Un matrimoni arrelat a Eivissa

Georges Demerson era natural de Bordeus, ciutat on cursà els estudis secundaris que completà a Arcachon. Després ingressà a l´Escola Normal Superior de París, on l´agafà la Segona Guerra Mundial, cosa que l´obligà a suspendre els estudis de llicenciatura i decidí incorporar-se a la Resistència. Va fugir de França a través d´Espanya amb el propòsit d´incorporar-se a les forces franceses lliures que comandava el general De Gaulle. Després de quedar retengut a Espanya durant un temps, es va poder incorporar a l´escola militar de l´exèrcit lliure a Algèria. Va desembarcar a la Provença i participà en les campanyes de França i Alemanya. Finalitzada la guerra, amb la graduació de capità, reanudà els estudis universitaris i es doctorà en filologia espanyola per la Universitat de la Sorbona. Acabà la carrera militar amb el grau de tinent coronel.

Il·lustració espanyola

Des de molt jove va mostrar un gran interès per la Il·lustració espanyola i prova d'això és la seua tesi doctoral, que la dedicà al poeta, jurista i polític extremeny Juan Meléndez Valdés (1754-1817), personatge que per les seues idees a favor dels francesos, hagué de sortir d'Espanya i refugiar-se a França quan José Bonaparte deixà la corona espanyola. Meléndez Valdés va morir a Montpeller. La curiositat que Demerson mostrà sempre per la Il·lustració espanyola va fer que dedicàs també nombrosos estudis a un altre il·lustrat, en aquest cas molt relacionat amb les Pitiüses, ens referim al bisbe Manuel Abad y Lasierra. Així, el 1976, publicà un primer estudi ´Un prelado ilustrado: don Manuel Abad y Lasierra´, que presentà en el II Simposio Internacional sobre el Padre Feijoo y su tiempo, que se celebrà a Oviedo l´octubre d´aquell any. Pel mateix temps ja publicà un article a Diario de Ibiza que portava el títol ´Don Manuel Abad y Lasierra, primer obispo de Ibiza´. Continuant amb el seu fervor cap al prelat, el març de 1977 i també a Diario de Ibiza, publicà un altre article: ´Una llegada sonora: la de Don Manuel Abad y Lasierra, primer obispo de Ibiza (1974)´. L´any següent, l'octubre de 1978, publicava en aquestes mateixes pàgines ´El obispo sin rostro (fundador de la diócesis Pitiusa)´. Però el compedi de tots els seus estudis sobre Abad y Lasierra i l'Eivissa que va trobar aquest prelat és ´Ibiza y su primer obispo: Don Manuel Abad y Lasierra´, llibre publicat per la Fundación Universitaria Española el 1980. Són 440 pàgines dedicades a l'estudi biogràfic d'aquest personatge i amb diversos textos inèdits d´aquest il·lustre personatge.

Però juntament amb el treball sobre Abad y Lasierra, el seu llibre més conegut és el que porta el títol ´Las iglesias de Ibiza y Formentera´, amb fotografies de Josep Buil Mayral, editat per l'associació Amigos de Ibiza el 1974 i del qual se´n feren tres edicions.

Durant tretze anys, Demerson fou conseller cultural de l´Ambaixada de França a Madrid i director dels instituts francesos a Espanya. Acabada la missió, es reincorporà a la seua plaça de catedràtic de llengua castellana a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Lió.

Primer viatge

Durant aquest període fou quan comprà una casa a Eivissa. El primer viatge a l´illa el realitzà el 1955 i ben aviat s'interessà per aquesta terra i contactà amb la colònia francesa que residia a Eivissa: René Vuibert, Voldemar Boberman i altres. Al poc temps comprà una vella casa situada al pujol des Mestre, a la vénda de Forada, que ell restaurà, moltes de vegades treballant infatigablement de manera personal en les obres de rehabilitació de la casa. Durant molts d'anys es negà a instal·lar-hi corrent elèctric per no perdre l´encant de les cases pageses antigues.

Les estades estivals i en períodes vacacionals va fer que s'interessàs per diversos temes de la rodalia i així dedicà uns articles al seu vesí Miquel Torres Riera Esquerrer, mort el 1981 amb 95 anys, que destacava com a folklorista, tant en la composició de cançons populars com per les seues sonades amb tambor i castanyoles. El 1978 publicà un interessant article sobre la comunitat de regants de Buscastell, que després amplià el 1981 quan el publicà a la revista Cuadernos de Geografía, que editava la secció tarragonina de la Universitat de Barcelona.

Dins del camp de la creació literària cal apuntar dos llibres de narracions: ´Leyendas de Ibiza´, 1976 i ´El collar de la Península´, 1992; aquest últim són narracions ambientades a diversos llocs d'Espanya que va recórrer com a director dels centres francesos a l'Estat espanyol.

Paulette Demerson

És ben interessant també la labor de la seua esposa, Paulette Demerson, nascuda Paulette Joly Monicat, però que sempre signà els seus estudis amb el llinatge del seu marit. Havia nascut al Pirineu francès. Va morir a Angulema el 19 de novembre de 2008. Era doctora en lletres, es trobava en possessió de les Palmes acadèmiques i era corresponent de l'Acadèmia Espanyola d´Història. De la seua labor de temàtica eivissenca es poden apuntar el folletó ´Aspectos de la vida ibicenca en el siglo XIX´ (espigando en el Libro Lucero), editat el 1983; ´Una parroquia ibicenca: San Mateo. Estudio sociológico´, editat el 1982 al Anuario de Historia contemporánea, de la Universitat de Granada. També és autora del treball ´Miguel Camariles, descendiente heleno y médico ibicenco (1716-1791)´, publicat el 1998 al Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, a Palma. Juntament amb el seu marit va escriure ´Sexo, amor y matrimonio en Ibiza, durante el reinado de Carlos III´ (1993) i ´Can Arabí´, una novela ibicenca del XVIII, obra que editaren de forma privada el 2002.

El lector perspicaç haurà observat que no s´apunta l´any de naixença d´aquestos dos personatges. No volien que se sabés la seua edat i, per més que va insistir Pere Vilàs, el matrimoni no li va voler dir els anys que tenien. Fins i tot es feren gestions amb l´ambaixada francesa i quan acudiren al seu expedient, amb sorpresa, el funcionari va veure que no figurava la seua edat en cap document oficial.