Tenim un problema d’escala

Anem a veure, només perquè us en faceu una idea: sabeu quantes persones hi ha a Espanya, ara mateix? Som quaranta-vuit milions de persones. Quaranta-vuit milions. 48,000.000. 

Sabeu quants immigrants il·legals, irregulars, com els hi volgueu dir, van entrar a Espanya l’any passat per mar? Cinquanta-sis mil vuit-cents cinquanta-dos. Sí, heu llegit bé, només 56.852. Això ho podem saber tan sols entrant a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística, a l’Estadística Contínua de Població. Per si no em creis. 

Quin problema tenim, idò, amb els immigrants il·legals? Que són molts? Impossible: està demostrat, només són el 0,1 % de la població del nostre país. Que són menors no acompanyats, que són pobres, que són negres... Podeu triar. Cap de les opcions us farà quedar gaire bé. 

Per altra banda, a Espanya no hi ha prou xofers de camió o d’autobús, bon Jesús, quina feina més empipadora. I no és una broma, és un problema ben gros. Tampoc tenim prou mecànics (heu hagut de fer arreglar es cotxe de poc? Si és que sí ja sabreu què vull dir), ni prou professors de català, per posar un parell d’exemples (ni prou cases per viure-hi, ara que hi som). 

Tornem a la pregunta, idò. Quin problema tenim? És evident que no són els immigrants il·legals, el problema, així que haurem de mirar cap a una altra banda. Cap a nosaltres mateixos, per exemple.

I jo el que trob és que tenim un problema d’escala. Som incapaços d’imaginar-nos el món, estam encallats en el nostre petit mini-univers, tan confortable, tan autocomplaent i, mentrestant, la realitat passa i no la veim. Ens deixam embaucar per declaracions estrafolàries, escandaloses, ens creim qualsevol cosa que ens diguin. Hauríem de voler ser un poquet més raonables i, volta i ser-hi, repassar una mica les matemàtiques.