De cent anys ençà, la Humanitat ha millorat en molts aspectes, i hem de suposar que continuarà el seu progrés. Una de les millores inqüestionables és la consideració dels drets humans com un valor universal, la implementació de la democràcia a molts llocs on no existia i l´eliminació de la pena de mort a molts estats. La defensa dels drets humans, des del meu punt de vista, ha de ser universal, i on sigui que els drets humans es conculquin, s´està fent un mal a la Humanitat sencera. Estic d´acord, per tant, que s´ha d´avançar cap a una implementació de la justícia que tengui abast planetari. La justícia universal ha de servir, justament, per posar un paraigua a aquells que veuen conculcats els seus drets més elementals (sovint, fins i tot, eliminats físicament) per estats que incompleixen principis bàsics. Els estats genocides, per definició, no solen actuar (si no hi ha canvis dràstics de règim) en contra dels propis criminals en nom de l´Estat. De manera que, efectivament, es fa necessari algun sistema de poder-los aplicar la justícia des d´altres àmbits.
Escric això pensant en les crítiques que ha rebut la decisió del Parlament espanyol de fer marxa enrere en l´aplicació de la justícia universal, pensant (supòs) en la bigarrada decisió d´un jutge de jutjar un exministre del govern d´Israel per un atac de l´aviació del tsahal a Gaza. El ridícul de l´Estat espanyol hauria pogut ser, com la pretesa justícia, també, universal.
Certament, fa falta un organisme, a nivell internacional, que sigui l´aplicador d´aquests principis de justícia. L´organisme adequat fóra el Tribunal Penal Internacional (TPI), tot i que actualment té moltes mancances: només pot aplicar els seus principis a estats que s´hi hagin adherit, i en manquen molts per fer-ne part. De manera que, avui per avui, no comptam amb cap organisme que pugui fer les funcions que efectivament hauria de fer el TPI.
En el passat l´aplicació de la pretesa justícia universal encara ha estat més mancada: al final de la II Guerra Mundial el Tribunal de Nuremberg va jutjar el genocidi nazi contra els jueus. Però ningú no va jutjar, per exemple, l´Holomodor, amb responsables ben clars, que va causar la mort de deu milions de persones a Ucraïna. Ni ningú jutjaria, en aquella dècada i les següents, els milions de morts de la persecució estalinista, o l´escabetxina (probablement la més gran que ha comès mai la Humanitat) del maoisme a la Xina. Aquests fets, del tot incontestables, deuen ser mals de digerir per l´anquilosada esquerra europea, que no se n´acaba de sortir a l´hora de moldejar el discurs sobre aquestes qüestions. Potser la cosa més mala d´assimilar, ara que tant s´està treballant per recuperar la memòria històrica, és que, segons el seu catecisme, els genocidis més grans que ha comès la Humanitat procedien de règims d´esquerres (d´esquerres ho deuen ser per als que pensen que el comunisme és d´esquerres; els que sabem que Lenin era un agent secret del kàiser Guillem II per enderrocar els Romànov, per tant d´extrema dreta, que s´apalancà al poder, no ens ho empassam, això que l´URSS o la Xina tenguessin règims d´esquerres).
El catecisme paleomarxista plana encara sobre la pretesa justícia universal. De la mateixa manera que un colp d´estat és un colp d´estat, els facin els de ´dretes´ o els d´´esquerres´, un genocidi és un genocidi, el cometi qui el cometi; un atac als drets humans ho és procedeixi d´on procedeixi. Per això no deixa de sorprendre l´actuació selectiva de la justícia espanyola a nivell universal. Actuà contra Pinochet, contra els militars de la Junta argentina, contra els colpistes de Guatemala, i ho ha intentat contra Israel. De tot plegat, el que a un servidor de tots vostès el té més mosca és que, en la selecció, no hi cau ni per equivocació cap dictador d´´esquerres´ (segons certes denominacions, perquè a mi ningú no em vendrà que Chávez és d´esquerres). Ni el propi Chávez, que està arruïnant la magnífica república de Veneçuela, ni el genocidi rus a Txetxènia (esgarrifós allà on n´hi hagi), ni l´assassinat de milers de cristians a Darfür, ni la duríssima repressió del feixisme teocràtic a l´Iran (Neda encara ens mira amb ulls esbatanats, cosida a trets, mentre son pare, al seu costat, crida el seu nom), no atrauen l´atenció de ses senyories justicieres d´Espanya.
Per acabar: no puc entendre com Espanya pot intentar convertir-se en jutge universal i jutjar generalots hispanoamericans quan no ha estat capaç de rentar la roba bruta que tenia a l´interior. Jutjar Pinochet però deixar tranquils els dirigents franquistes deslegitima absolutament tot allò que ses senyories puguin fer al marge del Tribunal Penal Internacional. Només un nacionalisme sòlid i contundent pot fer pensar que «Espanya ha estat fins ara un país pioner i un referent en l´aplicació del principi de jurisdicció universal».
.jpg){kind=logo}
