«Han aprés molt més aquesta setmana que en una setmana de classe». És la conclusió que treu Vicent Pons, professor de Tecnologia de l´institut Xarc, de Santa Eulària, acabat d´arribar a Eivissa després d´una setmana visitant el País Basc i La Rioja amb els 22 alumnes de Secundària del centre que varen aconseguir, el curs passat, que el Ministeri d´Educació els seleccionàs per a una de les ´Rutas Científicas, Artísticas y Literarias´. Feia temps que Pons volia participar, però sempre tenia diversos grups i «no podia triar-ne un». L´any passat, però, tenia només un tercer. Havia arribat el moment. De les vuit rutes que hi havia, varen triar aquesta del Nord per un motiu molt senzill: «El paisatge, el clima, la cultura, tot era molt diferent d´aquí». Tan diferent era que, per primera vegada, els estudiants de l´illa varen poder entendre, sense dubtes ni preguntes, què són les marees. I aquest és només un exemple.

El ministeri va seleccionar 64 projectes de tota Espanya. Un d´ells, el del Xarc. Així que el passat 2 d´octubre els 22 alumnes i tres professors partien cap a Bilbao. L´aterratge a l´aeroport de Loiu va ser èpic (pel vent): «Com es veu als informatius». A la capital basca es varen trobar amb els seus companys d´aventura: els alumnes de l´institut Ignacio Aldecoa, de la Comunitat de Madrid. La convivència amb ells va ser una part molt important de la experiència. De fet, la primera tarda i la primera nit de la ruta, batiada com ´Donde el Cantábrico y el Ebro se acercan´, les varen dedicar a «dinàmica de grup». És a dir, a presentar-se conèixer-se i posar les bases de futures amistats. Va funcionar, perquè el 8 d´octubre l´acomiadament a un carrer de La Rioja va ser molt emotiu. Hi va haver, fins i tot, llàgrimes. I no poques.

Abans de tot això, els adolescents varen compartir moments tan divertits com educatius. En una de les primeres parades, a la localitat de Pasaia varen poder veure com es construeix un vaixell balener i varen conéixer la història del ´San Juan´, enfonsat a Terranova i localitzat en bon estat de conservació. Al sendemà varen viure un dels moments més divertits de la setmana, estaven a Gernika, on varen arribar després de fer la ´Ruta del flysch´ (unes formacions rocoses en les que es poden apreciar les diferents èpoques) per visitar el Museu de la Pau quan, de sobte, varen veure Fito Cabrales passejant pel carrer amb la seua família. Els crits d´alegria que varen fer varen espantar la família del músic, que, divertit, no va dubtar a fer-se totes les fotos que li varen demanar els estudiants. Un moment que va servir, també, per compensar la mala estona al museu, on varen poder experimentar com es va viure el bombardeig amb una simulació. Els eivissencs varen signar al llibre de visites, on varen escriure un poema de Marià Villangómez: «El llarg matí d´estiu. El sol ardent. L´ombra de la figuera...»

Vicent riu en recordar el que varen viure dimecres, a Portugalete, al Pont Penjant. Riu orgullós dels adolescents. Al grup hi havia una alumna amb una discapacitat física. La jove pot caminar distàncies no gaire llargues amb crosses, però no podia pujar fins al pont. Quan els responsables del pont els ho van dir, la resposta va ser immediata: «No estam a Bilbao? Doncs a pes!». Així que bona part dels estudiants varen ajudar a aquesta alumna a que no es perdés cap de les activitats. De fet, el professor explica que un dels aprenentatges importants que han fet durant aquest viatge els adolescents ha ser precisament ser conscients de les dificultats que tenen les persones amb discapacitat en el dia a dia. La darrera tarda al País Basc (on també varen veure el Peine de los Vientos de Chillida, varen llegir poemes al Monte Igueldo, varen entendre com funcionaven els Altos Hornos i varen provar a fer d´aizkolaris, és a dir, tallar tronxos) la varen dedicar al Guggenheim, on no varen poder estar tot el temps que els hauria agradat, i a veure el casc històric.

La primera parada a La Rioja, on també els varen acompanyar les monitores Elena Ramos i Victoria Fernández de Olano, va ser a San Vicente de la Sonsierra, allà varen poder admirar el romànic de l´ermita de Santa María de la Piscina i, els més agosarats, es varen desfer de sabates i calcetins per fonyar raïm a la forma tradicional. I fins i tot tastaren el most que hi va sortir com a acte previ a la imprescindible visita a una bodega on no només varen aprendre com es fa el vi, sinò que pogueren admirar quadres de Picasso i altres artistes relacionats amb aquest producte. A la ruta dels enterraments els menys escrupulosos no varen dubtar a fer-se fotos als forats de pedra que servien com a tombes.

A la tarda experimentaren les dificultast dels antics amanuenses per fer lletres polides amb plomes de canya. Va ser després de visitar els monestirs de Suso i Yuso, allà on es varen escriure les famoses glosses emilianenses de què parlen els seus llibres de literatura. El darrer dia del viatge el varen dedicar als fongs, al fungiturisme, visitant una granja d´aquests productes a la localitat de Pradejón, just abans de passar pel Museu del Cretàcic, on varen haver de renunciar a part del recorregut perquè l´autobús, que era massa gran, no passava pel pont a travès del que s´hi arribava. I així, després de veure un trull (Trujal de Santa Eulalia de Yuso) i de banyar-se a les aigües termals d´Arnedillo varen passar la darrera nit tots junts. Al sendemà vingué l´adéu. I els plors. «S´han portat molt bé», afirma el professor.