Cristo Corona: "Al món del rap no hi ha futur"

o menys seriosa i li va dir a la seua mare que aquell era el seu camí. Ha publicat en format físic ´Freedom´ i ja té al cap altres discs.

„Perquè a Eivissa hi ha tanta gent que fa rap?

„A veure... Què consideram fer rap? Hi ha gent que treu un tema cada any, que no va a espectacles, no compra música... No consider que aquesta gent faci rap, però n´hi ha de molt bona a l´illa, aquí estan alguns dels millors d´Espanya, però que facin rap de veritat, molt pocs.

„Què consideres tu un raper de veritat?

„Algú que treu música habitualment, treballada, que es mou, que fa concerts i que surt fora de l´illa com feim altres. Hem estat a Mallorca, Menorca, Barcelona...

„Tens clar que et dedicaràs a això?

„M´agradaria, però al món del rap no hi ha futur, no a Espanya. És la meua vida. Ho faig cada dia. Si a la nit me´n vaig a dormir i no he fet música és com quan no he fet exercici, em trob malament. He de fer música cada dia. Si no he estat fent res, al sendemà ho he de fer tot.

„Què és més important per a tu: lletra o música?

„Per mi tenen la mateixa importància. Molts només es preocupen per les lletres i ho fan sempre igual. Bases monòtones, el mateix bucle... Intent, com també cant, fer fusió. Que escoltis una cançó i vegis habilitats: doble tempo, ritmes diferents, efectes a la veu, una part cantada...

„El rap és tan senzill com sembla?

„No, no es veu la feina que hi ha al darrere d´un bon tema. Molts rapers no canten, només diuen quatre coses. I és cert, hi ha alguns que fan una actuació amb coses que tu faries en dos minuts, però altres et transmeten moltíssim.

„Quantes hores li dediques al dia?

„Quan em fic a l´estudi m´oblid del que passa fora. Em pos davant de l´ordinador i puc passar hores i hores. Si tenc lliure, puc estar vuit o deu hores allà dins i no me n´adonc. Altres dies només puc estar una hora o dos.

„Saber música ajuda?

„Sí, moltíssim. He estudiat una mica de solfeig. I quan cant me n´he adonat que ajuda molt. Vaig amb altres rapers i em diuen que els agradaria cantar com jo, encara que sigui posant algun efecte digital a la veu. Però no se´ls nota igual de còmodes a l´hora de cantar i de canviar de ritme com em sent jo. La pròpia música m´inspira. Escoltar Andrea Bocelli i em dóna idees, vida, per fer rap.

„Segur que a alguns els parles d´Andrea Bocelli i se´ls creuen els cables.

„I més al món del rap!

„No ho volia dir jo.

„Tranquil·la, que ja ho dic jo. És així. Igual a Facebook public que estic escoltant un súper tema d´Andrea Bocelli i de seguida trenta rapers em salten preguntant què faig i dient que som un traïdor, que no som raper.

„La imatge deu ser molt important en aquest món.

„Sí, com a tots. En qualsevol estil musical. Si crides l´atenció pel teu aspecte tens mig camí fet. Si a un concert actuam un parell i fan fotos per a les publicacions sempre acab sortint jo.

„És que tens un look molt especial.

„I avui he vengut molt light, no volia espantar la gent de les oficines del diari.

„No ho diràs de veritat?

„No, però molt sovint vaig amb capells, cintes al cap... Les meues bogeries! Igual que la barba. Ara està de moda, però me l´estic deixant fa anys. Des que en tenia 20. Ara estic pensant fer un videoclip passant-me la maquineta d´afaitar.

„Ara que estan de moda els hipsters amb barba tu te la talles...

„Per això! Em toca canviar-me-la! Jo ja la portava fa anys. En la música és pràcticament igual d´important l´estètica que el que fas. Hi ha gent que l´han triat per algunes feines només per l´estètica.

„Acabes de tornar d´Anglaterra, hi vares anar per la música?

„Sí, i per millorar l´anglès. Però vaig tenir mala sort. A la casa en què vivia hi havia rates i drogues. I som un raper molt sa. Ni fum ni bec ni res. Tampoc és molt normal en aquest món, però mai en la vida he provat el tabac.

„T´agradaria sortir fora?

„Sí, ja ho faig. I molts cops no surt més perquè em conviden però no es comprometen a pagar-me. Amb el que costa el bitllet i l´allotjament... Ho he fet, però amb algun amic, no sense saber què m´hi trobaria. T´hi acabes deixant sous.

„El disc també te l´has pagat tu.

„Sí. ´Freedom´ l´he gravat a casa, el vaig enviar a mesclar a Barcelona i vaig pagar jo les còpies. El disseny me´l va fer un amic, Sergio, és l´únic que no vaig haver de pagar. El venc a 5 euros a una botiga d´skate. L´he pogut pagar amb el que treia a l´estiu, al Hard Rock, actuant tres nits a la setmana.

„Et varen agafar a un càsting?

„No, què va! Treballava de grum (de botones). Havia fet un concert l´any anterior i un mànager em va veure i em va reconéixer. Veus? El look i la barba funcionen! Em va dir que li agradaria ficar rap al programa. Em va donar una base d´Eminem i em va dir que em feia una prova aquella mateixa nit. Vaig sortir de treballar i en dos hores em vaig dutxar, em vaig canviar, vaig escoltar la base i a les braves. Era la nit de proves, amb els súper caps i públic. I varen votar el rap com el millor de la nit.

„També fas grafits.

„Sí, tot està a la cultura hiphop, però no em consider grafiter. Jo taquejava (pintar només el nom) i vaig tenir problemes d´adolescent. Ara ja no ho faig.

„Ja ets bon al·lot?

„Sempre ho he set! [Riu] Però m´agradava pintar. Deixar la firma, estar a totes bandes. Que passi un altre i pensi que ets un cabró perquè estàs arreu. A un bus, una paret, a la platja de Portinatx. És un joc divertit.

„Tens cap altre disc al cap?

„Sí, amb uns productors amics meus estam pensant fer un altre. Ara estic fent una sèrie de vídeos amb una càmera que em vaig comprar: ´Corona fam series´. Vaig treient els amics, la família, mentre feim un tema. Ens gravam fent un tema, ens divertim, l´edit ràpid i el penjam.