Tanca la botiga Ca’n Petit

Aquests dies s’ha parlat a la premsa dels tancaments del Teatro Ibiza i del restaurant Ca’n Costa com a exponents de la degradació permanent d’Eivissa. S’afegeixen a casos com els cinemes Cartago o Serra, la pastisseria Los Andenes, el restaurant Antonio, les llibreries Vara de Rey i tants altres. No s’ha parlat tant, si és que s’ha fet, d’un altre tancament que ha suposat, que està suposant, tot un daltabaix a la contrada de Sant Llorenç i és el de la botiga de Ca’n [Toni] Petit, al qilòmetre 15 de la carretera de Sant Joan i Portinatx, que el passat 29 de novembre obrí per darrera vegada. Tot un punt de referència que es perd. La propietat, sembla que sense donar gaires explicacions, comunicà el passat estiu a les qui duien la gestió del comerç des de feia 15 anys que unilateralment no se’ls renovava el contracte i el cert és que no se sap què es farà al local que ara queda buit, si serà millor o pitjor del que hi havia. Hi ha la lògica sospita que l’establiment s’ha pogut vendre al millor postor, cosa que no vendria de nou aquí a Eivissa. Les darreres setmanes la gent qui hi anàvem amb freqüència hem vist com les prestatgeries de la botiga, tots aquests anys ben nodrides (Sònia i Cristina, les darreres gestores del negoci, li imprimiren un dinamisme que abans no tenia), s’anaven buidant progressivament de gènere fins a quedar en quasi res. Durant 15 anys hem tengut el tracte proper de gent de la terra i diuen que allò que va bé més val no canviar-ho però es veu que aquí no ha set així. En tot cas, gràcies a Cristina, Sònia, Maribel, Tamara i altra gent que hi ha despatxat. Gràcies a totes i gràcies per tot. No vos oblidarem