«La música en directe és terapèutica»

Sí, al cent per cent. Per començar, jo som molt fan d´un tipus de compassos que es diuen d´amalgama. Compassos compostos, que semblen equacions. La música d´Avishai Cohen n´està plena d´això i també és principal per Threejay. Crec que en aquesta part és on es troba el vincle però, també, en part l´harmonia es pot entendre de forma matemàtica. La majoria de gent afina d´oïda, per dir-ho d´alguna manera, però darrere d´alguna cosa que es diu intuïció, hi ha una explicació científica.

En quants projectes estàs treballant?

Deixa´m que begui aigua (riu). Projecte Mut, Aurora, Threejay, Pere Navarro Quintet, Face The Maybe, Invisibles, que és un projecte sobre immigració; Natural Focus, Ethic Labs, Max Villavecchia Trio. A més dels projectes puntuals en què particip com Watermelon Kings o Lemon Emigrants.

Explica´m com ho fas.

Has d´estar molt organitzat perquè si no, vas corrent i a jo no m´agrada anar estressat. Crec que és molt diferent a no parar però, a jo, l´estrès em va a la panxa. Hi ha gent a qui li agrada molt portar-se al límit. A jo no.

Com és un dia qualsevol?

Avui, per exemple, tenia un assaig, he donat dos classes, després he anat a casa a dinar i he estudiat el repertori del concert de demà. Però no faig res corrent perquè després, apart que, qualitativament el resultat es veu minvat, hi ha un punt de salut que a jo no m´agrada arriscar. Fer treball de formigueta i assajar molt també és important perquè els projectes estiguin en marxa, buscar-li el punt que et motivi i que esperis amb moltes ganes el dia del concert. En el fons la clau són els companys. Alguna gent és arquitecta, d´altre periodista, naltros som músics i ens tancam a un lloc i fem música. No hi trob diferència.

De qui ho has après?

Sempre faig referència a en Joan Barbé. Li tenc i li tendré sempre un respecte enorme. Conec el seu dia a dia i és un treballador incansable. Li dedica moltes hores, té un talent i una oïda molt bèsties. Compleix a la perfecció allò que deia Picasso de que la inspiració t´agafi treballant. Això ho veig molt en ell i ho intent portar al meu terreny.

Una frase d´algú que t´hagi marcat?

El meu primer professor, en josé Luis Rodríguez, em va donar un llibre de l´any 1935 titulat ´Stick Control´, un llibre especialitzat en caixa. Record que li vaig preguntar en quant de temps faríem aquell llibre i què més estudiaríem després, Ell em va dir que tenia molta ànsia per aprendre i em va respondre: «Jo just estic començant». Tenia uns 60 anys i portava tota la vida tocant la bateria. Se´m va quedar marcat. Controles molt d´una cosa, per exemple d´amalgames però, si mous una mica l´espectre i vas a la música índia, ets un ignorant complet. Podries dedicar-li una altra vida. Jazz, metall, música cubana, flamenc... M´agrada molt sentir-me una mica ignorant i pensar en quant em queda per aprendre. El punt innocent crec que és important conservar-lo. Quan veus algú que està de tornada de tot, jo sospit una mica.

Qui t´inspira?

La gent que s´ho passa molt bé tocant i que potser siguin una mica desordenats tocant. Per exemple, en Jorge Rossy o en Borja Barrueta. Bateries que si cau una baqueta no fan una tragèdia i segueixen tocant amb la mà, per exemple. No busquen l´error però, si passa, no és la fi del món. Ho veig una mescla molt guai entre tècnica i erudició instrumental. Si passa, seguirem jugant i a vore què passa.

Amb què somies?

Com a somni sí que tenia ganes de viatjar per tot el món. Amb el quintet d´en Pere Navarro acabam d´estar a Dinamarca i, amb Aurora, anirem de gira dos setmanes a Canadà, i també a Corea del Sud i Rússia. Estic fent les dos coses que més m´agraden, viatjar i fer música amb els meus col·legues amb els qui tenc súper bon rotllo.

Et fa por la fama?

El que em fa por es estar molt de temps lluny de la meva família.

Et plantejaries tornar a viure a Eivissa?

Després de deu anys vivint a Barcelona, sí que m´ho començ a plantejar.

Com veus l´escena musical a la illa?

La veig sana i amb idees. Hi ha projectes molt interessants com el d´Omar Alcaide, les Jam Sessions, el festival de jazz i bars que programen música en directe, com Es Racó Verd i Can Xicu, tot i les dificultats. Però la llei no és igual per a tots. Les discoteques o gent que fa festes privades paguen les multes i ja està. Però els bars, amb una limitació acústica molt gran, pateixen les queixes dels vesins. S´hauria d´establir una harmonia entre aquestes dos parts, perquè la música en directe és un art que dóna vida a es poble, com sempre diu el meu pare, tot i que ell no és músic. També tenc molt de respecte per gent com la família del Teatre Pereyra o Can Jordi. És terapèutic, com qui surt a fer footing, hi ha gent que necessita música en directe i els que programen són prescriptors de salut. Un bon concert t´alegra la vida o almenys durant aquella estona, no penses en els problemes.