Cossío havia nascut a San Diego de los Baños, Cuba, 1894 però quan esclatà la guerra colonial, els seus pares es traslladaren a Cantàbria, d´on eren naturals. Quan era un adolescent va patir un accident a una cama, del qual li quedà una pronunciada coixera, fet que el decantà cap a la pintura. El 1914 es traslladà a Madrid, on va prendre classes de Cecilio Pla, fins al 1918. El 1923 marxà a París i va entrar en contacte amb el grup de joves artistes espanyols establerts a la capital francesa. Formà part dels artistes que es trobaven al voltant de la revista ´Cahiers d´Art´, amb la qual cosa comptaren amb crítica de la més prestigiosa revista artística del moment. L´estada a París fa que la seua pintura tengui tendències d´avantguarda i el contacte amb Josep de Togores, José María Ucelay, Ismael de la Serna, etc. Fa que la seua obra tengui influències de Picasso i de Bracque, artistes que el grup espanyol admiraven. La pintura de Cossío la qualifiquen de postcubisme rectilini.

Retornat a Santander els anys previs a la Guerra Civil, s´afilià a les JONS de Ramiro de Ledesma i des d´aquell moment fou un falangista de primera hora.

El 1952 fou l´artista convidat a la Biennal de Venècia. Quan va decidir venir a Eivissa Cossío era un autor madur i consagrat. La invitació li havia fet el crític Fernando-Guillermo de Castro, ja que a la tertúlia del Café Gijón de Madrid va sentir moltes vegades d´Eivissa i que li contassin que Dalt Vila tenia moltes concomitàncies amb el Mont Parnasse parisenc de la seua joventut. També Cossío havia visitat diverses vegades les dues exposicions que amb el títol ´Arte de nuestro tiempo en Ibiza´, que organitzaren Fernando de Castro i el ceramista Antonio Ruiz, el 1958 a la Librería de Fernando Fe i el 1959, la segona edició, a la Galería Biosca, ambdues de Madrid. Eren obres dels principals artistes forasters que produïen a l´illa. En línia general eren els artistes que més endavant formaren el Grup Eivissa 59. No eren encara grup però els dos organitzadors ja intuïen la importància del grup en la renovació artística de l´illa.

Cossío arribà per primera vegada a Eivissa la segona quinzena de juliol de 1960. S´instal·là al petit apartament que de Castro tenia a la costa de ses Variades, de Sant Antoni de Portmany. Els primers dies els dedicaren a fer excursions per tota l´illa. Però hi ha un fet transcendental, acompanyat dels seus amfitrions, assistí a la inauguració d´una exposició de pintura a la Galeria El Corsario, galeria que era dirigida artísticament per Antonio Ruiz. Aquell ambient cosmopolita que va descobrir, la quan quantitat de bellíssimes dones que es dedicaven a l´art... va fer que exclamàs que li agradaria treballar a Eivissa.

Antonio Ruiz tenia llogada la casa Balansat, vora la Portella, amb molts d´espais on poder treballar, cosa que no succeïa al petit apartament de ses Variades, així que ràpidament Cossío passa a habitar a Dalt Vila. Muntà un estudi a una habitació i inicià un sistemàtic treball que començava molt de matí i que el duia a treballar fins al migdia. La tarda la dedicava a anar a banyar-se a Talamanca, platja a la que acudia amb la llanxa d´en Laieta, embarcació que mereixia els seus grans elogis.

El treball aviat va tenir els seus resultats i la primera setmana de setembre de 1960 s´inaugurava la gran exposició de Cossío a la galeria El Corsario. La crònica periodística de ´Jotazor´ pseudònim que emprava el mateix director de Diario de Ibiza, Josep Zornoza Bernabeu, la descriu com l´exposició més destacada de la temporada artística i a la inauguració hi assistí el més destacat de la nostra societat i la quasi totalitat d´artistes locals, nacionals i estrangers que es trobaven a l´illa. Al cap de pocs dies el mateix autor insistia en la qualitat artística dels 18 guaixos que va presentar. L´exposició fou un èxit, ja que va vendre més de la meitat de l´obra. Uns quadres a membres de la burgesia eivissenca i la resta, a la colònia estrangera de l´illa. De Castro fou l´encarregat d´escriure les paraules del petit catàleg que hagueren de realitzar a Palma, ja que cap impremta d´aquí no ho podia fer.

Quan Camilo José Cela va tenir coneixement que Cossío treballava incansablement a Eivissa, va proposar muntar una exposició amb l´obra de Cossió i amb ceràmiques d´Antonio Ruiz i ho va voler per a la segona quinzena de setembre, a l´Hotel Formentor, a la sala coneguda com ´El Club de los Poetas´. Com que Cossío havia venut més de la meitat de l´obra exposada a Eivissa, hagué de continuar produint a les totes i de la mateixa manera, Antonio Ruiz, que no tenia obra suficient per a l´exposició. En aquesta exposició s´hi afegí l´enhorabona d´Isidor Macabich, que els va dedicar un articlet d´aquells titulats ´De la Tierra´. Macabich tenia una especial debilitat per Ruiz i supòs que per les seues idees, també amb Cossío.

II Saló Internacional de Pintura El Corsario

La temporada artística de l´any 1960 finalitzà quan durant el Nadal se celebrà el II Saló Internacional de Pintura El Corsario. Hi varen prendre part una trentena d´artistes de diverses nacionalitats i per presidir el jurat, es desplaçà des de Mallorca Camilo José Cela. Cossío era un dels participants, guanyà el primer premi, (Premi Galeria el Corsario) juntament amb Marí Ribas (Premi Societat Cultural Ebusus), Erwin Broner (Premi Marí Mayans), Vicent Calbet (premi Fèlix Costa a un pintor eivissenc), Fumiko Matsuda (Premi Foment del Turisme) i Maty Tarrés (Premi Institut d´Estudis Eivissencs).

El desembre de 1961, quan tornà a Eivissa per rebre el premi del II Saló d´Art Galeria el Corsario, aprofità per realitzar una nova exposició i aquesta vegada va elegir els salons d´Ebusus. Era una exposició homenatge i a més de l´obra de Cossió també hi exposaren els pintors eivissencs Antoni Marí Ribas, Antoni Pomar i Vicent Calbet, que aportaren la seua obra més recent. A més de Cossío formava part del jurat el crític d´art Carlos Antonio Areán, que aprofità per donar una conferència sobre l´art actual espanyol a la sala d´actes de l´Escola d´Arts i Oficis.

L´amor que sentia Cossío cap a Eivissa li va fer manifestar diverses vegades que es volia construir una casa-estudi on treballar els darrers anys. Fins i tot havia triat el lloc, volia que fos aquell edifici abandonat, a ponent de l´Illa Plana, ses Casasses, que sembla que s´havia fet com a dipòsit de sal. El projecte no anà endavant i Cossío es va retirar a viure a Alacant, on morí el 1970.

Són uns anys ben interessant de la nostra història de l´art, però que les futures Biennals, amb tot el desplegament institucional han eclipsat una mica.