Quatre infants

En temps de sa Guerra Civil sa meua besàvia de Benimussa - sa meua regüela, que deim a Eivissa - va acollir una nena òrfena que venia de la inclusa de Barcelona. Allí es nens estaven en perill i patien misèria. I ses autoritats cercaren famílies al camp, a llocs lluny de sa lluita, que acceptassen quedar-se amb aquests infants mentre duràs sa guerra.

Perquè al camp sempre es troba una cosa o s’altra per menjar. No és que a can Xinxó nedassin dins s’abundància, podeu pensar! Però ja sabem que on mengen set, mengen vuit. Acabada sa guerra aquesta nena va tornar a sa península, però a sa nostra família sempre hem tengut i ens hem estimat a sa tia Elvira.

I ara, em voleu dir que som tan pobres que no podem acollir entre tos a quatre infants?, de veritat som tan pobres d’esperit?

Encara que fossin quaranta: orfes o tots sols o no acompanyats..., és el mateix.