Sol passar que tot el que és antic o vell agrada. S´organitzen exposicions i combois de cotxes i motos d´època per sentir encara el brogit dels seus engranatges immaculats, i sobre els xassissos dels quals reflectir el sol de les tardes d´un poble en festes. Estic segur que més d´un n´ha vist alguna, d´aquestes interessants exposicions. Tot torna, com regurgitat: la música, els balls de saló -ara sembla que és el swing el que està triomfant-, les noves versions cinematogràfiques o remakes, els risos, les tonalitats crema o les muscleres.

El passat, d´alguna manera o d´altra, sempre pot estar de moda i en voga. L´èxit i passió de les fotos antigues a Internet, n´és una altra prova. Però no hem de confondre el passat amb la història. Si el passat agrada, reconforta, queda bé -llevat de les muscleres, molt possiblement-, la història i conèixer-la és una altra cosa. I encara que hauríem de reivindicar la història com a un dret, i exigir-lo a les nostres institucions com un més dels seus deures, sembla molt més productiu en alguns casos, passar de puntetes per damunt d´alguns fets, d´algunes dates, o, fins i tot, ni passar-hi.

Evidentment, no pretenem de cap manera llevar importància a una altra programació cultural de difusió. Pretenem sumar, no restar. Ara bé, resulta significatiu, per exemple, sense anar més lluny -perquè no podem ni volem anar més lluny- que el Govern de les Illes Balears declari el 2015 Any Arxiduc Lluís Salvador, figura ben rellevant a Mallorca i Menorca i també a les illes d´Eivissa i Formentera, però que es desentengui completament dels fets que tenen un altre arxiduc de protagonista.

I és que precisament enguany també es commemoren tres-cents anys d´uns fets cabdals per a les nostres illes, que sembla que no s´hagin de remenar gaire. Estam parlant dels fets de la coneguda -coneguda?- guerra de Successió. I amb la voluntat precisament de remenar aquests fets des d´una visió desacomplexada i oberta, l´Institut d´Estudis Eivissencs i l´Obra Cultural Balear de Formentera han premeditat conjuntament una sèrie d´activitats, xerrades i exposicions per difondre tant com sigui possible aquell episodi de la nostra història tan apassionant i concloent.

Aquest conflicte d´una escala fins aleshores sense precedents, podria considerar-se dignament -encara que cap guerra és digna- com la Primera Guerra Mundial. Hi participaren nacions com ara Àustria, Holanda i Anglaterra, d´un bàndol, i França i la monarquia hispànica, de l´altre, a resultes de morir sense descendent Carles II l´11 de novembre de 1700, i convertí el mapa europeu -inclosos els territoris d´ultramar- en un escaquer bèl·lic durant quinze anys.

A resultes del desenllaç d´aquest conflicte a través de diversos tractats, entre els quals destaca el tractat d´Utrecht, la Nova Planta s´imposà als territoris conquistats, el govern se centralitzava i, sense anar més lluny, es prohibia de forma taxativa, per primera vegada l´ús oficial de la llengua catalana, a més del fet que Menorca passava a mans angleses, talment com Gibraltar.

Només amb aquestes dades, la cosa ha de pintar bé, per dedicar-hi certa programació. Però si a més de tot això, consideram que la vila d´Eivissa, per exemple, va ser el darrer bastió de les forces de l´arxiduc Carles d´Àustria, i va claudicar un 5 de juliol amb la visió del velam d´una petita flota envidada des de Mallorca, la cosa encara millora. Però podem anar més enllà, i demanar-nos si realment les nostres illes eren bastions d´alguna cosa aleshores? Sense complexos, com ja hem dit, ens hem de demanar com va anar tot plegat? Sabem que un dels elements més importants i reivindicats per part dels jurats en aquella època eren els guanys de les salines, claus per a l´economia de subsistència d´aleshores. I precisament per aquest motiu, foren requisades, com ja se sap, «per dret de conquista». Però sabem qui eren els jurats? Què era la Universitat? Qui redimonis era en tal Visconti? I com acabaren les salines?

Amb l´ànim de respondre aquestes i moltes altres qüestions, aquest article enceta una sèrie de breus consideracions realitzades per, a partir d´ara, historiadors i estudiosos, interessats a compartir amb els lectors tots els ets i els uts d´aquell període històric, com hem dit, apassionant.

En el moment de conformar aquesta iniciativa entre l´IEE i l´OCB de Formentera, juntament amb la col·laboració d´altres entitats, la motivació principal era aquesta: la d´ambientar convenientment i precisa l´època a difondre, de paladejar-la. La nostra història -com totes les històries dels pobles- n´estam convençuts, bé es mereix l´esforç d´intentar-ho.