Vegem avui com començà la Renaixença a Eivissa. Sabem que el 1871 l´advocat i poeta eivissenc Felip Curtoys i Valls va prendre part en el Jocs Florals de Barcelona amb el títol d´adjunt forà, el nom que donaven als poetes que, procedents de comarques allunyades, prenien part en aquell conjunt poètic. Curtoys va escriure en català alguna poesia, encara que la major part de la seua producció literària va ser en castellà.
També del segle XIX tenim alguns, pocs, poetes que empraren la llengua catalana per a la seua obra: Jacint Aqüenza, Pere Escanellas o Josep Clapés. Aquest últim, a diferència dels altres, també va escriure algunes peces en prosa, cosa que mostra que tenia una confiança en la nostra llengua i que la considerava adequada per emprar-la en qualsevol temàtica.
Ramon Bordas, natural de Castelló d´Empúries, arribà a Eivissa l´any 1872, havia guanyat una plaça de professor de llatí i retòrica del Col·legi de Segona Ensenyança d´Eivissa. Sembla que va venir a Eivissa acompanyat de la seua germana Mercè i amb la qual va residir a Eivissa, pel que fa als primers anys d´estada.
Aquest Col·legi de Segona Ensenyança havia obert les seues portes el 1865 a expenses de l´Ajuntament d´Eivissa, amb l´ajuda de la Diputació Provincial i depenent acadèmicament de l´Institut Balear de Palma.
Renaixença
Isidor Marí afirma que l´arribada de Ramon Bordas a Eivissa significà l´enllaç de la literatura local amb la Renaixença catalana. Per la nostra part podem dir que si el 1235, i de la mà de l´empordanès Guillem de Montgrí i d´altres homes d´aquelles comarques, entràrem en la civilització cultural occidental i més concretament en la catalana, a mitjan del segle XIX un altre empordanès, ara Ramon Bordas, ens permet entrar en el moviment cultural de la Renaixença.
Però qui era aquest personatge? Bordas havia nascut a Castelló d´Empúries (comarca de l´Alt Empordà) el dia 10 de novembre de 1837 al carrer de la Llana, que amb el temps li canviaren el nom i va ser batejat com carrer de Ramon Bordas, en honor d´aquest prohom que havia nascut en una casa d´aquell carrer. Va cursar el batxillerat a l´Institut de Figueres, on es va relacionar amb el món literari d´aquella ciutat i on ja va publicar algunes poesies en els periòdics locals. Després va passar a Barcelona, on es va llicenciar en filosofia i lletres. Sembla que fou durant la seua estada a Barcelona quan es va aficionar al teatre i aviat va veure representada en el Teatre Romea la seua primera obra, ´Les dues nobleses´, estrenada el 7 de desembre de 1867, obra en tres actes i que l´autor va voler dedicar als seus pares. Cal apuntar que el Romea era regentat en aquells moments pel famós home de teatre de la Renaixença Frederic Soler Pitarra i allí, al Romea, Bordas estrenà tres obres més amb destacat èxit: ´Un agregat de boits´ (1868), ´Coses del dia´ (1868) i ´La flor de la muntanya´ (1871). En general són obres de temàtica costumista; es representaren a molts de pobles d´arreu de Catalunya.
Bordas formava part d´un grup d´autors teatrals, que, comandats per Pitarra, donaren un gran impuls al teatre de la Renaixença. Era part del grup conegut com els Gonfanoners que a més dels dos ja esmentats autors, també destacaren Damas Calvet, Francesc Pelagi i Briz, Francesc Ubach i Vineta, Manuel Ribot i molts d´altres.
Professor
Acabats els estudis universitaris, Bordas exercí durant algun temps com a professor de llatí, retòrica i humanitats a una escola privada situada al carrer de la Boqueria de Barcelona, fins a l´any 1872 es va desplaçar a les illes Balears i fou destinat a Eivissa.
Neus Garcia Ferrer apunta que s´incorporà al quadre de professors del Col·legi de Segona Ensenyança el primers mesos de l´any 1872.
Substituí un altre professor, també català, Josep Soler de Morell, que era natural d´Olot i que impartia les assignatures de llatí, castellà, grec, nocions de geografia i retòrica i poètica. També va exercir les funcions de secretari del Col·legi.
Bordas el substituí en la impartició d´aquestes assignatures i també exercí el càrrec de secretari del centre. L´Ajuntament el retribuía amb un haver anuarl de dos mil cinquanta pessetes. Macabich i recollint una informació del periòdic El orden que se publicava a Figueres es diu que a més d´impartir l´assignatura de retòrica, va escriure una obra de text de la seua assignatura. Llibre del qual no n´he trobat cap altra referència.
Garcia Ferrer afirma que utilitzà la llengua catalana en les seues classes i que gràcies a la seua influència, alumnes seus com Aqüenza, Escanellas o Clapés començaren a publicar les seues primeres composicions poètiques en llengua catalana durant la dècada dels anys setanta del segle XIX.
Durant la seua estada a Eivissa va conèixer la jove Trinitat de la Cuesta Palau, de coneguda família amb una branca ben eivissenca, i amb la qual es va casar. El pare de Trinitat era Joaquín de la Cuesta Navarro, natural de Cartagena i que havia arribat a Eivissa com a administrador d´hisenda, natural de Cartagena. La mare, Àngela Palau i Gil (1822-1851) era de la coneguda família Palau, llinatge que arrelà a Eivissa ja al segle XIII. El seu avi era Pere Palau Gegant, doctor en lleis, i el pare, Pere Palau Ramon, hisendat. L´altra germana de Trinitat, Francesca Palau i Gil es casà el 1845 amb l´advocat Joan Tur Llaneras, d´una família d´una nombrosa família d´advocats, militars i polítics, principalment.
La família vivia a una casa de la costa de Padilla; la costa de Padilla uneix mitjançant uns esglaons, el carrer de Sant Carles amb el carrer de Pere Tur, a Dalt Vila. El pare era vidu i tenia 50 anys i Trinitat, 23. Amb ells vivia una criada, Eulària Serra, de 30 anys.
