Maria Torres va néixer el 21 de febrer de 1915 a Dalt Vila, és filla del matrimoni format per Joan Torres Torres, de can Coves, de Sant Miquel de Balansat i de Gertrudis Torres Serra, de can Bet, de Santa Gertrudis de Fruitera. Vivien al carrer de Santa Maria número 8. A la postguerra es traslladà al carrer de Pere Tur, també a Dalt Vila.

Els primers estudis els va cursar al col·legi de les monges agustines, que en aquell moment s’havien instal·lat, acabat d’arribar de Mallorca, a un edifici de sa Carrossa, que en aquell moment es deia carrer del General Polavieja. Durant la seua època d’estudiant ,les monges agustines compraren un solar a la zona de sa Capelleta amb la intenció d’aixecar un edifici que fos convent, capella i col·legi.

El seu germà Joan, que era major que ella, va passar al Seminari d’Eivissa per cursar els estudis sacerdotals. Fou ordenat el 1936 i aquest mateix any va morir tràgicament, al començament de la Guerra Civil.

L’amistat de la família amb Isidor Macabich va fer que cursàs els estudis d’infermeria de Santa Madrona, gràcies a un beca que va obtenir. Tot seguit veurem la seua història en aquesta escola d’infermeres.

La Caixa arriba a Eivissa

A les darreries dels anys vint havia fet fallida el Banc de Barcelona, que fou liquidat amb fortes pèrdues per molts d’eivissencs que hi tenien dipositats els seus estalvis. En aquells moments Isidor Macabich havia fundat la Federació Catòlica Agrària, que depenia d’una confederació nacional de sindicats d’ideologia dretana i molt propera al catolicisme imperant. Macabich havia aconseguit crear una delegació a cada poble de les Pitiüses i tot seguit va establir contactes amb Francesc Moragas i Barret, director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis amb la intenció que s’establís també a Eivissa. Era una caixa ben solvent des del punt de vista econòmic i social. A final de 1930 s’obria l’oficina de la Caixa de Pensions al passeig de Vara de Rey i amb entrada també pel carrer Abel Matutes.

Amb l’oficina bancària també va iniciar la seua tasca l’Institut de la Dona que Treballa que depenia de la Caixa de Pensions; era situat al pis primer del número 2 del carrer d’Abel Matutes. També se li donava el nom d’Institut de Santa Madrona. Aquest institut fou dirigit des del seu inici per la senyora Antònia Bergadà, esposa d’un empleat de la Caixa destinat a Eivissa, el senyor Borrell que al cap de poc temps ja era el delegat. El dispensari de l’Institut atenia clínicament a les dones afiliades i comptava amb raigs X, servei d’injeccions, consultes ginecològiques i pediàtriques, anàlisis clíniques, etc.

Els responsables de la Caixa de Pensions i l’entusiasme d’Isidor Macabich van fer que es plantejassin la creació d’una escola d’infermes socials, com es feia a altres indrets on estava establerta la Caixa de Pensions i que rebien el nom d’infermeres de Santa Madrona. A més de l’escola central de Barcelona, també ja n’existien a Palma i a Maó. En acabar els estudis, les pràctiques les feien a Barcelona.

El febrer de 1932 s’inaugurava a Eivissa l’escola d’infermeres socials, cosa que va permetre que una generació de dones eivissenques rebessin una formació i que es poguessin dedicar professionalment a aquesta labor. Maria Torres i per mediació d’Isidor Macabich, molt amic de la família, va entrar com alumna becada. Les pràctiques les va realitzar a Barcelona i el juliol de 1933 va obtenir el títol. En aquells moments era membre de les Joventuts d’Acció Catòlica i posterior en fou la presidenta, fins a 1949.

Primer curs

El claustre de professorat del primer curs de l’escola eivissenca era format per: Cèsar Puget Riquer, farmacèutic, encarregat de l’assignatura Principis de les ciències físico-naturals aplicats a la medicina; Joan Medina Tur, metge, que explicava Elements d’anatomia i fisiologia humana; Joan Villangómez Ferrer, també metge i professor de Nocions de bacteriologia i higiene; Isidor Macabich Llobet, sacerdot i encarregat d’Ètica professional de les infermeres socials i Antònia Bergadà de Borrell, de Curs pràctic d’embenats.

Les alumnes d’aquest primer curs foren les següents: Dolors Acebo Viñas, Flora Ayuela Ortega, Josepa Bonet Ferrer, Francesca López Pascual, Maria Riquer Prats, Maria Puig Tibau, Pepita Riera Serra, Consol Sirerol Vallés, Teresa Torres Compte, Salvadora Torres Puget, Maria Torres Torres, Llúcia Tur Suñer, Dolors Torri Llobet i Dolors Ubanell Trayter. El mes de juliol de 1933 totes elles realitzaren amb èxit els exàmens finals. D’aquest planter de dones, únicament queda entre nosaltres Maria Torres Torres.

Durant el segon curs s’impartien les següents assignatures: Ètica professional, per Isidor Macabich; Cirurgia elemental teòrica i pràctica, pel metge Antoni Serra; puericultura i maternologia, pel metge Joan Villangómez Ferrer; Patologia mèdica elemental, pel metge Joan Medina, i Terapèutica mèdica i nocions de farmàcia, pel farmacèutic Cèsar Puget.

Les alumnes de la segona promoció d’infermeres sociales eren: sor Dolors Andreu, Pepita Arabí Torres, Elena Belenguer Molina, Victòria Calbet Ramon, Elòdia Escandell Ferragut, sor Maria Garcia, Joana Garau Rosselló, Pepita Medina Tur, Dolors Mena Enrich, sor Magdalena Nicolau, Marcela Sánchez Monfort, Margalida Sebastián Anglada, Ventura Tarrés Riquer, Carme Torres Alvárez i Llúcia Tur Suñer.

Maria Torres fou la primera infermera titulada que va treballar a la clínica del metge Villangómez a Vila. Ja en la postguerra i a partir de 1944 fou la delegada insular d’Auxili Social a Eivissa, càrrec que exercí fins a 1949, any que es va casar amb Manuel Bernà Cànovas i va passar a viure a Albatera, Alacant, poble del seu marit.

Siguin aquestes notes el nostre homenatge a aquesta dona que ha arribat als cent anys amb plenes facultats mentals i que pot ser un exemple per a les joves generacions.