«M´agradaria tornar a l´adolescència»

- Passar tot el dia envoltada de jóvens, rejoveneix?

- Moltíssim. Fins al punt de perdre la noció de l´edat. Alguns em tracten de senyora. I jo pens: ´Senyora?! Però si port les mateixes vambes que tu!´. Em sent una adolescent.

- Això és bo?

- Sempre és bo. Mantenir la il·lusió, la curiositat, les ganes... Això és bo a qualsevol edat.

- T´obliga a veure la vida des d´un altre punt de vista?

- Sí, molts cops et sorprens. Em sent molt actualitzada, estic molt al dia de la rapidesa amb què es mou el món, som com una espectadora de primera fila de les coses que passen.

- Vaja, que et parlen de qualsevol joc online i saps de què et parlen.

- No creguis, els videojocs no m´han agradat mai, em treus del Fifa i el Sing star... Però xarxes socials i apps, sí que les tinc més per mà. De totes maneres, intentam fer jocs populars perquè vegin que amb res t´ho pots passar bé, que no és necessària tanta tecnologia. Són una mica reacis, però al final ho agraeixen i els agrada.

- Pots definir els jóvens?

- En sóm una enamorada. Em contagien tota la seua energia, però no podria definir-los bé. Per una banda em semblen més madurs del que èrem a la meua època, tenen més informació i saben més. Els admir per ser capaços d´adaptar-se a aquesta velocitat, però al mateix temps hi ha una sobreprotecció, i no només dels pares, de la societat, i els infantilitzam. En el que ells dominen per si mateixos creixen, avancen, trien, investiguen, en la resta, no els deixam. Per això no puc definir-los.

- Quan escoltes un comentari critricant la joventut, com et sents?

- No m´agrada. Surt en la seua defensa. No m´agrada perquè pens que no és fàcil viure avui en dia tot i que tenim un munt de millores i avanços. Encorsetar els jóvens en qualificatius els limita molt. Quan li dius a un jove que no val, que és un manta o que no arribarà enlloc, el limites. La nostra feina és la contrària. Fer-los pensar què volen, què tenen i mostrar-lis el camí. De vegades es queden sorpresos en veure que la vida segueix i que no seran uns fracasats. La societat estigmatitza molt els jóvens. No sent comentaris positius.

- Cap?

- No, fins i tot dels que van pel bon camí es diu que estan sobreformats, destinats a un futur laboral catastròfic i a anar-se´n de casa. Com si això fos un drama! No! Ningú no s´alegra de la crisi, però sortir és una oportunitat al·lucinant.

- És veritat que als jóvens només els interessen els jocs, la festa i la moda?

- En absolut. Hi ha de tot. Els que tenen menys estímuls i opcions es distreuen amb el més fàcil, però sempre hi ha una història al darrere. Si un al·lot de 15 anys té una situació a casa tan habitual d´uns pares separats i treballant tot el dia, això passa factura. No és un superdrama, està normalitzat, però no tenir un control o una atenció fa que et despistis. Si tinguéssim el necessari per viure, si ens caigués del cel, potser naltros tampoc faríem res. Però la majoria tenen moltes expectatives, idees, ganes de provar coses noves i són molt valents. Quan vius a Eivissa tens tan clar que has de sortir fora que estàs esperant el moment.

- Us fan moltes confessions?

- Sí, als monitors, però per això necessiten confiança, un dia a dia. Els costa, però quan formes part de la seua vida, et conten coses.

- Com els tractau? Com amics, germans grans?

- Intentam que no es confonguin. Tenim un equip molt consolidat, això és importantíssim per a la confiança i les confessions. Els monitors tenen una maduresa que també és important. En el món de l´oci s´associa el monitor a algú molt jove, aquí no. L´actitud que tenim amb ells és una línia molt prima, quasi transparent. A alguns els has d´explicar: «Estic aquí pel que necessitis quan ho necessitis, però no som el teu amic». Hi ha al·lots que ho confonen.

- Quan jo era adolescent el principal problema dels amics de Santa Eulària era el transport. Segueix igual?

- Sí. Les empreses de transport, en no ser públiques, busquen el seu benefici. Els horaris són pèsims i els preus excessius. Estan tan preocupats que en febrer vàrem organitzar un fòrum juvenil de transport. Segueixen depenent dels pares i hi ha absurds com que el trajecte entre Jesús i Eivissa, que està a dos passes, costi al voltant de l´euro i mig. Això impedeix que facin una passa més en la seua autonomia. I no parlam només d´anar al cinema o a comprar a Vila, sinò de jóvens que estudien a altres llocs de l´illa i anar cada dia a l´institut és una creuada. Anar a l´Escola d´Arts i a l´Algarb és un periple.

- T´agradaria tornar a l´adolescència?

- Sí, som una irresponsable. M´agradaria, però sabent el que sé ara. Sempre pens: «Si jo a la seua edat hagués sabut tot això, o haguès tengut internet...». Orientam als jóvens de cara a la universitat i pots mirar el pla d´estudis, les assignatures. En la meua època agafava un full en blanc i escrivia: ´Som una al·lota d´Eivissa que vol estudiar a aquesta universitat´. I si tenies sort t´enviaven la sol·licitud. També em fa molta enveja el que viatgen, abans era caríssim, i que gràcies a les noves tencologies no perden el contacte amb la gent, com sí el vaig perdre jo. Per tot això bo que tenen els temps moderns, m´agradaria tornar enrere.