Els primers hospitals

Hi ha notícies que també existia un altre hospital, tal vegada per a ús dels militars, que es trobaria a l´interior del Castell, cosa que es confirma quan a començament del segle XVIII foren aixecats un plànols per Simon Poulet del Castell d´Eivissa el 1729. Aquest enginyer militar d´origen belga situa les ruïnes d´un antic hospital a la banda de tramuntana del recinte militar, justament sobre el solar on després s´aixecaren els quarters que projectà aquest enginyer.

Els primers visitadors eclesiàstics de l´illa fan alguna referència de l´hospital i així Berenguer Prats, que era a l´illa el 1423, en nom de l´arquebisbe de Tarragona Dalmau Mur, diu que visità l´hospital de pobres i la seua nova capella, que era dedicada a la Mare de Déu de Gràcia, i apunta que l´altar té un bell retaule. En termes semblants s´hi refereix el següent visitador, Lluís Palanca, 1435, i afegeix que s´havien reconstruït tant la capella com l´hospital.

Un altre visitador, el bisbe Josep Móra, 1691, diu que tant l´hospital com la capella es trobaven en un pèsim estat i se sap també que els jurats de la Universitat buscaven la manera de poder reedificar ambdós edificis. Els malalts eren atesos a unes cases properes que per aquest ús havia cedit el notari Jaume Gibert i afegeix que a la propera església del monestir de Sant Cristofol -les monges tancades- s´hi guardaven la campana, alguna imatge i altre mobiliari de l´Hospitalet.

L´església de L´Hospitalet

El 1708 se celebrà una gran festa per solemnitzar la inauguració del nou temple. Sobre la façana que dóna al carrer de la Santa Faç hi ha una inscripció que diu: «Paupertas edificavit sibi domun anno 1704», que podríem traduir com «La pobresa va construir per a ella aquesta casa».

Una curiositat sobre aquest temple és que es va prendre com a model de l´església que els formenterers a començament del segle XVIII varen aixecar l´església de Sant Francesc Xavier, encara que no tendria ni les capelles ni la tribuna superior. Després, les intervencions de diversos mestres picapedrers, com Pere Ferro, modificaren els plànols primitius i adoptà la forma amb la qual avui encara la coneixem.

A Dalt Vila, al carrer de Sant Lluís, cantonada amb el carrer de la Santa Faç, existia un edifici destinat als militars. Aquest era conegut com hospital reial o militar. A la meitat del segle XIX, 1854, l´hospital militar fou traslladat de nou a l´interior del Castell i, en aquest edifici, l´Ajuntament hi instal·là una escola de primeres lletres, que regentà Tomás Aranaz, de qui hem parlat més amunt. Posteriorment, la casa fou adquirida per Federico Lavilla i amb aquest nom se la sol conèixer, encara que també allotjà posteriorment altres personatges famosos comn el diplomàtic mexicà Miguel de Beistegui i, molt recentment, el pintor Adrián Rosa.

Una de les accepcions de la paraula hospici és la d´asil en què es dóna el manteniment i educació a infants pobres, expòsits o orfes i, amb aquesta finalitat, Manuel Abad y Lasierra, primer bisbe de les Pitiüses, creà un establiment d´aquestes característiques en un solar que hi havia entre l´Almudaina i el Castell i la ronda Calvi. Li donà el nom d´hospici de Sant Rafel. Aquest solar s´havia emprat anteriorment com a cementeri, cosa que confirmaren les excavacions que s´hi feren els últims anys del segle XX.

L´arxiduc Lluís Salvador d´Àustria en la seu obra ´Les antigues Pitiüses´ diu que l´hospici fou considerablement ampliat pel successor d´Abad y Lasierra, Eustaquio de Azara, i pagà les millores del seu peculi particular. L´hospital es traslladà l´any 1849 a l´edifici que havia ocupat l´antic hospici, i que ja feia molts d´anys que havia deixat aquelles dependències. Per la seua banda, l´hospici s´havia traslladat a un espai de l´antic convent dels dominics, que havia quedat vacant a causa de l´exclaustració dels frares; sembla que ocupà aquells locals fins a l´any 1854.

La descripció que fa l´Arxiduc diu que és un edifici molt ben situat i que és format per una planta baixa, una principal i unes golfes. La primera planta té dues sales per a malalts i quatre sales més. En el pis principal té tres sales per a malalts: una per a dones i una altre per a militars i l´última dividida en dues estances. També té altres espais més petits que, en determinats moments, també hi ha malalts; un petit oratori, habitacions per al personal i altres serveis i oficines propis d´un edifici destinat a hospital. També afegeix l´Arxiduc que fa uns anys -el llibre fou publicat el 1890- l´hospital fou ampliat i reformat gràcies a un llegat de 10.000 pessetes d´Antoni Palau de Mesa, que fou diputat d´Eivissa al llarg de molts anys de la segona meitat del segle XIX. Explica que gràcies a aquesta donació, ara pot acollir un major nombre de malalts i en especial als pobres tant de la ciutat com dels districtes rurals.

Metge cirugià

L´assistència facultativa corre a càrrec d´un metge cirurgià, quatre infermeres que són monges i un matrimoni que fan els dos d´auxiliars.

Una faceta molt important de l´hospital és la tasca que al llarg del temps hi desenvoluparen les monges, en l´atenció dels malalts i dels ancians.

Aquestes monges pertanyien a la congregació d´Agustines Germanes de l´Empar, que havia fundat el sacerdot Sebastià Gili Vives a Mallorca.

La junta municipal de beneficiència d´Eivissa i el vicari capitular, també d´Eivissa, havien sol·licitat la seua venguda, cosa que succeí el 1868 quan quatre religioses es feren càrrec de l´assistència de l´assistència de l´hospital eivissenc. Eren Clara Mulet, Plàcida Sbert, Gertrudis Alemany i Bonaventura Servera. Aquesta congregació, amb el temps amplià la seua presència a Eivissa amb la fundació el 1911 d´un col·legi, el de la Consolació, que després de diverses ubicacions, s´instal·là de manera definitiva al barri de sa Capelleta.