De professors de català, n´he conegut molts. N´hi havia que eren amables, d´altres eren defensors d´allò que era seu i alguns, com na Ruth, feien la seva feina. Voldria destacar la tasca que fa la professora del centre d´autoaprenentatge de l´Institut d´Estudis Baleàrics, una professional que m´ha fet apreciar els sons del català.

Sempre he estudiat el català, però sempre m´ha fet vergonya parlar-lo, encara que sabés que coneixia l´estàndard millor que algunes persones que tenen el català com a llengua materna. He tingut professors que m´han fet sentir incòmoda. Gent que no entenia com, essent filòloga, no fos capaç de pronunciar la ge ni la essa sonora ni la e neutra, i altres persones que directament no es creien que fos d´Eivissa perquè no tenia un bon accent. També he trobat gent amable, així com gent que s´adona dels errors i els rectifica, perquè afortunadament hi ha de tot. Doncs bé, jo me l´estimo, el català, igual que m´estimo el castellà i de la mateixa manera que m´estimo l´illa on vaig néixer, la qual no pertany més a una persona o a una altra per motius genealògics, lingüístics, culturals o polítics, sinó sentimentals.

Vull aprofitar per agrair la feina feta a tots els professors i professores que, des del respecte, s´esforcen dia darrere dia per ensenyar els seus alumnes i fer-los estimar allò que aprenen. I una abraçada molt forta a tots aquells que s´han sentit discriminats per raons de llengua, als quals animo a créixer a través de l´estudi i l´aprenentatge. Poden començar per anar al centre d´autoaprenentatge (que, des de fa un temps, està al carrer Joan Xico), un lloc on m´alegro que l´Ajuntament i el Consell inverteixin els seus recursos. Que duri i que la gent ho aprofiti.