Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

Sobre teatre: 'La balada de la garsa vella' de Bernat Joan

"Un dels millors muntatges de la història del teatre a les Pitiüses"

Els actors i actrius de ‘La balada de la garsa vella’.

No crec que hagués viscut mai una experiència com aquesta: poder assistir a una representació teatral just una setmana després d’haver llegit el text de l’obra. Aquest és el cas de ‘La balada de la garsa vella’, de Bernat Joan i Marí. Quan la vaig acabar de llegir vaig escriure un missatge a l’autor on li deia aquestes paraules: «Bernat, estic segur que t’ho has passat molt i molt bé en escriure aquesta obra. Felicitats».

I l’altre dia que vaig assistir a una de les representacions que es feien a can Ventosa també vaig pensar: «que bé que s’ho estan passant els actors i actrius aquí damunt l’escenari». I efectivament representar aquesta obra esdevé tota una festa. I el públic assistent a la representació també participàrem de la festa, amb les cançons i un esperit ben actiu mentre dura la representació. Gràcies Àngels Martínez per haver-nos convidat a aquesta festa teatral.

Quan els actors i actrius entren a l’escena des del públic ens semblava que ens trobàvem a una representació de La Cubana. I aquest recurs dramàtic d’aprofitar músiques ben conegudes amb noves lletres, cançons ben populars com ‘No serem moguts’, ‘La gavina’, de Marina Rossell, ‘Si em dius adéu’, de Lluís Llach ,o la cançò popular eivissenca ‘Anàrem a Sant Miquel’, etc., ens recorda el teatre èpic de Brecht. I encara més: tots els personatges, en algun moment de la representació es dirigeixen cap al públic a la recerca de l’autor, ben representat pel personatge Jaume Prunaseca, alias Romeu. Sens dubte aquí hom pot entreveure l’ombra de Pirandello i el Godot de Beckett. I també hi ha temps i espai per retre homenatge a Shakespeare amb la recreació d’una escena immortal de ‘Romeu i Julieta’. Amb poques paraules els acab de presentar alguns del grans noms del teatre universal, que només són un botó de mostra de la vasta cultura literària que guarda i comparteix amb naltros Bernat Joan i Marí.

Gran interpretació

I ara hem de parlar dels personatges i dels actors i de les actrius. Tots els personatges han acceptat de bon grat d’assistir a la festa convocada per un antic actor, amic i conegut de tots ells, que és Jaume Prunaseca. Laura i Dàlia són una antiga contorsionista i una vella cupletista respectivament, papers interpretats per Lourdes Tur i Marilina Marí; l’excantant Rosa per Pilar Costa; Enric per Juanjo Torres; Guillem Marí per Vicent Torres;i la Mort Hippy per Maria José Vidal. I encara hem de destacar la presència damunt l’escenari durant tota la representació, del bon pianista Santi Pérez. Tots els actors i actrius han fet una gran interpretació dels seus papers , però voldria destacar l’actuació estelar, i no és retòrica, de Pilar Costa, la qual és una actriu amb moltes taules, però aquesta vegada ens va sorprendre amb la seua veu cantant, interpretant el paper de Rosa, una cantant ja retirada dels escenaris. I també hem de destacar la presència de la Mort Hippy, amb les seues aparicions sobtades, per recordar el memento mori als personatges que estan en escena i també al públic; la Mort passa de ser el personatge més temut i sinistre a ser el personatge més divertit i més aplaudit; i tot gràcies a la bona interpretació de Maria José Vidal. Ben segur que aquest personatge ha estat inspirat en les representacions medievals de la Dansa de la Mort, que sempre ens recorden la brevetat de la vida: nulla vita est non brevis. I el personatge d’Enric ens sembla un altre desdoblament de l’autor de l’obra Bernat Joan. A través d’Enric podem conèixer les idees que té l’autor sobre la dramatúrgia i l’art escènic. Enric va estar magníficament interpretat per un altre actor amb taules com és Juanjo Torres: un actor capaç de comunicar les expressions emocionals d’una manera extraordinària, dotat de versatilitat i comicitat, tot acompanyat d’una genial expressió corporal. L’acció d’Enric és acompanyada per una altre personatge, Guillem, que fa de pallasso, però que entenem que expressa i reivindica la dignitat de la persona, més enllà del físic treballat a una gym.

Aquest passat cap de setmana que hem celebrat el dia mundial del teatre, a Eivissa hem pogut gaudir d’un dels millors muntatges de la història del teatre a les Pitiüses

decoration

I vull parlar també del piano, interpretat per Santi Pérez, una màgnífica música que acompanya i anima tota l’obra, que introdueix les escenes, omple els breus silencis i ens recorda que l’obra recrea aquell temps del cabaret. El piano és sens dubte un personatge més, imprescindible en aquesta obra.

Les darreres línies voldria dedicar-les a comentar l’estilisme i el vestuari, obra de l’artista Carol Brest. Originalitat i alegria que donen vida als personatges i desperten la il·lusió del públic. La posada en escena que ha preparat la gran directora Àngels Martínez ens recorda aquell moment de preparació d’una disfressada de Carnestoltes, un dia que una colla d’amics estroben davant un bagul o una maleta vella que guarda aquella maleta vella que guarda aquella roba usada que es guarda a totes les cases. Cada personatge té el seu armari de roba penjada a la vista, amb tota la roba que s’anirà canviant i vestint. Crec que els vestits són un element molt important del muntatge que inspira l’acció de l’obra. També ens obliga a fer una regressió al món de la infantesa, quan els nens i nenes decobreixen el bagul de roba i ‘juguen a ser’, juguen a construir la seua personalitat a base de deixar treballar la seua imaginació, segueixen els dictats de la gramàtica de la fantasia, emprant el títol de G. Rodari. Aquí aquest gran pedagog es sentiria feliç i content de veure com aquests al·lots ja no tant al·lots treballen i es diverteixen amb el joc símbòlic; un exemple del que estam dient el trobam en l’escena de platja, amb tots els personatges vestits de banyistes i la representació de la mar amb el moviment d’unes teles blaves.

Aquest passat cap de setmana que hem celebrat el dia mundial del teatre, a Eivissa hem pogut gaudir d’un dels millors muntatges de la història del teatre a les Pitiüses. I tot gràcies a la mà i a la imaginació del gran Bernat Joan i Marí, autor de l’obra, a la professionalitat de la gran Ángels Martínez, i gràcies sobretot a la bona feina de la gran troupe que constitueix els grup de teatre Pedro Cañestro. Gràcies a tots i a totes, i em resta dir-vos que m’he divertit molt i ho he passat molt i molt bé assistint a la representació de ‘La balada de la garsa vella’.

Compartir el artículo

stats