Com a professors/es de llengües clàssiques, preocupats i preocupades no només per l'ensenyament de la cultura clàssica, sinó també per l'educació del nostre alumnat, per la bona convivència en els centres, volem contestar les opinions crítiques que ha suscitat la representació de 'Lisístrata' a Can Ventosa els dies 20 i 21 de gener. Creiem que l'obra ha estat fidel a 'Lisístrata', escrita per Aristòfanes al segle V a C. Nosaltres ensenyem a 'contextualitzar' l'obra al nostre alumnat, explicant les circumstàncies de la seva creació, l'època, el pensament, els costums, etc... de la mateixa manera que, si anem a veure obres tràgiques com Èdip Rei, Antígona, Electra, els Perses, les Troianes, etc., els expliquem emocions com la ràbia, la ira, la venjança, la crueltat, la guerra fratricida, perquè això és el que veuran en l'obra , i ho contextualitzem en un temps i en unes circumstàncies concretes.

Aquesta obra ha passat a ser una obra clàssica, al llarg de vint-i-quatre segles, no pel llenguatge vulgar, relatiu al sexe, sinó perquè un home, Aristòfanes, va ser capaç d'imaginar com un grup de dones (que estaven tancades normalment a casa, en un gineceu, teixint) eren capaces d'idear una manera (fer vaga de sexe) de què els homes no anessin a la guerra, i desenvolupessin emocions més positives per a l'ésser humà que no els allunyessin de la seva llar.

Per tot això, creiem que manca que les persones que s'han alarmat per aquesta representació, es documentin bé sobre la història de la literatura grega, en concret sobre el teatre grec, i sobre l'obra i el llenguatge irreverent d'Aristòfanes. Vegin, per exemple, la pel·lícula 'Lisístrata' de Francesc Bellmunt, de l'any 2002, adaptació que no perd l'essència de l'original. Potser les llicències que es permet el seu director són molt més escandaloses que aquesta obra representada pel grup de teatre Komos, amb una llarga trajectòria, premiat a nivell nacional, i que fa un gran esforç per vindre a les Illes Balears.

Estiguin segurs que el professorat, present en la representació, està molt tranquil i què Lisístrata no ha suposat per al nostre alumnat cap 'desviació', doncs tenen prou maduresa per distingir la realitat de la ficció i han obtingut prou informació per distingir les circumstàncies en què Aristòfanes va escriure aquesta obra, que avui veiem com visionària, tant per la iniciativa donada a un grup de dones, normalment recloses a casa, com pel seu valor pacifista.