No deixem que passi un altre cop

Llegeixo amb repugnància que l’ajuntament de Sant Antoni projecta el desenvolupament hoteler d’una zona inundable, ni més ni menys que la plana inundable i la desembocadura dels torrents de Buscastell i des Regueró, darrere la platja de s’Arenal. Val a dir que aquesta zona ja es troba sorprenentment ocupada per un incipient urbanisme, a tocar de la platja i a l’altre costat de la carretera, que mai hauria d’haver tirat endavant. Però ara, per poder construir van salvar aquest urbà a la passada legislatura, pretenent posar-hi el darrer rebló en el nou PGOU. Aquest camí llarg, passa curta sinistre i silenciós que van fent, és difícil de creure. Un es demana com una bestiesa com aquesta ha pogut superar qualsevol filtre tècnic. Hi ha d’haver responsables que diguessin que això era del tot impossible, no? Pel que fa als polítics de l’ajuntament, queda clar que no hi ha cap que tingui dos neurones connectades. Quan el que ha passat a les costes veïnes de València és tan recent, i les doloroses morts ocasionades encara són les protagonistes de la legislatura en vigor, en aquesta illa, s’atreveixen a tirar endavant un projecte totalment extemporani i fora de tota lògica,  menyspreant qualsevol argumentació científica o històrica que bloquejaria des del seu inici una iniciativa tan barroera com aquesta. Tan curta és la seva memòria? Espero que tots els agents socials, especialment grups polítics i ecologistes, facin tot el possible per aturar aquesta bogeria. S’hauria de portar als tribunals europeus, on són sensibles a aquest tipus de bajanades, una denúncia, per aquest atac al territori que no té en compte preceptes avui dia més que assimilats, posant en perill el futur dels ciutadans. Aquesta hauria de ser la seva necrològica política, Sr. alcalde, com a màxim responsable d’aquest crim, de fet, només per recolzar-la i intentar que arribi a bon port. Dic crim perquè atemptar contra el territori d’aquesta manera ho és. Crim, perquè encara que no passi res demà o demà passat, passarà en 10, 20 o 40 anys, és igual, i els responsables serien vostès. Aleshores, com sol passar, no pagarien ni per les morts que hi podria haver, ni pels danys materials que segur es produiran, acabaríem pagant tots nosaltres d’una manera o una altra. De vostè ja ningú se’n recordaria. Poder s’agafa a això? És evident que alguns encara viuen als anys 80, encara que ens facin veure que no. Fa plorera (per no dir una altra cosa), veure com el president del nostre Consell s’ha passat l’estiu dient que sí, que s’han de posar límits, o que la nostra és una illa sostenible. Aleshores, perquè no ha aturat aquesta «cacicada». És ben clar que sap el que es cou a l’ajuntament de Sant Antoni. Té una oportunitat d’or per demostrar que s’han de posar límits, perquè una línia més vermella que aquesta no es trobarà. Té una oportunitat d’or per demostrar que aquesta illa és sostenible, perquè, qui necessita més hotels? Aquesta illa no, oi?, i molt menys a zona inundable. Parlar de sostenibilitat quan per primera vegada veiem faveles per to arreu, carreteres sempre amb cues, platges a vessar de gent, i les construccions en una expansió imparable, és un insult a la intel·ligència. Però està clar que com Maquiavel deu pensar que política i moral no s’avenen, i per això, no passa res en dir una cosa i fer una altra. Un altre cop, ens veurem obligats a mobilitzar-nos per evitar el de sempre, que contra tota lògica territorial moderna, s’imposin els interessos privats d’uns quants. Perquè, una vegada més, els polítics que haurien de mirar primer per la salvaguarda del territori, el patrimoni i la seguretat dels ciutadans, se’n obliden de a qui serveixen i de què hi ha coses que estan per damunt de la seva voluntat.