El passat 29 d'agost, quan creuava un pas de vianants a la zona de Platja d'en Bossa de camí a la meua feina, un autobús de la companyia Alsa va perdre una de les seues rodes, que va anar rodant fins colpejar-me dolorosament la cama esquerra. L'impacte va ser violent i com a resultat tenc un rellotge romput, crems al braç, dolors a l'esquena i una rotura de lligaments a la cama esquerra. Durant els primers segons al terra no sabia què m'havia passat, de fet pensava que m'havien atropellat. Una roda d'aquestes dimensions, segons m'han explicat, pot pesar fàcilment uns 150 quilos, i portava una certa velocitat.

Des d'aquell dia he de guardar repòs, amb la cama immobilitzada per una fèrula. Segons sembla, encara em queda més d'un mes abans de rebre l'alta, després del qual m'espera un període de rehabilitació.

He d'agrair l'amabilitat del conductor, que es va preocupar per mi, com també ho van fer altres persones que circulaven per la via pública. Per desgràcia, emperò, he de lamentar no haver rebut, en cap moment, cap cridada d'algun responsable del transport públic. Ni l'empresa ni el Consell han tingut el menor gest cap a aquest vesí de Sant Jordi que, simplement, anava caminant cap a la seua feina i ara resta immobilitzat, sense haver tingut cap culpa de res.

És aquest el tracte que hem d'esperar de les persones que gestionen el nostre transport públic, des dels ens públics i privats? De debò a ningú se li ha passat pel cap interessar-se per la meua situació? He de batallar jo sol a través de la meua pròpia assegurança (quina, si anava caminant pel carrer?) les conseqüències físiques, personals, econòmiques i laborals de la meua condició actual? És normal aquesta fredor amb un administrat que ha resultat ferit per un servei públic, sense que hi hagi intervingut cap mala acció ni negligència per part seua? Per cert, i parlant de negligències, com surt disparada una roda de 150 quilos d'un autobús? Què passaria si hagués impactat amb un boix petit o una dona embarassada?

No estic buscant cap protagonisme, si escric això és perquè totes les hores que porto estirat des del passat dijous 29 m'estan donat per reflexionar molt i per pensar en com hauria actuat jo si fos un directiu d'Alsa o un responsable del transport públic d'aquesta illa. I com més hi penso, més difícil se'm fa entendre-ho.