Arrecerats de la brisa de primavera, aprofitant que un any més arriba la festa del llibre, allargam la vista al peu d’una paret i descobrim un formiguer. Ens quedam embadalits davant les petites taques negres que es mouen en una dansa compassada que no podem entreveure a primera vista. Ens hi acostam una mica més, rere el forat d’entrada del formiguer imaginam un món de passadissos i túnels, de camins i cambres secretes, que ens sedueix sense conèixer on ens durà. Aquestes formigues col·locades sobre un paper en blanc formen paraules, frases, paràgrafs, vies a transitar en la descoberta d’històries, missatges ocults, espais de trobada, vides paral·leles, sentiments compartits.
Obrir un llibre és entrar de ple en el pessigolleig del formiguer, olorar la tinta i sentir l’encís, el guspireig de l’aventura clandestina. Un dels moments més potents a nivell de sensacions és, en una relació, aquell segon just abans de la primera besada, quan el cor et batega, les olors de l’altre persona t’embriaguen i et sents a la vorera d’aquell precipici on t’estimbaràs sense remei, a gust, i en aquell moment tot pot ser i tot és possible; aquesta sensació, idò, és per a mi semblant a la d’encetar un llibre.
Aquests dies serem nosaltres les formiguetes que descriurem carreranys envoltant de taules plenes de llibres i roses, ens abocarem amb fruïció a trobar aquella força seductora que ens cridarà des d’una portada, un títol, una paraula. Tornarem a sentir, un cop més, aquesta experiència tan íntima i a l’hora tan col·lectiva de fondre el nostre ésser amb el de l’autora o autor o el dels protagonistes, d’encetar el diàleg que s’estableix des de les idees encontrades, refusades o reafirmades.
Arran de l’avinentesa de Sant Jordi he demanat a persones tocades de passió lectora a veure què hi troben. Karuna, una mestra de ioga, em comenta que per a ella, a més de trobar-hi grans mestres i companys de camí, la màgia de la lectura és el fet de poder viatjar des de la seva taula “camilla” i sentir com l’escalfa el sol llunyà, la remor de l’aigua, l’aroma de flors de mil colors o com es reveixinen els pèls amb el contacte fred de la neu a la cara. Fins i tot pots retrobar sensacions de vides passades. Aquesta capacitat de viatjar també me la referia na Marga Bellafont, de Portocolom.
Sigui novel·la, conte, assaig, poema, biografia o guies de viatges, llegir ens complementa, ens reforça i ens enriqueix
Maria Obrador, filòloga i professora de llengua i literatura, em remarcava que la lectura t’ofereix la possibilitats de ser moltes coses, tantes com una vida. En els llibres podem descobrir històries, persones, llocs, mons, cultures, èpoques, fins i tot podem trobar-hi la música. Per al meu company, lector sobre tot d’assaig, l’aventura de llegir recau en confrontar idees, establir un diàleg imaginari amb l’autor i amb possibles altres lectors, encara que sigui un acte individual. Llavors, cerca amb qui poder contrastar tot allò que se’n deriva i rompre les barreres d’aquesta individualitat.
Sigui novel·la, conte, assaig, poema, biografia o guies de viatges, llegir ens complementa, omple els buits del trencaclosques que ens defineix, ens reforça i a l’hora ens enriqueix.
Pensament únic
Sempre que s’ha volgut encabir la gent en un pensament únic, en una manera de fer despòtica i contra la llibertat, des de la censura i l’opressió, s’han perseguit, destruït i cremat llibres, milers i milers de llibres. Per exemple, el mític incendi de la biblioteca d’Alexandria o la crema duta a terme a la remota Xina per la dinastia Qin, passant per la destrucció dels còdex mesoamericans. La crema de llibres a l’alemanya nazi. Els volums eliminats, prohibits o censurats, a l’estat espanyol, per part dels orquestradors del cop d’estat durant i un cop acabada la guerra civil. Més prop en el temps, els darrers conflictes bèl·lics han dut inherents l’eliminació d’intel·lectuals i bombardejos reiterats sobre biblioteques emblemàtiques. Els mítics 451 graus Fahrenheit sedueixen aquells que no toleren idees i intel·ligència, progrés i llibertat. Només per això ja hi ha un plaer de rebel·lió cada cop que obrim un llibre.
Em comentava fa uns dies Mariamagdalena Quetgles, una mestra àvida lectora, que llegir és per a ella un dels sentiments més profunds d’empoderament que ha experimentat, la sensació que ens amara quan podem decidir la lectura i quan i com ens hi lliuram. Un parèntesi dins la quotidianitat amb la línia màgica del sentiment, el pensament i l’acció.
Un dels grans mals de la nostra realitat actual, dels nostres joves, no de tots, clar, és la pèrdua del gust per la lectura, afegida a una sensació d’apatia i d’alienació. A les escoles maldam per tornar activar aquesta explosió d’imaginació, eina d’aprendre, de créixer, de ser; i fem tallers de lectura, lectura per plaer, parlam de llibres, d’autors, llegim i narram històries… Però el mal ve d’enfora, abduïts sota la batuta dels poders fàctics que, per evitar qualsevol canvi, ens aboquen a un ritme frenètic en el dia a dia, on no hi ha espai per a les reflexions, el debat i el diàleg, eines implícites en la lectura, el plaer lector resta eixorc. Ara més que mai necessitam el revulsiu de l’acció i la revolució. En la tasca de millorar la nostra espècie i guarir el planeta, si hi som a temps, les lectures ens seran companyes de camí, espurna, espais on refermar les idees, pous de noves troballes i, a la vegada, redós després de la lluita. Llegiu!, siguem formigues lectores i no cigales, perquè en el plaer de llegir hi trobam la guspira de l’amor, l’art de la seducció, la melodia dels estels, la saviesa, l’emoció volguda, cercada i viscuda, les nostres arrels i sí, si voleu, el nostre esdevenir.
