Equips d’Atenció Primerenca

Serveis tan essencials i necessaris com els dels Equips d’Atenció Primerenca (EAP) no haurien de veure’s afectats per decisions merament polítiques o basades únicament en criteris pressupostaris. Parlam d’un servei clau per als infants, per a les seves famílies i per al bon funcionament de les escoletes. Com a família que en el seu moment va rebre l’acompanyament de l’EAP, em veig amb la necessitat d’escriure aquestes línies. Em costa entendre que una qüestió així es posi en debat o que algú pugui pensar que una mesura d’aquest tipus pot ser beneficiosa per a qualcú.

Quan es detecta una necessitat educativa en un infant, això implica molt més que una simple intervenció puntual. A partir d’aquell moment, l’infant necessita unes atencions específiques que, sovint, els docents de les escoletes —tot i la seva voluntat— no poden assumir en solitari. Aquí és on la tasca dels EAP esdevé imprescindible.

Actualment, els docents ja es troben amb nombrosos obstacles i amb ràtios molt elevades. No podem esperar que, a més, assumeixin en solitari situacions que requereixen una especialització i un acompanyament específic.

Ara bé, cal dir-ho amb claredat: no tots els professionals d’orientació, de manera individual, poden estar igualment preparats per afrontar aquest acompanyament en tota la seva complexitat. És precisament des de la feina en equip, des de la mirada compartida i transdisciplinària, que els EAP poden donar una resposta realment adequada, rigorosa i resolutiva. Reduir els espais de coordinació és, per tant, debilitar la qualitat del servei.

És indiscutible que infants, famílies i docents necessitam rebre les hores d’atenció dels EAP per garantir una veritable inclusió socioeducativa i el millor desenvolupament possible dels nostres fills. Però també ho és que aquests equips han d’estar plenament preparats per assessorar-nos, acompanyar-nos i guiar-nos en un moment tan delicat com és la detecció de necessitats i les primeres intervencions.

Per a les famílies, aquest és sovint un dels moments més difícils de la vida: una etapa marcada per la incertesa, la por i un profund impacte emocional. Afrontam processos desconeguts i necessitam temps, escolta i suport. Per això és imprescindible comptar amb professionals ben formats, però també amb equips cohesionats que puguin donar resposta des de la reflexió conjunta.

Fins ara, tant els centres com les famílies i els infants hem rebut un servei dels EAP de gran qualitat, amb coneixement, proximitat i una llarga trajectòria consolidada. Un dels seus valors principals ha estat, precisament, el treball coordinat entre professionals, amb espais de trobada regulars per compartir punts de vista i resoldre dubtes.

La nova normativa, que preveu la reducció d’aquests espais de posada en comú, posa en risc tot aquest model. I amb ell, la qualitat de l’atenció que reben els infants i les seves famílies. Per això, les famílies i la comunitat educativa hem d’alçar la veu. Hem d’expressar la nostra profunda preocupació i el nostre rebuig davant aquesta mesura. I hem de demanar als responsables polítics que rectifiquin.