Denuncio aquesta agressió a l'illa, aquesta destrucció sense mesura. A més, crec recordar que molts dels que avui ocupen càrrecs i estaven en desacord amb aquesta proposta, avui no diuen res, hi ha silenci, callen, suposo que arriben relaxats, fins i tot, a final de mes i es troben molt a gust en el seu despatx.
Tot és una hipocresia i, com deia un senyor eivissenc en una carta al diari, què quedarà a la nostra descendència, molt de ciment? Això sí, si als nostros fills els hi agraden tant els diners com a vosaltres estaran encantats del vostre suport per no ser partíceps del que necessita aquesta illa per sobreviure.
Ja n´hi ha prou de destrossar l´illa. Deixeula-la respirar.
