Et defineixes com a «pornògrafa feminista». Què és això?

Sí. Quan vaig començar a escriure la novel·la al 2012 la meua idea era fer un thriller, que és el que m´agrada llegir per plaer. Però la trama eròtica va anant agafant molt protagonisme. Veia que la novel·la tenia escenes sexuals i que les explicava amb molt realisme. Parlant amb amigues i editores comentàvem que quan hi ha sexe a una novel·la, ja pot ser ciència ficció, que serà una novel·la eròtica. Però a la meua hi ha moltes més coses! M´hi resistia.

Explica´m això de pornògrafa feminista.

Me deien que pornografia és generar contingut sexual. I clar, això és porno, però el corrent feminista és molt interessant i potent i hi ha molta controvèrsia amb el porno i la cosificació de la dona. Hi ha dones directores que es centren en la dona, no tot el sexe ha d´estar dissenyat per als hòmens. No es tracta, com diu l´acudit, que per naltros tot ha d´acabar en boda, però sí que ha de tenir més argument, més emoció. A l´editorial, quan estàvem amb el procès d´edició, em deien que eren les escenes més explícites que havien publicat mai. Em posava entre nerviosa i contenta. És una pornografia que no ofèn ningú, no hi ha res de bondage o de sado, aspecte que un dels editors me´l va destacar com un fet positiu. Avui dia està tot inventat en aquest tema i els autors han de recòrrer a fílies, orgies, coses sòrdides o complexes, en canvi les meues escenes són molt simples, amb alguna joguina, però ja està.

No et feia por que la gent pensàs que era una altra novel·la a l´estil de les ´50 ombres de Grey´?

Quan vaig veure que la novel·la agafava aquest vessant vaig llegir Grey i altres novel·les d´aquest estil. Vaig haver de parar una mica i posar-me al dia. Des d´Anaïs Nin fins al que es fa ara. No volia que semblàs que estava plagiant alguna altra. He escrit molt sobre bondage i sado en el passat, per encàrrec, i havia de conèixer de prop aquest món. De fet, per quadrar, si fos real, Grey triaria el rol d´esclau. És el que demana la natura humana quan en el teu dia a dia tens molta responsabilitat i milers d´empleats a les teues ordres. Però entenc que és un recurs literari. És fluixet i la trama també. Només que ho faci una mica millor... Qui hagi gaudit els llibres de Grey gaudirà ´La isla de ámbar´. Grey, com a perosnatge, és molt atractiu. El misteri, el que amaga...

Com és el teu personatge masculí?

Ara comencen a sortir ressenyes de blocaires i estic contenta perquè no se li veu el llautó abans de temps i és un personatge que va i torna. Una lectora em deia fa poc que li havia agradat perquè l´odiava, després li encantava, després la treia de pollaguera... Amb cada element que la protagonista, Victoria, va descobrint d´Alejandro, els lectors van vivint també aquests cops d´ara l´estim, ara l´odii.

Això de què fiques una mica de sexe a una novel·la i ja és eròtica no sé si és com a la vida real, on el sexe ho canvia tot.

Sí, és una premissa que segueix present i que es va actualitzant en tots els àmbits. La publicitat, el cinema, la vida... Et limita. En endinsar-me en la novel·la eròtica i romàntica parlava amb editores, escriptores i lectores i hi va haver un debat sobre com això t´autoexclou. Et califiquen, et posen una etiqueta i és una llàstima. La gent te diu que no llegeix novel·la negra o romàntica. Potser creuen que és una cosa que no és. Igual els sorprendria, perquè són històries que tenen molts matissos. I sí, el sexe sembla que, allà on apareix, es converteix en el protagonista, ho tenyeix tot. Estic contenta perquè a la meua novel·la, encara que m´hagués autocensurat, si les escenes més tòrrides només les hagués insinuat abans de passar al següent capítol, crec que es mantindria el misteri, la tensió.

Així la seua novel·la és...

La defineixen com a thiller eròtic en l´àmbit editorial, m´agrada. Qualsevol relació, quan coneixes algú i comences a saber coses d´questa persona, aquest joc de poder, de vegades més fàcil o més complex... És un thriller eròtic. També un combat. Fins i tot la relació més normal, o la història més normal d´un poblet avorrit pot ser molt excitant.

És que el normal mai no és normal.

Exacte! Sobretot si està ben contat.

Vares començar a escriure la novel·la el 2012. Ha costat?

Sí, molt. La vaig començar fa sis anys, els personatges tenen moltes trames i, quan la vaig acabar, tenia 800 pàgines! Vaig haver de reduir molt i, de fet, amb tot el que he tret tenc material ja per a una segona part.

Està ambientada a Eivissa. Es difícil escriure quan saps que la gent reconeixerà llocs i persones?

Sí, és quasi un puzle d´experiències de 18 anys condensades. El que passa a ´La isla de ámbar´ és que ja han desaparegut alguns llocs i les històries que hi passaven les he recol·locat a altres que m´inspirassin el mateix. Qui em coneix podrà reconéixer situacions. Això també és divertit!

És una Eivissa més o menys real?

És prou real. De fet, hi ha un component relacionat amb la màfia russa i vaig començar a estudiar rus arran del llibre. Ho vaig fer per endinsar-me en la cultura russa i mira, he aprovat quart! En aquell moment podia semblar una mica de Hollywood, això de la màfia russa, però ara el que passa a la novel·la no és cap bogeria. És quasi premonitori. És prou realista. Passen coses quepodrien passar perfectament.

Quina Eivisa t´agrada més: la d´abans d´anar-te´n o la que has trobat en tornar?

L´Eivissa d´abans era més manejable. Jo era més jove i quan venia gaudia l´illa amb més furor. Ara em fa més mandra, tric més on vaig. Som molt optimista sobre el futur i les expectatives. Abans èrem més ingenus, més valents, fèiem coses que ara no ens atreviríem. Tot era més boig i més innocent a l´hora. Trob a faltar llocs i persones, però has de mirar cap endavant.

Dius que ja estàs amb la segona part, oi?

Sí, en retallar i editar ´La isla de ámbar´ m´han quedat moltes coses. Ara té unes 420 pàgines i ja és prou llarg. En la primera versió ja tenia idees per anar més enllà, res escrit, només la trama. Ara tenc material per a una segona part. I quasi per a una tercera. A més, m´han comentat que agraden molt els personatges secundaris. La protagonista té dos amics, un mig alemany i gai i l´altra una eivissenca de soca-rel. Les lectores m´han dit que volen saber més d´ells. Amb tants anys escrivint, tots són reals per mi. Sembla un tòpic això que el personatge et parla, però és real. Parlen i se´t manifesten.