Ignasi Wallis, polític

Aquest personatge cosmopolita fou visitant de l´Exposició Universal de 1888 que se celebrà a Barcelona i que alguns eivissencs distingits amb hi acudiren amb el vaixell ´Niny´. Era realment un signe d´ostentació i d´opulència la visita a la ciutat comtal. També l´any 1902, i amb la seua esposa Consuelo Tur i Palau, assistí a la coronació d´Alfons XIII a Madrid.

Inicià una prolífica carrera política quan el setembre de 1894 fou elegit diputat de la Diputació Provincial pel partit conservador; en aquella candidatura també sortí elegit pel mateix partit Josep Riquer Llobet. el 1895 es presentà per regidor de l´Ajuntament d´Eivissa pel partit conservador; es presentava pel districte de Dalt Vila i fou elegit juntament amb Joan Roman Calbet i Pere Palau i Tur, del mateix partit i districte.

El 1901 tornà a guanyar l´escó de diputat pels conservadors, que revalidà el 1913, ara dins del partit liberal, encara que realment era una escissió del partit conservador, però amb el nom canviat. L´èxit dels nous liberals eivissencs fou premiat amb la presidència de la Diputació que recaigué en Ignasi Riquer Llobet, l´únic eivissenc que ha estat president de la Diputació; la candidatura liberal guanyadora la completaven Vicent Pereira Morante i Bartomeu Ramon Capmany. En aquestos anys fou membre de la junta provincial d´Instrucció Pública i també vocal de la Societat Arqueològica Ebusitana que se havia creat el 1903.

El 1917 es va córrer el rumor que es presentaria pel Congrés de Diputats com a candidat pel partit conservador dels partidaris d´Eduardo Dato, però la idea no reeixí. Tornà a ser diputat, ara de nou pel partit conservador, el 1921, juntament amb Emili Morales Cirer, Antoni Juan Boned i Vicent Costa Ferrer; en aquesta legislatura fou vicepresident de la Diputació. El 1925 encara continuava en el càrrec. En l´època de transició de la dictadura de Primo de Rivera a la II República, març de 1930 a abril de 1931, Wallis fou de nou diputat per última vegada.

Com a propietari de diverses hisendes i home de negocis relacionats amb la campanya, fou membre de la Societat Cercle d´Amics del País, que es constituí a la darreria del segle XIX amb la finalitat de revitalitzar l´agricultura i la indústria de l´illa. La iniciativa no passà de simple propòsit.

Vicecònsol de França

El 1881 el seu pare, Edmond Wallis i Valls el proposà pel càrrec de vicecònsol de França a Eivissa, cosa que s´acceptà d´immediat. Cal recordar que moltes de les hisendes, que repartides per tota l´illa i propietat de Wallis, eren conegudes com cas Cònsol i, per exemple, a Sant Miquel de Balansat hi ha can Miquel des Cònsol, en record del seu distingit propietari. Ocupà aquest càrrec fins a la seua mort, el 1939, i fou llavò substituït pel seu familiar polític Cristòfol Guerau de Arellano. Foren moltes les gestions que va fer com a vicecònsol al llarg dels 58 anys que exercí el càrrec. Podem apuntar que fou l´amfitrió dels excursionistes de la societat Amis Reunis, d´Alger, que l´agost de 1911 visitaren Eivissa.

Totes les notes de premsa es meravellaven de l´excel·lent francès que manejava; no oblidem la seua formació d´estudiant a Marsella. Des de Barcelona, els expedicionaris algerins arribaren a Eivissa a bord del vapor ´Balear´. Foren rebuts a unes dues milles del port pels vapors ´Salinas´ i ´Formentera´; aquest últim duia a bord la banda ´La Armonía´, que alternava la música de la Marsellesa amb la Marxa Reial.

Una de les primeres visites que realitzaren una vegada desembarcats, fou la casa de l´agent consular, Wallis, on recolliren la bandera de la seua societat ´Amís reunis´, que havien lliurat quan l´excursió d´eivissencs a Alger, amb el compromís de venir a recollir-la. Visitaren també les Salines i se´ls oferí un lunch per a 500 persones al Teatre Pereyra i allí fou on Wallis va mostrar el seu domini del francès al llarg del brindis que oferí als convidats. Fou contestat pel president dels algerins, el doctor Duchenne.

El mes de maig de 1911 un grup d´eivissencs havia organitzat una excursió a Alger. Wallis va intervenir de manera directa des dels càrrecs que tenia: vicecònsol de França i com a consignatari de la Isleña Marítima, companyia que va facilitar el vapor ´Balear´ per a l´excursió. Els eivissencs anaren acompanyats de la Banda Municipal de Música de Palma, que en aquell moment dirigia l´eivissenc Miquel Serra.

L´expedició era formada per uns 300 excursionistes i a Alger foren acollits per la societat de turisme Les Amis Reunis. Allí reberen la bandera de la societat, amb la promesa que vendrien el mes d´agost a Eivissa amb l´excusa de recollir-la.

També va atendre uns 150 excursionistes d´una societat científica francesa que el març de 1913 visitaren Eivissa a bord del transatlàntic ´Ile de France´, i que estaven especialment interessats en visitar el Museu Arqueològic de la nostra illa.

Els seus serveis foren recompensats amb la distinció de la Legió d´Honor, la més coneguda i important de les distincions que atorga l´estat francès i que li fou concedida el 1932.

El 1902 fou també designat agent consular d´Itàlia a Eivissa, però no sabem quan cessà.

El seu germà Joan també va ser cònsol a Eivissa de diferents països. El 1888 era cònsol d´Alemanya. Per aquell mateix temps era delegat especial del consolat de Grècia a Eivissa i vicecònsol de l´imperi del Brasil.

Com a persona religiosa o més ben dit, ho era la seua esposa, el 1928 fou padrí en l´acte de consagració d´Antoni Cardona Riera com a bisbe preconitzat de Quersonès i coadjutor amb dret de successió del bisbe de Menorca, l´eivissenc Joan Torres Ribes. La padrina fou Vicenta Ferrer Wallis, viuda de Roman. Molt abans havia finançat, juntament amb la seua esposa Consuelo Tur i Palau, la restauració de la capella del Sant Crist del Cementeri, de l´església de l´antic convent dels dominics, a Dalt Vila.