, que amb tan sols 22 anys ha jugat en diversos equips de Madrid i, fins i tot, amb la selecció sub 17 de Xile, on va tenir l'oportunitat de jugar contra seleccions com les de Brasil o Colòmbia. «Segurament som un dels jugadors amb més experiència del club però tots hem après moltíssim en només dos anys. És una sort entrenar amb persones tan motivades i compromeses», comenta Chebair. I és que, el compromís és, segurament, allò que fa d'aquest equip un equip tan especial. Els jugadors no reben cap mena de remuneració, motiu pel qual, tots plegats s'han de guanyar la vida de forma paral·lela. Molts viuen lluny d'Eivissa, i tot i que els entrenaments són diaris i acaben passades les 11 de la nit gairebé ningú se'ls salta. Saben que els exercisis són molt complerts, que serveixen per treballar la forma física i millorar jugades estratègiques de cara als partits que disputen cada cap de setmana. «Saltar-se un entrenament es nota tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. A més, la natació és un esport que no es pot entrenar fora de l'aigua, no és com el futbol, per exemple. Per això entrenam tants dies», comenta Yussi.

Aquesta és la segona temporada en què el Club Natació Eivissa competeix a la Lliga Balear absoluta de waterpolo i tot i que el seu objectiu no és, ni de bon tros, guanyar el campionat creuen que, treballant com fins ara, no trigaran en escalar posicions a la taula de classificació. «Competim perquè ens ajuda a veure si milloram. Però l'objectiu del projecte del club va molt més enllà. Volem crear escola i afició. Tenim pensat crear un equip d'alevins i també una secció femenina», explica Charles Brongniart, jugador de la secció.

Charles, com tants altres jugadors del club, va començar a jugar a waterpolo perquè la resta d'esports que havia provat fins aleshores no li aportaven el mateix que aquest. «És un esport diferent. Diferent fins al punt que els arbitres t'han de mirar les ungles abans de llençar-te a l'aigua i si les portes llargues t'obliguen a tallar-te-les», explica Brongniart mentre la resta de companys riuen.

Són moltes les anècdotes que comparteixen. L'última, la van viure fa pocs dies, coincidint amb el primer partit de lliga. Havien de viatjar fins a Palma amb dos avions, però la meteorologia va impedir que el segon avió volàs fins a Mallorca de manera que, els jugadors que van poder vitajar amb el primer avió, van haver de jugar tot el partit sense canvis. Aquest dissabte afronten un partit important contra el Club Natació Sant Josep i ja fa dies que compten les hores que queden per jugar el derbi.