Neus Sánchez: «El català està massa polititzat»

La Plataforma per la Llengua va néixer fa 25 anys al barri de Gràcia, a Barcelona, amb la intenció de visibilitzar la necessitat de fomentar la llengua catalana, i avui en som més de 18.000 socis arreu del domini lingüístic. Fins ara feien accions a les Illes, però no va estar fins fa quatre mesos que l'executiva de l'entitat va impulsar l'arribada de la Plataforma amb infraestructura aquí. Encara així, heu de pensar que la Plataforma és una organització que va néixer amb una vocació molt local, i que les circumstàncies i el creixement l'han empès a ser molt global en tots els territoris de parla catalana.

I com us han rebut aquí a les Illes Baleares? Imagín que no té la mateixa implantació que ja té a Catalunya...

Efectivament, això no és Catalunya, però en tots dos territoris tenim unes mancances, pel que fa a la defensa de la llengua catalana, molt similars. Encara així, no puc valorar la rebuda d'altra manera que no sigui molt positiva. Ens hem trobat amb un territori, l'illenc, que té moltes dificultats quant al català, però a l'hora hem sabut trobar a gent amb molt compromís a llocs especialment complicats, com per exemple Eivissa. Encara així la Plataforma ja sabia a on es ficava abans d'aterrar, de fet ja feien feina a les quatre illes.

Els darrers estudis ens diuen que a Eivissa és a on menys català es parla de Balears, què hem fet malament?

A mi m'agrada molt fer autocrítica i no m'importa reconèixer que els catalanoparlants tenim un problema de que nosaltres mateixos menyspreem la nostra llengua, i si no som capaços de ensenyar-la a tothom qui ve de fora, desapareixerà. Tenim un problema d'autoestima lingüística. A més la situació del creixement del sentiment independentista a Catalunja ha provocat que hi hagi gent que renega de la seva llengua, està massa polititzada, i és un problema perquè les dos coses no haurien de mesclar-se i, per desgràcia, hi ha una part de la societat balear que no ha dubtat en identificar les dues coses com si foren una mateixa.

De fet no són pocs els qui diuen que parlen mallorquí o eivissenc abans que català, això a Mallorca s'ha traduït en un moviment que s'autodenomina Gonella i que té diferents organitzacions adherides.

I és per aquesta excessiva politització. Naltros des de la Plataforma treballam per difondre la idea que parlem tots una llengua comuna. Segons aquella lògica, tu m'estàs parlant en eivissenc, jo en mallorquí i no ens hauríem d'estar entenent. La gent no ha de tenir recel a dir que parla la mateixa llengua que a Catalunya i a València.

I què et va semblar el pols dels metges que no volien que el català fos un requisit per exercir a la sanitat pública de Balears?

Primerament, va ser una polèmica que vaig viure amb molta tristesa, però aquest sentiment va derivar, amb el temps, en mandra, perquè crec que es van dir moltes mentides. Pens que aquell debat va estar carregat de mentides i d'arguments buits, sense sentit, però què malauradament bona part de la població va acceptar sense ser crítics.

I no creu que en sectors estratègics, com la sanitat, podem baixar l'exigència del català?

Això em semblaria una falta de sensibilitat i respecte cap a totes les persones que tenim el català com a llengua materna. Diuen que la qualitat assistencial no depèn de si el metge parla o no català, però jo sé segur què si hagués d'explicar què em passa en castellà no ho explicaria de la mateixa manera que si el mateix metge m'ho permet fet en català, i això, n'estic segura, sí que té conseqüències sobre com m'atendrà aquell professional, pel simple fet de com m'he sabut explicar jo.

Tornem, si et sembla, a parlar de la Plataforma per la Llengua. Em comentaves que ha hagut una peça clau per la implantació d'aquesta organització a les Illes Balears.

Exacte, en Tomeu Martí, una persona molt coneguda a Mallorca. Ell forma part de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, la qual va treballar per aconseguir que aquest projecte desembarqués a les Illes. Un cop vist que aquesta oficina podia obtenir fruits, la Plataforma va pensar en mi per poder, d'alguna manera, coordinar les activitats que es fan a les Illes. Encara així, vull deixar clar que res del que fem seria possible si no fos per una enorme xarxa de voluntaris i activistes que treballen dia a dia per la defensa del català.

I com vàreu teixir la xarxa aquí a Eivissa?

Doncs darrere d'aquesta pregunta s'amaga un altre nom propi, el del professor Bernat Joan. Ell va ser la primera persona amb qui vaig parlar aquí a Eivissa i, de seguida, ens va fer arribar tota una sèrie de noms que, tal i com hem comprovat, tenen ganes de fer feina per la llegua. És cert que la situació a Eivissa és complicada, almenys, ho és més que a d'altres indrets, però aquí hi ha gent amb molt compromís, com ja he dit, i pens que podem fer molt bona feina aquí.

I tota aquesta infraestructura, com es finança?

Per començar, gràcies a les 18 mil persones que formen part de la Plataforma i a la feina de molts voluntaris que es mouen per aconseguir fons, però també rebem ajudes institucionals de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat valenciana i el Govern de les Illes Balears i d'altres institucions que hi donen suport.