L´historiador Josep Clapés

El mestre que regentava l´escola pública era el mallorquí Bartomeu Oliver i Llinàs. Avançà molt ràpidament en els estudis i el propi Clapés evocava que al cap de pocs mesos ja s´intercanviava cartes amb el seu germà, que es trobava de soldat per terres de Navarra.

El 1878 va passar al Col·legi de Segona Ensenyança de la ciutat d´Eivissa on cursà dos anys de batxillerat. Al cap d´aquestos dos anys, el novembre de 1880 i animat pel militar Carlos Moreno Puig, entrà com a soldat; Moreno era català d´origen i es casà a Eivissa amb Maria de la Cinta Fajarnés Tur; assolí el grau de coronel gràcies a la seua decidida actuació a la guerra de Cuba. També l´ajudà en aquesta decisió el comandant militar d´Eivissa d´aquell moment, el coronel Plàcid Pereira i Morante (ocupà aquest càrrec entre 1875 i 1880), que era amic íntim del seu pare. En una nota biogràfica que va escriure Clapés, diu que es decidí a fer-se soldat pel desig de sortir d´una illa tan petita i de conèixer món i acaba afirmant que va arribar a conèixer els cinc continents.

Full de serveis

Del full de serveis es poden treure les següents dades sobre el militar Clapés: entrà com a soldat el 13 de novembre de 1880 en el Regiment d´Infanteria de Filipines Núm. 52. El maig de 1881 fou ascendit a caporal de segona i el juliol següent, a caporal de primera. En la convocatòria de 1882 i per cobrir cent places d´alumnes per a l´acadèmia d´infanteria, va obtenir el número 48; s´hi presentaren 995 aspirants. El 31 d´agost d´aquell any ingressà a l´Acadèmia de Toledo; en començar el tercer curs fou distingit com a galonista (alumne distingit d´un col·legi o acadèmia militar, que se li concedeix permís per usar insígnies que representen certa autoritat sobre els seus companys) i va passar al curs d´ampliació de tercer any d´estat major, artilleria i enginyers i, el juliol de 1886, fou nomenat alferes d´infanteria, amb el número 12 d´una promoció de 103 oficials. Tot seguit fou destinat al Regiment de Mindanao (abans dit de Filipines), de guarnició a Palma. Va passar una temporada amb el seu batalló a Barcelona i a començament de 1887 va patir una pulmonia que el va tenir a les portes de la mort i, a causa d´aquesta malaltia, va passar dos mesos de llicència a Eivissa per poder-se recuperar. El març de 1888 va marxar amb el seu regiment a Maó.

Des de molt jove es va començar a interessar per la història i, en especial, per la que tenia com a referència les illes Pitiüses. El primer escrit que trobam de la ploma de Clapés són una sèrie d´articles que va publicar entre el juliol i l´agost de 1886 en el setmanari Las Pityusas, amb el títol ´Apuntes para la historia de Ibiza. Ibicencos ilustres´, que anaven signats amb el nom de J. Selpac, que, com es veu, són les lletres del seu llinatge amb un ordre diferent. Són breus biografies d´una sèrie d´eivissencs que havien destacat en diverses disciplines. L´any següent publicà un fulletó amb el títol de ´Noticias bibliográficas i biográficas para la historia de Ibiza´, obra editada a Palma i que tenia un model anterior del qual copià la manera de procedir. Ens referim a l´obra del mallorquí Joaquim Maria Bover ´Biblioteca de escritores Baleares´, publicada el 1868, obra que ja incloïa notes de quinze autors eivissencs, la major part dels quals també foren analitzats en l´obra de Josep Clapés.

També per aquells anys va mostrar un interès per la poesia i amb 23 anys, el 1887 va publicar a l´Almanaque Balear para el año 1888 el poema ´A Eivissa´, en llengua catalana i que és una composició de to elevat i nostàlgic, que mostra el seu amor cap a la terra natal i que podem incloure dins de les obres que formen la petita Renaixença eivissenca. Marià Villangómez va donar a conèixer una nova mostra de la poesia juvenil de Clapés, un poema titulat ´Amor´, de tema amatori, datat a Maó el 21 d´abril de 1888 i que publicà a l´´Almanaque de las islas Baleares y anuario de El Diario de Palma. És un llarg poema format per vuitanta-quatre versos alexandrins, agrupats en quartets i amb riba encadenada.

Més endavant també va escriure diverses obres en llengua catalana, cosa que el fa el més polifacètic de tots els nostres homes de la Renaixença, que limitaven l´ús del català a la poesia. Del seu interès per totes les coses referents a les Pitiüses en tenim una prova en l´anunci que publicà el mes de febrer de 1888 al setmanari ´El Ebusitano´, en el qual comunicava la compra de periòdics, llibres, fullets, etc. Publicats a Eivissa i també compraria qualsevol obra d´autor eivissenc, així com documents, impresos o manuscrits. Els interessats en vendre aquest material es podien dirigir a l´alferes Clapés, del regiment Mindanao de Palma.

Després va passar també a petició pròpia a Cuba. Passà tres anys (1896-98) a les dues colònies espanyoles, que es trobaven en ple auge dels processos d´independència. Desembarcà a l´Havana el setembre de 1896. Allí va romandre fins a 1898, quan fou repatriat el seu cos de l´exèrcit. Desembarcà a Màlaga el desembre d´aquell any.

59 combats

Segons el seu full de serveis va participar en 59 combats. Sobre la seua carrera militar ell mateix va escriure el següent comentari: (fou) «humil, curta; però, segons crec, he fet el que m´ha correspost. Ni atesos els meus treballs podia ser més petita, ni atesos els meus escassos mèrits podia ser major. Estic en la mitjana, on es troba tothom. Per tant, no reclam res, però tampoc res he d´agrair. Vaig servir i em pagaren». A pesar d´aquesta humilitat, en els tres anys de servei a ultramar, li concediren cinc creus de primera classe del mèrit militar, amb distintiu vermell, quatre d´elles pensionades.

Clapés era casat amb Josepa Ferrer Oliver, cosina segona d´Isidor Macabich, motiu pel qual els uní una amistat fraternal i va ser Clapés qui inculcà l´amor per la història i per la recerca en els arxiu al jove seminarista, que esdevendria destacat historiador amb el pas del temps. El matrimoni se celebrà el 15 d´agost de 1900 a la ciutat d´Eivissa; després el nuvis es traslladaren a la casa de la família a Cala Llonga, on se celebrà el banquet.