A començament de 1928 es varen donar a conèixer els propòsits que el matrimoni format per Ignasi Wallis Llobet i Consuelo Tur Palau tenia d´edificar un asil on acollir els vells eivissencs més desvalguts. El lloc escollit era la hisenda de la seua propietat, situada vora la carretera de Sant Antoni, distant uns dos quilòmetres de la ciutat d´Eivissa i coneguda com sa Real. Aquesta hisenda pertanyia a la família Llobet des de finals del segle XVIII. Era una de les millors hisendes de l´horta del pla de Vila i a grans trets, segons la documentada informació del bon amic Joan Planells Ripoll, els seus límits eren els actuals carrers d´Ignasi Wallis, del tinent general Gotarredona, de Fra Vicent Nicolau i el primer Cinturó de Ronda. L´antiga hisenda de sa Real, amb el temps, fou dividida i la que era sa Real de Dalt, va mantenir el seu nom. El propietari era el ric hisendat i comerciant Ignasi Wallis, personatge que en la seua joventut havia estat també un destacat navilier, personatge d´origen anglo-maltès ben destacat en la història d´Eivissa. Era casat amb Consuelo Tur, de distingida família de Dalt Vila que donà importants polítics com Pere Tur Palau, cap del partit conservador i militar com el general Joan Tur i Palau.

Quan es va fer pública la notícia de l´aixecament d´un edifici que es pensava destinar a asil de vells, feia quasi un any que havien començat les obres des fonaments de l´edifici i es comptava amb una important provisió de materials de construcció necessaris per a l´obra, però la modèstia dels promotors va fer que no es fes pública la seua intenció fins que la magnitud de la nova edificació mogué la curiositat dels eivissencs. El matrimoni Wallis-Tur pensava construir un edifici format per dos grans pavellons, destinat un per a dones i l´altre per a homes, units per un cos central que es dedicaria a capella, sota l´advocació de Nostra Dona de la Consolació, a més d´altres dependències annexes necessàries en un establiment destinat a residència de majors. També volien deixar la resta de la hisenda per al manteniment de l´establiment de beneficència. El nom que es proposà era Asil de Nostra Dona de la Consolació.

Quan el 1931 va arribar la II República, l´edifici ja es trobava avançat i el mes de maig d´aquell any, el nou consistori de l´Ajuntament d´Eivissa acordà retirar el nom de carrers de personalitats que havien destacat durant la dictadura de Primo de Rivera i altres, que pel seu ressò monàrquic, les noves autoritats republicanes, rebutjaven, com la plaça d´Alfons XIII i el carrer dedicat a Pedro Llosas (governador de la província durant la dictadura de Primo de Rivera). Es proposà que la plaça passàs a dir-se plaça de la República, encara que finalment li fou posat el nom de plaça d´Espanya, nom que encara avui té la plaça de davant l´Ajuntament. En atenció al promotor de la construcció de l´asil que s´estava aixecant vora la carretera de Sant Antoni, s´acordà llevar el nom que tenia de Pedro Llosas i que passàs a dir-se d´Ignasi Wallis. Algun regidor com fou el cas de Joan Escandell, va recordar que Wallis també havia estat diputat provincial durant la dictadura, però finalment s´acceptà el nou nom per a l´avinguda, que també encara perdura.

L´estiu de 1934 la capella era finalitzada i disposava fins i tot de campana. Els dos pavellons també avançaven, però sembla que els recursos eren petits i les obres continuaven a ritme lent, amb la qual cosa no eren del tot finalitzades quan arribà la Guerra Civil.

El gener de 1938 i davant les necessitats militars que no podien ser ateses per la petita capacitat de l´Hospital Civil, a Dalt Vila, que també compartien (era un edifici vell i obsolet que feia temps que es demanava que fos substituït per un altre més modern), el comandant militar d´Eivissa, Joan Coll aconseguí dels propietaris de l´asil, que cedissin l´edifici a l´exèrcit. Fou beneït pel bisbe Cardona Riera i tenia el títol d´infermeria militar.

Com hereva de l´asil d´ancians de la Consolació fou constituïda el 1999 la Fundació Ignasi Wallis pel bisbe d´Eivissa Agustí Cortès Soriano, com a resposta al compromís assumit pel bisbat, quan va rebre la finca de sa Real amb els immobles que tenia en el testament d´Ignasi Wallis Llobet. En els estatuts de la fundació queda expressat que la finalitat de la institució és la de prestar el servei d´atenció als vells més necessitats.

Avui la fundació gestiona la residència per a persones majors Reina Sofia, de Cas Serres.

La premsa d'aquell moment ja parlava que la construcció de l'asil era l'obra filantròpica més gran feta a Eivissa al llarg del temps. La generositat del matrimoni -que no va tenir fills- es veu en molts actes de la seua vida. Aquesta filantropia és especialment accentuada en l'esposa, Consuelo Tur i Palau (1864?-1941); de manera resumida es poden apuntar alguns fets: en els anys vint finançà una reforma que es realitzà a la capella del Crist del Cementeri de l'església de Sant Domingo; fou dama de l'Assemblea local de la Creu Roja, amb generosos donatius per a la institució. El 1932 fou la padrina, juntament amb el canonge Vicent Serra i Orvay, del Col·legi de la Consolació i regalà una valuosa imatge per a la capella.

Després de la Guerra Civil i una vegada viuda, i juntament amb la seua cunyada, Mercedes Wallis, pagà el sagrari i una monumental làmpada per a la Catedral i també pagà la pensió anual per a un seminarista pobre.

En un proper article parlarem de la personalitat d´Ignasi Wallis.