Fou presidit per l´inspector de primera ensenyança de Balears, Joan Capó. L´inspector havia vengut en visita oficial a Eivissa i aquell mateix diumenge al matí va celebrar una reunió amb tots els mestres de les Pitiüses, a l´escola de la Marina. Després dinaren a la Fonda la Marina i tot seguit es traslladaren a Sant Llorenç. Hi assistiren la major part dels mestres de l´illa. L´expedició que havia sortit de Vila, fou rebuda a la mateixa carretera, prop de l´escola, per les autoritats municipals: l´alcalde; el secretari municipal, senyor Castellanos; el secretari del jutjat municipal, Lluís Juan Riquer; el rector de Sant Llorenç, Joan Prats Roselló, i tot el poble. Seguidament es traslladaren a l´escola. La major part dels habitants del poble es volgueren sumar a l´acte. Els parlaments foren pronunciats pel mossènyer i per Joan Capó, que elogiaren la tasca del mestre Lluís en els dos anys que duia exercint el magisteri al poble. Els obsequis li foren lliurats per un alumne de l´escola. Roig Gavaldà, emocionat, agraí l´homenatge. En aquell moment la mestra d´al·lotes era Sebastiana Lozano Mayol, que després va regentar diverses escoles durant els molts anys de la seua docència a Eivissa.
Roig i Gavaldà va tenir al llarg de la seua estada a Eivissa va tenir moltes intervencions i sempre tenien un objectiu: la millora de l´educació. Un exemple del que deim és el parlament que va fer el febrer de 1931, quan fou inaugurada l´escola d´Atzaró. Aquesta escola fou aconseguida, juntament amb la des Trull d´en Vic -encara que aquesta s´inaugurà molt més tardanament- durant l´alcaldia d´Antoni Juan Ferrer Guillem, que fou alcalde del municipi de Santa Eulària entre 1928 i 1930; succeí en l´alcaldia el mestre Joaquim Gadea. En l´acte inaugural, Lluís Roig va prendre la paraula, juntament amb el mestre de Sant Carles, Magí Ferriol, i ambdós alabaren aquesta iniciativa, com una manera de poder instruir els joves del poble. La relació entre aquestos dos mestres era ben coneguda i els dos tenien un mateix objectiu: aprofundir en la formació de la joventut. Roig i Gavaldà tenia també un altre objectiu: aconseguir un local adequat com a escola per a Sant Llorenç i a aquest objectiu dedicà molts d´esforços. L´escola que regentava al local llogat de la hisenda de can Mariano, no reunia cap condició pedagògica.
Així, el desembre de 1931 organitzà una excursió a Sant Carles. A més dels alumnes de l´escola, també els acompanyaren un bon nombre de vesins de Sant Llorenç. Era un diumenge, cosa que afavorí l´assistència. L´objectiu que perseguia era que tots veiessin el magnífic edifici escolar, que per iniciativa del mestre Joaquim Gadea s´havia pogut aixecar, mitjançant la fundació de la Mutualitat Escolar Minerva, i que comptà amb la decisiva ajuda d´Antoni Juan Guillem i, com no, de tot el poble i fins i tot dels naturals de Sant Carles emigrats a Amèrica. A finals de 1925 es pogué inaugurar l´edifici escolar de Sant Carles, aixecat sobre un solar donat pels propietaris de la hisenda de can Pep Pere Marí. En el parlament que realitzaren als excursionistes tant Magí Ferriol, i en especial, Lluís Roig, demanaren que l´amor cap a l´ensenyança que tots mostraven individualment, ho manifestassin de manera col·lectiva i que aquest amor s´havia de traduir en la construcció d´una bona i nova escola.
A començament de l´any 1933 un grup de vesins de Sant Llorenç animats per Lluís Roig acordaren la constitució d´una societat per tal impulsar la construcció d´un grup escolar per a al·lots i al·lotes; però com tot, els propòsits eren uns i els fets, molt més lents; així que Roig no va poder veure realitzats els seus anhels. Quan abandonà el poble de Sant Llorenç, l´estiu de 1933, amb destinació a Mont-roig, Baix Camp, Tarragona, encara no havien començat les obres de l´escola. S´iniciaren l´any següent, el 1934. No fou una obra de tot el poble, ja que no tots trobaven idònia la ubicació elegida, un solar propietat de Josep Roig Tur, proper a l´església, situat a llebeig d´aquesta. Cal dir que el territori del poble de Sant Llorenç és molt gran i el mateix mestre ja apuntava en un escrit que publicà de manera anònima a Diario de Ibiza, que la població disseminada d´Eivissa i la gran extensió parroquial feia molt difícil que tots trobassin bé on ubicar-la; ell deia que es volia crear un altra escola, a més de l´existent, però realment era difícil que el poble tengués dues escoles en aquells moments.
Nova escola
Un grup de vesins tiraren endavant amb la nova escola, encapçalats per les famílies de can Mateu, can Xiquet Serra, can Tirurit i can Jaume Andreu, entre altres. Les feines de carro les va fer justament en Jaume Andreu.
De la implicació de Roig Gavaldà amb tots els assumptes relacionats amb les reivindicacions de millores en el sistema educatiu en tenim una prova en la convocatòria que, juntament amb altres quatre mestres, signà, per tractar temes professionals. Cal apuntar els noms de tots els convocants, per veure un repòquer de mestres implicats en l´ensenyança d´aquells anys tan difícils: Emília Noya, Lluís Andreu, Fernando Company, Prudenci Alcon i el propi Roig i Gavaldà.
L´estiu de 1931 i aprofitant les vacances estivals, Lluís Roig es casà amb una noia del poble de Vila-rodona, Mercè Grogués, però al començar el curs següent tornà a Sant Llorenç sol, per la qual cosa s´ha de pensar que havia sol·licitat el trasllat el més aviat possible, cosa que aconseguí el 1933, quan fou traslladat a Mont-roig, on continuà exercint el magisteri fins a la jubilació, el 1970. El matrimoni va tenir dos fills: Lluís i Josep Maria. Lluís Roig i Gavaldà va morir el 1977. Tenia 74 anys, ja que havia nascut el 1903 a Almoster, Baix Camp.
A pesar que va voler tornar a Eivissa en diverses ocasions, mai més va veure complit el seu anhel. El contacte amb Eivissa el va mantenir, principalment, amb el seu exalumne Vicent Tur Guasch Fornàs, també conegut pel pseudònim amb que firmava els seus articles costumistes, ´Els xacoters de Balafi´, que el visità alguna vegada a Mont-roig.
El setembre de 1933, Miquel Costa Tur Gabriel, de manera interina, ocupà la plaça que havia deixat Roig i Gavaldà a Sant Llorenç.
