Discapacitat: el que molta gent no entén

Als 45 m’arribà la discapacitat oficialment reconeguda, però invisible a primera vista. Aleshores vius en primera persona la manca de drets bàsics que tenim les persones amb discapacitat. Sobre alguns dels drets que suposadament tenim, legalment no hi ha cap obligació de complir-los, altres depenen de la bona voluntat i saber-se posar en el lloc dels altres. A veure si amb alguns exemples aconsegueixo conscienciar per a que la gent que no viu la discapacitat pugui posar-se en la nostra pell i poder entendre’ns. Molta gent els diu sense pensar-hi o per desconeixement, però fa mal. Aquí tenim alguns dels més comuns dins el món de la discapacitat. Aparcar a Vila en reservat per discapacitats: “un momento, subo a los niños, las bolsas y luego nos vamos”. Tens algunes dificultats amb els sorolls, estímuls sensorials i vols anar a un restaurant. Reserves en antelació taula i demanes si et podrien posar en un lloc tranquil pels teus problemes sensorials: ‘No sé si tendré mesa. Oye, si no te va bien, a lo mejor no tendrías que ir a un bar’. Les adaptacions a la feina no són obligatòries. “Es que te has empeñado en no querer hacerlo. Jefe, sí quiero, pero no puedo”. Estàs en una cua i quan et toca, no pots fer les coses tan ràpides com tothom: “Rebufant: Madre mía qué lenta. Oye, que no tenemos todo el dia”. Vas a comprar i el venedor s’equivoca i et torna mal el canvi “Oye, tendrá una discapacidad, pero tonto no es”. Minimitzar el que a alguns de nosaltres ens passa constantment.“ ¿De verdad te molesta tanto? Yo alguna vez también he tenido dolor/cansamiento como tú”. Posar en dubte el que ens passa. Sembla que el que no es veu, no passa, com si la gent passés les 24 hores del dia amb nosaltres. “Estás súper bien. Pues nadie lo diría. Eso no es cierto, yo nunca te he visto así. Se te ve muy bien.” I tinc una esperança. Abans els drets dels infants a anar a escola o a jugar no eren ni de compliment obligatori legal ni depenien de la bona voluntat de ningú. Avui és una cosa impensable. Espero que a nosaltres també ens passi. 3/12: dia de la discapacitat.