Arqueologia al descobert a Formentera

Comencen a les set del matí per aprofitar les hores del sol més benèvol i pietós. Dividits en les tres zones d´aquest campament romà dels segles III-IV dC situat a la vénda de ses Clotades, els estudiants remouen la terra, la retiren en carretilles, la raspallen o la dibuixen fins al migdia, moment en què desen els materials i les eines, van a dinar i descansen. A les cinc de la tarda, i fins a les set, toca laboratori en el pati del col·legi Mestre Lluís Andreu de Sant Francesc Xavier. I, finalment, la jornada acaba amb una conferència a la Sala de Cultura. Els dissabtes a la tarda i els diumenges, descansen.

L´arqueologia amagada

És en aquesta tasca de laboratori que volem conèixer què fan els arqueòlegs sense aixades ni pales a les mans. El director de l´excavació, Ricardo González, explica que «al laboratori, els estudiants reprodueixen per grups els tres sectors del jaciment de can Blai. Les principals feines del laboratori d´aquesta campanya són tres: per una banda, netejar la ceràmica que ha sortit al matí, inventariar-la i catalogar-la; després es mira d´atorgar una primera datació del material en funció dels estrats en què apareix; per últim, una altra de les tasques que els estudiants realitzen a la tarda és revisar el registre de l´excavació, és a dir, revisar les fitxes en què registram, a manera de diari, la superposició i posició relativa de totes les capes i estrats del jaciment». En aquest sentit, el catedràtic i director de l´excavació assenyala que «el jaciment de can Blai ja no produeix grans troballes ceràmiques „a diferència de la campanya passada que catalogaren 5.000 peces„, per això, enguany, a més de potenciar la difusió en si del jaciment amb el cicle de conferències, per exemple, estam estudiant els aspectes constructius per interpretar les diferents solucions arquitectòniques del castellum, i la manera de condicionar el terreny a base de capes per anivellar-lo».

Amb un primer cop d´ull al laboratori de campanya, fa la sensació que els estudiants es troben en petites àgores arqueològiques de debat i coneixement en què els més experts condueixen les tasques abans esmentades. Una d´aquestes estudiants amb experiència és l´eivissenca Rocío Montesinos, graduada en Història, i que l´any que ve començarà un màster en Arqueologia. Aquesta és la tercera campanya que realitza, i interrompem el croquis que està realitzant de la planta d´una de les torres defensives del castellum «per tal de situar els nivells dels estrats i dels elements més importants, com ara lloses, la terra de treball o el morter». En el moment de mostrar-nos el croquis i d´assenyalar-nos alguns d´aquests elements, ens ve una gran dubte: per què en el món de la imatge digital, aquesta historiadora treballa amb paper i portamines? I en té la resposta: «també feim fotos però els dibuixos que feim es combinen amb elles perquè quan es dibuixa es veuen coses que no s´aprecien amb les fotos i es destaquen elements que poden passar per alt en una fotografia. El croquis, en realitat, és una interpretació de la planta, per tant, ja és un primer estudi».

Arqueologia comparada

Un dels factors en comú de tots els estudiants que participen en aquesta excavació és que els aporta els coneixements pràctics que no troben a les aules de les seves universitats. El perfil d´aquests estudiants és variat: alguns són graduats, alguns altres ja han fet el màster i d´altres, fins i tot, ja són en el doctorat. Ada Lasheras és graduada en Història, té un màster en Arqueologia Clàssica i està realitzant, precisament, el doctorat. En demanar-li què està fent el seu grup de treball, ens explica l´essència d´aquesta disciplina: «l´arqueologia es basa en sistemes estratigràfics, és a dir, les capes de terra, o d´estructures, com ara pot ser un mur, i aleshores totes aquestes capes s´han de classificar amb un número i la fitxa que li correspon. Hem d´assenyalar si és un estrat superficial o no, el descrivim a nivell de composició i aleshores interpretam tota aquesta informació en relació a d´altres estrats».

Aquest doctoranda pertany a l´Institut Català d´Arqueologia Clàssica, vinculat amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i és la primera vegada que excava a Formentera. Sobre la campanya, assegura que «no és una excavació complexa a nivell estratigràfic, però com que ens ajudam els uns als altres i tots feim de tot, aprenem moltíssim de cadascú». La ja doctora italiana Arianna Commodari, de la Université de Nice Sophia-Antipolis, també destaca que aquesta mena d´excavacions «són molt interessants perquè hem d´intercanviar impressions i coneixements entre nosaltres i, en definitiva, és una mena d´arqueologia comparada entre tantes universitats europees».

Viatges en el temps i en l´espai

Vist així, aquests campaments vénen a ser una mena d´Europeu de futbol, però en arqueologia. I és que si l´arqueologia és un viatge en el temps, també és cert que és un viatge en l´espai. La majoria dels estudiants d´Arqueologia o d´Història aprofiten l´estiu per poder formar-se en directe en excavacions. María García, de Madrid, està fent segon curs d´Arqueologia i l´estiu passat va excavar a Itàlia i enguany toca Formentera. Per a ella, «els estius són per posar en pràctica allò que ens agrada». Amb ella, descobrim la figura del tècnic, que és qui supervisa la secció. David Romero, de la Universidad de Castilla-La Mancha, supervisa i dirigeix la secció de na María i vigila que no s´escapi cap dada. Afirma que s´és tècnic simplement per l´experiència que és té en excavacions i que enguany li ha tocat a ell. En David també és el tècnic de Sebastià Amer, estudiant d´Història de la UIB.

Aquesta és la seva primera excavació i destaca que «aquí s´aprèn més que no a les aules, perquè aquí ho veus tot en un jaciment de veres. T´ho poden explicar teòricament, però per aprendre cal tenir la pràctica, i un historiador, pens, cal que es pugui defensar una mica en tot». Un altre estudiant que està realitzant la seva primera excavació és José Carlos De la Torre, de la Universidad Complutense de Madrid. Enguany començarà el tercer curs, i comenta que ja té experiència en tasques de laboratori a la universitat, però les pràctiques en un jaciment són més dures i a la vegada més divertides, encara que totes dues, són igual d´importants.

Ceràmica amb matrícula

El tècnic de la tercera secció és en Francesc Rodríguez Martorell, i acaba de finalitzar el Màster d´Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili. Porta més de deu excavacions a l´esquena. En aquest grup, comenta, «estam netejant les ceràmiques que ens apareixen en els diferents estrats amb aigua, un raspall i paciència. Després feim una classificació cronològica i de l´origen possible de la ceràmica». Quan ens informa d´això, assenyalam un cubell ple d´aigua roja de davant nostre, però ens informa que acaben de treure la ceràmica i que s´està assecant al sol.

«La darrera mostra que hem tret és de procedència ebusitana, cosa que sabem gràcies a les seves característiques tècniques». Es veu que les partícules que s´afegeixen a l´argila, com ara la mica platejada, per tal d´elaborar les peces de ceràmica, són la clau per saber la procedència, vaja, com una mena de matrícula a l´antiga. Ja sabem que en les pel·lícules d´acció els protagonistes tenen dobles que els substitueixen en les escenes de risc. Després de gratar en alguns secrets de l´arqueologia de laboratori, estam segurs que el dia que Harrisson Ford o Angelina Jolie facin una altra pel·lícula d´arqueòlegs, aquí, al castellum de can Blai, a la vénda de ses Clotades, trobaran vint-i-tres dobles perfectes per rodar les escenes d´arqueologia de veres.