Hi assistí l´ajuntament de Sant Josep de sa Talaia en ple, presidit per l´alcalde Joan Serra Serra de Cas Serres i el tinent de batle Josep Ribas Costera, que se´l considerava un dels principals responsables de la construcció. Per conèixer una mica la societat eivissenca del moment, és convenient recordar algunes de les altres personalitat que assistiren a la inauguració: l´alcalde de la ciutat d´Eivissa, Joan Torres Juan; el diputat provincial Mayans Escanellas; el director de Diario de Ibiza, Joan Verdera Mayans; el secretari de l´Ajuntament de Sant Josep, Francesc Ribas; el mossènyer del poble, Joan Ramon Orvay Pelleva i el vicari, Joan Serra Roselló; el director de l´institut, Manuel Bonet Sorà; la majoria dels mestres de tota l´illa i, per suposat, els i les alumnes de la nova escola i la major part de la població de Sant Jordi.
Aquí hem d´apuntar la labor que en l´escolarització de la població pitiüsa va realitzar Joan Capó i Valldepadrines, que fou inspector en cap d´ensenyament primari de Balears entre 1925 i 1936. El 1925 Capó va reunir la junta d´ensenyament primari de l´illa d´Eivissa i va exposar un pla per a l´eradicació de l´analfabetisme, que era molt elevat, en especial en el camp pitiús. Va constituir un patronat que planificà la creació i construcció de 48 unitats escolars al llarg de la nostra geografia. Aquest pla era el complement del pla de 1917, que fou quan es crearen la major part de les escoles rurals. Gràcies al pla de l´inspector Capó tenim les escoles de Sant Agustí, Sant Antoni, Sant Llorenç, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Josep, Santa Eulària, Santa Gertrudis, la Graduada d´Eivissa i aquesta de Sant Jordi.
També Capó proposà que es creassin beques per a estudiants pitiüsos de magisteri amb la finalitat de tenir una plantilla estable de mestres.
Primeres escoles de Sant Jordi
La primera escola que va tenir el poble de Sant Jordi i tal com recorda l´amic Josep Marí Ribas Reiala, fou establerta a un local llogat de la hisenda de cas Català, 1917, era per a al·lots i s´emprà fins a la construcció de la nova escola. La de nenes fou creada el 1928 i s´ubicà en una habitació de can Ribes, prop de l´església, fins que també passà al nou edifici.
Per aquell temps, el mes de maig de 1927, el Ministeri d´Instrucció Pública publicà una reial ordre per la qual les poblacions de més de tres-cents habitants podien sol·licitar de la Direcció General de Primera Ensenyança la construcció d´una escola. Com que les disponibilitats econòmiques del govern espanyol no eren excessives, també s´havia d´especificar, a més del solar on s´edificaria l´escola, el tant per cent de l´import de la construcció que aportaria cada ajuntament.
D´aquella planificació escolar en són fruit la gran majoria dels edificis escolars d´aquells anys, com ja hem dit, i també cal afegir que la majoria foren projectats per l´arquitecte mallorquí Guillem Forteza i Pinya (1892-1943), com és el cas d´aquesta l´escola de Sant Jordi. Forteza era un arquitecte format a Barcelona, i a partir de 1921 projectà a més de multitud d´edificis de tota tipologia, un gran nombre d´escoles arreu de les illes. Les seues obren són catalogades, al començament, amb influències noucentistes i clàssiques, que amb el pas del temps evolucionà cap a posicions més racionalistes. La construcció d´aquesta escola fou portada a terme per Martí Guasp, que ocupava la plaça d´ajudant d´Obres Públiques de les Pitiüses, però que també exercia de contractista i a més, tenia un magatzem de materials de construcció a l´inici de la carretera de Sant Josep, una vegada deixat el passeig de Vara de Rey. Per aquell temps havia construït, entre altres edificis destacats, l´Hotel Portmany a Sant Antoni de Portmany i planificava una ampliació de la Savina, Formentera.
Durant els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera foren acabades algunes les escoles, amb edificis ben sòlids, que en la majoria dels casos han arribat amb un magnífic estat fins als nostres dies. A final de 1927 s´acabaven les escoles de Sant Francesc de Formentera, amb casa per a mestres, que havia estat una iniciativa del mestre valencià Lluís Andreu i Minguet, que des d´anys abans havia estat destinat a Formentera i havia fundat una associació de pares que aixecà les que es coneixen avui com les Escoles Velles de Sant Francesc. El 1926 es començaren també les escoles de Sant Josep de sa Talaia que, després de moltes dificultats, es pogueren inaugurar l´octubre de 1929, aprofitant la visita que el rei Alfons XIII va realitzar a Eivissa amb ocasió d´unes maniobres militars que es desenvoluparen a l´illa. És una escola que encara avui es troba plenament activa, amb una ampliació feta en els anys setanta.
Els oradors de l´acte inaugural foren dos. En primer lloc parlà Manuel Sorà, director de l´Institut, que amb la facilitat de paraula que el caracteritzava, lloà les excel·lències de l´ensenyament per al progrés dels pobles i demanà que els pares ajudassin en la labor dels mestres. En segon lloc i per tancar l´acte, l´inspector Mestres explicà el ressorgiment escolar que gaudia l´illa, amb la construcció de diversos edificis escolars i en especial, alabà la labor de l´Ajuntament de Sant Josep i també el d´Eivissa, que intentava resoldre els molts problemes que patia la construcció de l´Escola Graduada, amb moltes dificultats que impedien l´avanç de les obres. L´Ajuntament obsequià amb galetes i licors als assistents a l´acte.
Prèviament a la inauguració, que es va fer a la tarda, l´Ajuntament de Sant Josep obsequià amb un dinar en el Gran Hotel (avui Montesol) a l´inspector Mestres i la resta d´autoritats.
Al cap d´una setmana passà visita d´inspecció l´arquitecte escolar del Ministeri d´Instrucció Pública Fernando Gallego, que fou acompanyat per l´alcalde, el secretari i el constructor. La inspecció fou totalment favorable. L´edifici era format inicialment per dues àmplies sales -per a cada un dels sexes-, i com a dependències auxiliars, els serveis higiènics i dues habitacions que es podien emprar com a magatzems. Les cases dels mestres es trobaven separades de l´edifici escolar.
El primer mestre: Ferran Belda
El mestre que regentava l´escola d´al·lots en el moment de la inauguració era Ferran Belda Garcia, d´origen valencià. Feia poc temps que havia arribat a Eivissa, però la seua estada fou llarga, ja que el 1943 encara el trobam a Eivissa. Durant els primers temps de la seua estada a Eivissa va desenvolupar una intensa activitat i així, l´hivern de 1935-36 va publicar a Diario de Ibiza una dotzena de cròniques sobre sengles conferències que va impartir Isidor Macabich a Ebusus sobre diversos aspectes de la història d´Eivissa; tots els escrits duien el títol de ´Momento Cultural´. També publicà unes cròniques sobre els actes celebrats la primavera de 1936, amb motiu del 25è aniversari del col·legi de les monges de la Consolació, amb diversos concerts i exposicions de pintura a càrrec dels alumnes del col·legi. Un germà seu exercí per aquell temps com a mestre de Sant Ferran de Formentera.
Belda sembla que tenia previst prendre la paraula durant l´acte, però no hi hagué temps, així que als pocs dies publicà l´escrit que tenia preparat en els dos diaris del moment.
Que aquestes notes serveixin per valorar adequadament un edifici que acaba de celebrar els vuitanta anys de vida i que, amb un manteniment escaient, pot arribar a fer-ne vuitanta més.
