Només el poble salva el poble

Amb els clars turquesa al cap, recales a les Illes Pitiüses en remuntar el sol daurat pel litoral de platges, cales i codolars que lluen de cara al cel ras i limiten amb el mar planer on la superfície i el fons són miralls de colors llampants per la calma de l’aigua clara i pels raigs de la llum mediterrània que embelleixen l’ecosistema del medi natural mentre els iots es foten pets de sentina i es caguen en la mar. 

Mentre el preu de l’habitatge, tant en propietat com de lloguer, es torna inassumible per impossible de pagar, ofega les economies familiars, expulsa tant natius com residents, espanta els treballadors de temporada i fomenta el barraquisme. Mentre els serveis socials més bàsics i fonamentals, com la sanitat i l’educació, estan tan saturats que s’afonen depauperats per manca d’inversions, de personal, de recursos i de dignitat. Mentre la cultura, la llengua i la identitat pròpies, són abandonades, fins i tot menyspreades. Mentre bona part dels treballadors són explotats i utilitzats com productes d’usar i tirar. Mentre el luxe crea vedats privats, privilegis legals i il·legals, i fa desaparèixer el turisme familiar. Mentre «grans empresaris», pirates i corsaris, aborden i saquegen el territori per omplir-se les butxaques amb beneficis milionaris que no reverteixen en la millora i el benestar dels ciutadans. Mentre els polítics de tots els colors són incapaços d’aportar solucions a cap dels greus problemes que patim des de fa dècades. Sempre igual, amb promeses incomplertes i somriures falsos per assegurar-se el vot que no et representarà. Per tot això, i per tot el que m’ha quedat al pap per manca d’espai, em permetré escometre amb un parell llarg de preguntes les consciències dels que pateixen o veuen patir al proïsme amb indiferència i passivitat, sense organitzar-se i alçar la veu per protestar. Què vos passa, eivissenques i eivissencs? Què vos passa formenterenques i formenterencs? Que no n’esteu fartes i farts? Que no veieu el caramull de raons i motius per dir prou? Que heu oblidat el benefici de l’ajuda mútua i la solidaritat? La deshumanització vos ha calat l’ànima i l’ha corsecat? El capitalisme salvatge vos ha fet creure i pensar que no hi ha alternativa a l’egoisme de mercat? És que no estimeu ca vostra? És que no sentiu la pudor de sentina que fa tot plegat?