Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Arte&letras | Història

Josep Massot, precursor de la memòrica democràtica

Josep Massot volia ajudar als joves mallorquins «a reflexionar sobre el seu passat i a pensar en el seu futur»

Josep Massot i Muntaner. DMA

El 1976, Josep Massot i Muntaner va publicar un llibre fonamental per a entendre la nostra història recent: ‘La guerra civil a Mallorca’. Fou editat a Barcelona per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i va tenir tant d’èxit que aviat l’edició restà exhaurida.

Quines foren les raons d’aquesta excel·lent rebuda, no tan sols de públic sinó també de critica? Aleshores, Josep Massot ja era un intel·lectual de prestigi, però s’havia centrat en altres camps, la història de la literatura i la història de la religió a la Catalunya contemporània. El 1976 ja hi havia una bibliografia immensa sobre la Guerra Civil, però les obres centrades en Mallorca havien estat redactades, la majoria ja feia molt de temps, pel bàndol franquista. Eren llibres triomfalistes, obres del bàndol vencedor, així com alguns estudis més tardans de l’anomena «escola neofranquista», que sota una capa d’oberturisme continuaven propugnant els punts de vista dels sublevats. També hi havia algunes, no gaires i males de trobar, justificacions o relats de denúncia dels perdedors, sovint farcides d’inexactituds i exageracions.

‘La guerra civil a Mallorca’ suposava un viratge cap al rigor i la recerca de la veritat, que han estat la norma en els seus treballs. Massot partia de la bibliografia existent per matisar i completar amb testimonis orals i fonts documentals els principals fets de la Guerra Civil a Mallorca. Era el primer assaig sobre aquesta temàtica en quasi quaranta anys, i el primer que també tenia en compte el bàndol republicà. L’obra, molt ben redactada i estructurada, analitza la preparació i els inicis de l’aixecament, la resistència –un factor que fins aleshores era menystingut–, la repressió, l’expedició republicana comandada pel capità Alberto Bayo i la intervenció italiana.

En un moment en el qual tot just s’iniciava un procés cap a la democràcia i l’autonomia, era un llibre valent, que, en paraules del mateix Josep Massot, volia ajudar als joves mallorquins «a reflexionar sobre el seu passat i a pensar en el seu futur».

PRESENTACIÓ: Homenatge a Massot a Eivissa divendres 26

La biblioteca pública d’Eivissa, a Can Ventosa, dedica el pròxim divendres, 26 de novembre a las 19 hores, un homenatge a Josep Massot i Muntaner al seu 80è aniversari, amb la presentació del llibre ‘Miscel·lània pare Massot’, coordinat per Jordi Manent i editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Intervindran Jordi Manent, Miquel Costa, Felip Cirer i Fanny Tur.

El 1976, molts dels protagonistes dels fets historiats eren vius i resulta molt delicat escriure sobre fets en els quals havien participat. Un impressionant aparell de notes demostrava amb escreix el caràcter ponderat i científic de l’obra. Res del que s’hi deia era banal o fruit de la ideologia de l’autor.

En el pròleg a aquesta obra, Massot explicava que el seu interès per la guerra del 1936 venia de lluny. Son pare havia viscut la guerra a Barcelona i sa mare a Mallorca, de manera que tenien visions diferents del conflicte. A la família materna «hi havia hagut discrets addictes al nou règim i entusiastes de la República fins a l’exili». Mentre estudiava filologia romànica a la Universitat de Barcelona (es va llicenciar el 1963), el va impactar la lectura de l’obra de Hugh Thomas sobre la Guerra Civil, que tanmateix amb el temps arribaria a desaconsellar a tothom, i la síntesi de Pierre Vilar, ‘Histoire de l’Espagne’. Però només fou a l’entorn del 1970, quan començà les seves recerques sobre la Guerra Civil. Aquestes investigacions es concretarien inicialment en un context de progressiva tolerància, però encara farcit de dificultats, en uns primers articles a la revista Randa. Història i literatura a les Illes Balears, números 1 a 4 (1975-1976). Quasi tot d’una, aquests articles, revisats i ampliats, adoptarien forma de llibre, amb el títol ja esmentat de La guerra civil a Mallorca.

Aquesta obra era excepcional també per altres dos motius. Estava extraordinàriament ben redactada en català, quan les obres d’assaig històric sobre Mallorca, amb algunes excepcions (Josep Melià, Bartomeu Barceló, Pere Gabriel) acostumaven a esser en castellà des del segle XVII. D’altra banda, tractava un tema d’història contemporània, quan aleshores predominaven els estudis històrics sobre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.

La guerra civil a Mallorca (1976) no va esser un punt i final sinó l’inici d’un ampli cicle de publicacions de Josep Massot centrades en la Guerra Civil a les Balears i les seves repercussions internacionals. Així, el 1987, aparegué ‘El desembarcament de Bayo a Mallorca’ (agost-setembre de 1936), en una conjuntura més propícia, amb una democràcia consolidada i en el context dels cinquanta anys de la Guerra Civil. Aquesta obra es beneficiava d’una minuciosa recerca a la premsa periòdica mallorquina dels anys bèl·lics, de la recollida de nova documentació escrita i d’entrevistes orals. El mateix Massot també reconeixia que li havia estat de gran utilitat ‘1936 en Mallorca’, una obra publicada el 1982 pel lamentablement desaparegut Miquel Duran i Pastor, un altre historiador pioner en l’estudi de la Guerra Civil que fou catedràtic a la Universitat de les Illes Balears.

Aquesta segona obra capital sobre la Guerra Civil a Mallorca també incorporava uns apèndix d’extraordinari interès, amb textos del bàndol republicà, com un article del tinent coronel Manuel Uribarri Barutell, un informe de Vicenç Guarner i J. Duran Rosell, o el ‘Diario de la milicia’; i del bàndol franquista, com un informe de García Ruiz o una carta del mateix García Ruiz a Franco.

Quasi a continuació, Josep Massot publicà, el 1988, una altra obra fonamental, ‘Vida i miracles del Conde Rossi. Mallorca, agost-desembre 1936-Màlaga, gener-febrer 1937’. No hi ha dubte que la intervenció italiana és un dels grans temes de la Guerra Civil a Mallorca i el que va tenir més repercussió internacional. Entre els centenars, potser milers, de militars i milicians feixistes que passaren per Mallorca, Arconovaldo Bonacorsi, va esser el més famós, fins al punt que esdevengué un mite. Demonitzat per alguns i banalitzat per d’altres, Josep Massot arreplegà una gran quantitat de documentació i situà el personatge en el context històric, sense amagar els seus aspectes sinistres. Així, va poder deixar ben establert que fou bastant més que un cap de milícies fanàtic, atès que era «més aviat un braç de Mussolini allargat cap a Mallorca».

Aquestes tres obres cabdals aniran seguides per moltes d’altres, sempre rigoroses i ben escrites. Així, Josep Massot esdevengué un referent bàsic a l’hora de conèixer el període més fosc de la nostra història contemporània, tot un exemple per a les noves generacions d’historiadors i una veritable font per als qui han cercat la recuperació de la memòria democràtica.

Compartir el artículo

stats