També són de destacar les conferències que se celebraren organitzades pel centre. El 1910 el canonge i astrònom Vicent Serra i Orvay va pronunciar una dissertació sobre el cometa Halley. Recordem que aquell any de 1910 fou un dels pocs moments en què es pogué observar aquest estel amb cua; aquesta conferència, repetida diverses vegades, fou recollida en un llibret.
Un cicle ben interessant de conferències se celebrà la tardor i l'hivern de 1917 i els conferenciants i els temes tractats foren: Vicent Tur Bonet Solalles, farmacèutic i director del Col·legi de Segona Ensenyança, que parlà sobre l'atmosfera; Carles Roman, sobre arqueologia; Macabich, sobre el socialisme i les organitzacions obreres; Joan Grimalt, mestre de l'escola pública de la Marina, sobre l'estalvi, Guillem Ramon Colomar, sobre higiene i Vicent Serra i Orvay sobre astronomia.
Els sindicats
De la mateixa manera que el Jesuïta català Gabriel Palau, del qual ja en parlàrem en anteriors entregues i que fou la vertadera inspiració de Macabich en la fundació del Centre, havia creat diversos sindicats d'obrers catòlics, així també ho va fer Macabich i el Centre fou la seu d'un sindicat d'oficis diversos que li donà el nom de Joventut Obrera, que primerament fou presidit per Josep Ferrer Sala Piset (era comerciant i fou pare dels germans Ferrer Viñas, que foren veterinari, dentista i aparellador, respectivament).
El maig de 1919 es fundà a Eivissa la Federació Catòlico-Agrària, l'acte fundacional se celebrà als locals del Centre d'Acció Social, amb la presència de l'advocat Josep Font Fargas i del sacerdot Lluís Gomis, ambdós propagandistes de la Confederació Nacional Catòlico-Agrària, que en aquell temps intentava estendre la seua obra per tot Espanya i que es desplaçaren de Barcelona amb aquest motiu. A partir d'aquell moment es fundaren delegacions del sindicat a tots els pobles de l'illa d'Eivissa.
Els resultats que va obtenir el sindicat no foren els que esperava Macabich, segons confessà al cap de seixanta anys. Volia que fos una central comercialitzadora d'exportacions i d'importacions de productes agrícoles. Era una manera de donar sortida als productes eivissencs i no haver de dependre d'uns majoristes que actuaven de simples intermediaris. El canonge atribuïa el fracàs al sentiment individualista del pagès eivissenc, sentiment que es trobava accentuat per la dispersió de la població rural a l'illa.
Aquest sindicat va tenir una forta embranzida a partir de 1930, quan s'establí a Eivissa la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i traslladà la seu als locals de l'entitat de crèdit, al passeig de Vara de Rey, on hi havia la biblioteca agrícola circulant, el consultori per a l'agricultor i on també s'impartien conferències a càrrec de perits agrícoles de l'Obra de la Caixa. Entre 1930 i 1931 publicà la revistà mensual Acción. Periódico mensual, social y agrario.
Dues conferències
De la multitud de conferències que s'impartiren al Centre, d´algunes de les quals ja n'hem donat notícia, n'hi ha d'altres que mereixen la nostra atenció. El 24 de desembre de 1933 el teatret del Centre d'Acció Social n'acollí una de Marià Villangómez. Era la primera vegada que el poeta parlava en públic i, com molt bé ha recollit Villangómez, després de la seua tornada de Barcelona on havia cursat la carrera de dret, va tenir una profunda relació amb Macabich. Recordem que eren parents llunyans i el canonge guià els primers passos públics de Villangómez com a poeta.
Però la relació amb Macabich també tenia com a nexe un grup d'amics de Villangómez que acudien freqüentment al Centre i que després esmentarem alguns noms. Macabich volia rellançar el Centre i, en especial, volia quedar bé davant del bisbe Salvi Huix, amb el qual tenia dificultats d'entendre's. Huix havia arribat a Eivissa el 1928, després de 75 d'absència de bisbes a l'illa i significà un revulsiu per a la societat pitiüsa. Macabich encarregà al novell poeta que pronunciàs una conferència sobre la doctrina social de l'Església.
El canonge quedà sorprès de la preparació del jove llicenciat i als pocs dies publicà una ressenya a Diario de Ibiza ben laudatòria sobre la dissertació. El teatret era ple de gom a gom, però vegem els components de la mesa presidencial, que eren els amics del conferenciant: a més de Macabich, que presidia l'acte i presentà el conferenciant, hi havia Cosme Vidal Llàser, mestre; Antoni Torres Alvárez, advocat; Aquilí Tur Oliver, estudiant de filosofia i lletres; Joan Marí Cervera, interventor de la Caixa de Pensions; Pepe Ramon Ferrer, llibreter, Albert Prats, estudiant de dret, i Joan Adrover Cardona, industrial.
Al cap de pocs dies, el dia dels Reis, la conferència fou impartida per Aquilí Tur Oliver i el tema fou sobre l'ànima humana. El conferenciant fou presentat pel canonge Narcís Tibau, que era també el consiliari del Centre. Fou també una conferència brillant i amb un profund accent religiós. Aquilí Tur militava en la Congregació Mariana de Joves, de la qual arribà a ser-ne president, sempre sota el guiatge espiritual de Macabich.
Carles Riba i Pompeu Fabra
A Barcelona, on cursà els estudis de filosofia i lletres, tengué el mestratge de Carles Riba i de Pompeu Fabra, entre altres grans professors de l'enyorada Universitat Autònoma de Barcelona. Allí va patir un canvi ideològic radical i abraçà el marxisme filosòfic. Tornat a Eivissa, just abans de la Guerra Civil, va mantenir una forta polèmica periodística amb el mateix Macabich i amb un altre sacerdot, Antoni Costa Bonet, que també havia impartit classes en el Centre. Tur Oliver, després de la Guerra, marxà primer a Barcelona i després a Argentina, on desenvolupà la docència, el periodisme i la traducció.
Les escoles del Centre d'Acció Social finalitzaren la seua labor quan s'inaugurà el Salón Ibiza, a la carretera de Sant Josep i que tots els eivissencs coneixien amb el nom de Cine Catòlic. Al costat del cinema s'edificà un petit local per a Acció Catòlica. El cine fou inaugurat l'abril de 1935 i des d'uns mesos abans ja s'havia obert l'escola, que era regentada pel mestre Manuel Escanellas.
