El Centre d´Acció Social i el teatre

Macabich va escriure una obra per ser representada pel quadre escènic del Centre, és l´obra titulada ´Cap a escola!´, que fou estrenada el desembre de 1909 i com diu Isidor Marí, «té un valor literari molt relatiu i que el mateix Macabich va decidir no incloure-la en les seues obres completes», però Isidor Marí li reconeix el mèrit «de ser la primera mostra de teatre no tradicional escrita per un eivissenc en llengua pròpia (...)». Al costat de molts de castellanismes (hi ha) algunes expressions ben genuïnes del parlar d´Eivissa i constata la intenció propagandística i moralista de l´autor, així com la seua mentalitat marcadament conservadora, que es veu, per exemple, en l´al·lusió als fets recents de la ´Setmana Tràgica´ L´obra ha estat reproduïda al llibre ´La nostra pròpia veu. Literatura de les Pitiüses´. La representació de l´obra, que fou un gran èxit, acabà, com solia succeir en totes les representacions del Centre, amb la interpretació de diverses peces musicals a càrrec dels músics Joan i Vicent Mayans Marí.

Just després de l´èxit de l´obra de Macabich, es representà ´El Cuarto Mandamiento´, també de marcat caràcter religiós.

El 1911 representaren l´obra còmica ´L´hereu Pruna´, original d´Agustí Morer; també d´aquest any es té notícia de la representació de dues peces còmiques en català, però desconeixem els títols. El 1913 representaren ´El médico a palos´, de Molière i ´El puñal del godo´, de José de Zorrilla. Dues vegades, el 1919 i el 1929, es representà ´El derecho de asilo´, de Guillermo Fernández-Shaw i, aquest últim any, es tornà a representar ´L´hereu Pruna´. El 1921 es representà la peça còmica Principal per llogar i el joguet còmic ´Llueven tías´ de J. Bellafont Rose i el drama ´Puesto de honor´. Durant les festes de Pasqua de 1934 es presentà una obra protagonitzada íntegrament per dones, era l´obra ´La víctima de su herencia´, de Ribé; en el mateix acte s´interpretà la sarsuela ´Cadáveres ambulantes´, de Paulino Villarende, amb un repartiment exclusivament femení i en la qual debutà la joveneta Pepita Escandell Bonet.

Antoni Cardona Riera, que arribà a dignitat de bisbe d´Eivissa, fou juntament amb Macabich, el fundador del Centre d´Acció Social. Retrat de Fill Il·lustre de la ciutat d´Eivissa

Però si dèiem que Macabich va escriure una obra per ser representada pel quadre escènic del Centre, el 1934, un altre sacerdot, Marià Escandell Roig Mariano Marès, aleshores beneficiat de la Catedral, va escriure una altra obra, que titulà ´La colla d´estudiants´, que fou protagonitzada, d´entre altres per Javier Cerón i l´obra anava acompanyada per la música d´Ernest Castelló. No conec l´obra, però sí que ens han arribat notícies sobre el seu argument: sis estudiants, cinc procedents de diferents pobles de l´illa d´Eivissa i el sisè és de Formentera; tenien un pis llogat al carrer del Sospir. S´organitzen fent el dinar cada un i, el que queda lliure, s´ocupa de les compres. Tots ells reben ensenyament religiós a l´institut i al col·legi al qual assisteixen i tenen un comportament d´acord amb el cànons de l´Església. Un dia, justament quan en Pepet Pepissó, el formenterer, era l´encarregat de la cuina, arribà de visita al pis el seu pare, en Pep Pepís, que és descrit com un home d´edat avançada i a qui les doctrines que havia rebut a la casa del poble l´havien tornat una persona incrèdula i contrària a la religió. El nus de l´obra és l´intent que fan els joves de convèncer el vell Pepís de retornar a la fe catòlica. Ho aconsegueixen amb l´ajuda d´un bon mestre d´alguns dels joves, que també acudeix al pis; aquest paper el representà l´esmentat Javier Cerón. Si en l´obra de Macabich s´intuïa una crítica cap als fets de la ´Setmana Tràgica´ de la Barcelona de 1909, en l´obra d´Escandell Roig també es pot col·legir una crítica cap als saliners formenterers que per aquells anys feren vagues que no permeteren l´extracció de sal durant dues collites.

Caramelles i pastorells

Una altra activitat que també té un fons religiós, foren les repetides representacions durant les festes de Nadal de les caramelles i dels pastorells. Les caramelles són els càntics que es fan durant la missa de Matines per celebrar el naixement de Jesús, i solen acompanyar-se amb els instruments propis del folklore pitiús. Una esquadra de caramellers ben destacada i que intervengué en les celebracions del Nadal de 1933 era la procedent de Sant Jordi, formada per Joan i Xico Serra Ribas, Margalits, i Joan Cardona. ´Els pastorells´ -o pastorets de Nadal a altres llocs- és una representació d´origen medieval que té tres temes centrals. Josep i Maria; els àngels i els dimonis, i finalment, l´adoració dels pastors a la cova de Betlem. A començament del segle XX el dramaturg català Josep M. Folch i Torres va escriure una obra del mateix títol i a ella acudiren molts de quadres escènics. Aquestes representacions es repetiren especialment en els últims anys d´existència del centre.

El teatret del centre també va acollir multitud de funcions teatrals d´altres característiques, principalment les representades per alumnes de les escoles de la Marina o el repartiment de joguerois per a infants de la barriada.

Foren també ben destacades les vetllades que se celebraren amb motiu de festivitats ben diverses, com és el cas de les celebrades en honor de Sant Lluís Gonzaga, en especial a partir de 1926, quan el Papa Pius XI el proclamà patró de la joventut catòlica. També celebraven la festivitat de Sant Tomàs d´Aquino, patró dels estudiants; totes elles amb conferències, recitat de poesies, i amb alguna peça dramàtica breu, generalment.

També cal apuntar que l´Orfeó Eivissenc, fundat pel músic Joan Gamisans el 1930, tengué des del seu origen la seu al Centre d´Acció Social, fins que el mes d´agost de 1932 es reorganitzà i passà a dependre de l´Ateneu i la seu passà al Teatre Pereira.