D´aquell temps tenim el Centre d´Acció Social guiat pel bisbe Huix i els seus col·laboradors; l´Orfeó Eivissenc, fundat per Joan Gamisans; Ca Nostra, dirigida per Macabich; el Casino d´Eivissa, fundat el 1923 i que avui encara perdura, així com la Societat Cultural i Recreativa Ebusus, creada el 1927, i altres que també tengueren la seua importància, com foren les entitats esportives o els centres d´Acció Catòlica que s´obriren a diferents parròquies de l´illa.
Avui ens detendrem en l´Ateneu d´Eivissa, entitat cultural que inicià les seues activitats el 1933 i que, com tantes coses, acabà just amb l´inici de la Guerra Civil. Aquí cal apuntar els membres que formaren la primera junta de govern, que era format per les següents persones: president, Ricardo Barbarà Fou; vicepresident 1r, Luis Souviron; vicepresident 2n, Maties Llompart; secretari, Ignasi Albert; vicesecretari 1r, Jaume Viñas; vicesecretari 2n, Antoni Ferrer Viñas; bibliotecari, Antoni Torres Álvarez; interventor, Josep Tur Soler, i caixer, Bartomeu Marí Juan. També es varen constituir diferents seccions: declamació (teatre), presidida per Bernat Novella; música, Ernest Castelló; rem i vela, Antoni Palerm; natació, Josep Serra; futbol, Joan Bauzà; excursions, Pere Marí Fullana i, literària, Marià Villangómez. Bona part d´aquestos directius són ben coneguts dins la societat eivissenca. No sé qui devia ser el president, un ignorat Ricardo Barbarà; tal vegada és un personatge català del mateix nom, que fou regidor per la Unió Monàrquica de l´Ajuntament de Badalona, en plena dictadura de Primo de Rivera i que també apareix com a auxiliar de recaptació de contribucions. És la mateixa persona? El gener de 1934 fou designat secretari fundador del Cercle tradicionalista, que presidia de manera honorària l´integrista Josep Fernández Nieto. És per a mi un personatge misteriós. L´altre que també és més desconegut és Maties Llompart Montserrat, mallorquí que arribà un any abans a Eivissa com a oficial de telègrafs per prestar els serveis a l´estació telegràfica d´Eivissa i que també era metge i, com a tal, va obrir consultori al carrer del Bisbe Azara, 5, i que abandonà l´illa abans de la Guerra Civil.
Luis Gálvez
Luis GálvezNo figura en la primera junta de govern, però era de tots conegut que la iniciativa de fundar l´Ateneu havia partit de Luis Gálvez Rodríguez, registrador de la propietat. Gàlvez havia arribat destinat a Eivissa el juliol de 1932 per fer-se càrrec de l´oficina del Registre de la Propietat d´Eivissa. Va col·laborar amb la premsa del moment amb diversos escrits de caire costumista, poesies i alguns de la seua especialitat: la reforma agrària que propugnaven els polítics republicans. Gálvez havia nascut el 1901 a Órgiva (Granada). El 1918 va ingressar en el cos de telègrafs i durant set anys exercí com a tal ala Direcció de Seguretat (policia). Mentre, cursava els estudis de dret. El 1926 es presentà a oposicions a registres i va obtenir el número 1 de l´oposició i passà a exercir en el registre de Lerma (Burgos), des d´on va passar a Eivissa. Va escriure diverses obres teatrals, generalment de caire còmic. El 1934 i com a dramaturg va estrenar al Teatre Benavente de Madrid l´obra ´Se rifa un beso´, representada per la reputada companyia Vico-Carbonell. Aquell any de 1934 fou premiat pel diari madrileny El Liberal amb el Premi Miguel Moya, amb 5.000 pessetes per un article que havia publicat a Diario de Ibiza amb el títol de «Ganarás el pan...» on feia una aferrissada defensa de la República i de la reforma agrària. Tot seguit els seus amics de l´Ateneu li organitzaren un dinar d´homenatge a l´Hotel Illa Blanca; el cobert costava 5 pessetes. Era casat amb Matilde Roldán. El 1938 encara el trobam exercint a Eivissa. Les últimes notícies que es tenen d´ell és que el març de 1971 es va jubilar com a titular del Registre de la Propietat Núm. 9 de Madrid. En aquell moment era el número 2 de l´escalafó del cos de registradors.
El local social de l´entitat era uns baixos del carrer d´Abel Matutes, annexos al Teatre Pereira. Aquest teatre era l´escenari habitual de les actuacions multitudinàries que organitzaren.
La segona setmana del mes de maig de 1933 es va celebrar la presentació pública de l´Ateneu. El lloc escollit era el Teatre Pereira i, en aquesta primera activitat important que realitzava l´associació, es presentaren dues seccions: la de declamació i la de música. La vetlada s´inicià amb unes paraules del president Ricardo Barbarà, on explicà les finalitats que perseguia la creació de l´Ateneu. Per damunt de tot volia millorar la cultura de la classe treballadora i fer divertida l´existència de tots els socis.
Després prengué la paraula Luis Souvirón, president segon, que feia poc temps que havia arribat a Eivissa en qualitat de secretari de l´Ajuntament, i que presentà les diferents seccions que formaven l´Ateneu. Tot seguit Luis Gálvez, autèntica ànima de l´associació, va llegir un poema de creació pròpia: ´Hacia la gloria´, que era dedicat a la festa de la Raça.
L´orquestrina de l´Ateneu, sota la direcció d´Ernest Castelló, interpretà tres peces. Bernat Novella, president de la secció de declamació, va interpretar un conte.
Però el plat fort de la funció era la representació d´una comèdia de l´autor Vital Aza, de títol ´Perecito´, amb un nodrit repartiment, tant masculí com femení.
Secció femenina
Secció femeninaAl cap de poc temps, es presentà la secció femenina de l´Ateneu, això era a final del mes de juny de 1933; la presidenta de la secció era Emília Noya, mestra d´escola; Catalina Fons, també mestra, comptadora; vocals, Francesca Celià, Regina i Teresa Torres Compte i Antònia Mari. La secretària era Maria Ramon. La finalitat de la secció era que la dona eivissenca tengués les mateixes oportunitats per formar-se culturalment que els homes.
La presentació pública de la secció femenina es va fer el juliol de 1933 durant una vetlada feta en el Pereira. El president va explicar la finalitat de la secció i presentà la presidenta. Emília Noya va dirigir també unes paraules als assistents, insistint en la labor que tenien per davant. Tot seguit l´orquestrina executà unes peces: una selecció de la sarsuela ´Los gavilanes´, el vals-serenata ´Dúo amoroso´ i el pasdoble ´Tirana´, de J. Murillo. Acabà la funció amb la representació d´una peça breu còmica, ´Entre doctores´, original de Joaquín Abati y Diaz. Vegem el repartiment: papers masculins, Antoni Palerm, Antoni Ferrer Viñas, Ernest Castelló, Josep Serra Castelló i Bernat Novella. En els papers femenins, actuaren Maria Ramon i Joana Torres. Les cròniques apuntaven que era la segona vegada que aquestos actors representaven una obra, però el seu nivell escènic era més que acceptable. El director de la secció teatral, Bernat Novella, era professor de l´Escola d´Arts i Oficis i el juny de 1936 fou designat delegat del govern de l´escola, el que es coneix com a director.
En la pròxima entrega parlarem d´actes activitats que desenvolupà l´Ateneu d´Eivissa.
