Mentre hi hagi salut…

El passat 20 de maig, el meu pare de 82 anys, pacient oncològic, tenia programada una operació al Hospital de Son Espases. Després de fer-nos desplaçar amb la meua mare, també octogenària, per ingressar-lo i preparar-lo per l’operació, es camí que havia de ser cap a quiròfan, va ser per agafar un avió de tornada cap a Eivissa. Vaga de metges. No s’entén molt bé per què programen una intervenció quirúrgica a un octogenari que s’ha de desplaçar, amb tota la intendència que això comporta pels familiars, en una setmana de vaga de metges. Malgrat tot aquest trastorn, la meua queixa, no va contra el col·lectiu sanitari, que estan exercint el seu dret legítim de vaga per millorar les seues condicions laborals. La meua indignació és contra els responsables polítics que, després de mesos de negociacions, encara no han sabut trobar la solució a aquest conflicte laboral, que dura massa temps. Per favor, no jugueu amb la nostra salut, ni amb les nostres vides. Vostès tenen l’obligació de vetllar per tota la ciutadania, per això estan exercint el seu càrrec. Tenen l’obligació d’aixecar el cul de les seues poltrones, seure a la taula de negociació, i no parar ni per menjar (per no dir un altra cosa), fins que es firmi un acord i es desconvoqui la vaga. Ara que, qui més qui menys, tenim cita amb la nostra estimada Hisenda, no se m’acudes un lloc millor on vagin a parar els meus impostos, que a la butxaca del col·lectiu sanitari, per millorar les seus condicions. Per això pagam, no per altres coses que surten cada dia als noticiaris. Recordin, SANITAT, EDUCACIÓ i JUSTÍCIA. Els pilars d’una societat i allí on no hi ha que fer servir la tisora. El meu pare s’ho mereix, tots els majors s’ho mereixen, tothom ens ho mereixem. Facin la seua feina, per favor! Els nostres majors ja l’han fet, senyors polítics, i amb unes condicions molt més deplorables que les seues. Si no tenim salut, no tenim res.