Joan Vilà-Valentí, Sallent 1925-Barcelona 2020.
La tarda del 23 d'agost, víctima del virus, ens deixava el professor Joan Vilà i Valentí, un dels geògrafs més destacats de la geografia espanyola de la segona meitat del s. XX i figura cabdal en la institucionalització de la geografia catalana. Casat amb una eivissenca, va encetar i dinamitzar els estudis científics sobre la geografia de les Pitiüses, illes que visitava des de 1946.
Doblement doctorat, a Bordeus i a Madrid, segueix inicialment el model de la geografia regional francesa, però els seus enfocaments suposen un avenç científic, amb notable reflexió i teorització sobre l'especificitat de la geografia, i pendent sempre de l'evolució i noves tendències de la disciplina, relacionat amb geògrafs estrangers i amb la Unió Geogràfica Internacional (UGI), de la qual seria vicepresident vuit anys. Catedràtic de Geografia a la Universitat de Múrcia (1959) i a la de Barcelona (1965), renovà l'ensenyament i la recerca geogràfics. Creà la nova especialitat al constituir el Departament de Geografia de Barcelona, i fundà la Revista de Geografia, òrgan de difusió de nous plantejaments en la ciència geogràfica. Essent degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, impulsà la creació dels estudis universitaris a Palma (curs 1967-68), dependents de Barcelona, i inicià les tasques per a tres cursos d'especialitat, amb una primera generació de llicenciats en geografia el 1972. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1971.
Va fer un seguimen geogràfic de les Pitiüses, i molt especialment de Formentera, durant cinquanta anys, amb estades a Eivissa tots els estius. Enfoca l'estudi geogràfic sobre la terra i la gent, captant en el paisatge els trets singulars, l'esforç i l'enginy aplicats per la població local, i tracta de valorar els sentiments que es poden tenir, segons les èpoques i els mitjans tècnics, econòmics i culturals, de «sentir-se del camp, o de Vila» o «sentir-se illenc». Aquesta visió humanista vol presentar una dinàmica de futur, per això estudis primerencs desperten encara un interès; alguns reeditats posteriorment, com Formentera (en versió catalana, 1985) o tota l'obra de l'autor sobre les Pitiüses (2001, revista Territoris, de la UIB). Els anys setanta Vilà-Valentí continuava interessat per l'estudi de les illes d'Eivissa i Formentera; llavors dirigí un Curs de geografia de les Pitiüses organitzat per l'Institut d'Estudis Eivissencs, i amb un reduït grup de geògrafs eivissencs encetà la publicació d'uns quaderns de geografia de les dues illes, proposta pedagògica que presenta el coneixement geogràfic d'Eivissa i de Formentera com a eina educativa per despertar l'amor i responsabilitat cap a la pròpia terra.
L'any 1995 va passar a la condició de jubilat emèrit, i ingressà en centres i entitats culturals i de recerca de Barcelona, amb noves tasques i responsabilitats en què predominà la dedicació a Catalunya: Institut d'Estudis Catalans, Acadèmia de Ciències i Arts, Fundació Catalana per a la Recerca. Com a delegat de l'Institut d'Estudis Catalans, formà part del consell de govern, consell rector o patronat de les següents entitats culturals, científiques o polítiques: Biblioteca de Catalunya, Societat Catalana de Geografia, Institut Cartogràfic de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, que agrupa els centres d'estudis locals de parla catalana, i la Comissió d'Urbanisme de Catalunya del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. A més, durant vuit anys (1990-97) va dirigir la secció de Barcelona de l'Institut d'Estudis Andorrans. Ha rebut homenatges de les universitats de Barcelona, Balears i Múrcia. El reconeixement de la comunitat científica ha anat acompanyat de guardons de diferents institucions i nivells politicoadministratius: Distinció de l'Ajuntament de Sallent, d'on és Fill Il·lustre: Medalla d'Or. De la comarca del Bages, amb capitalitat a Manresa: Premi Bages de Cultura. Distincions de la Generalitat de Catalunya: Creu de Sant Jordi; Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tècnic. Distinció del Govern espanyol: Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi.
Una persona d'una gran qualitat humana, forjador de professionals i treballador incansable, des d'aquí, també, el nostre humil homenatge, sempre el recordarem.
