Al cap de pocs anys arribà a Espanya l´interès per aquest nou invent i les Balears, com a illes, es trobaven molt interessant amb aquest nou medi de transport.
El 1921 un hidroavió italià model Savoia S-9 va fer un viatge a Eivissa per donar a conèixer les possibilitats d´aquest aparell. Fou un esdeveniment històric per a Eivissa. Amb l´avió, a més dels tripulants, va venir de Palma Carles Roman Ferrer. Aquest hidroavió realitzà el bateig de l´aire a tots els eivissencs que poguessin pagar les 50 pessetes que cobraven; sembla que únicament cinc eivissencs pagaren l´import del viatge; algunes de les autoritats eivissenques foren obsequiades a fer la volta aèria.
El pilot de l´avió era l´italià Umberto Guarnieri, que amb aquell Savoia pensava establir una línia aèria entre Barcelona i Palma, primer per al correu postal i després, per a passatgers. La iniciativa no va tenir l´èxit esperat i el 1923 Guarnieri va morir en un accident de l´avió que pilotava quan volava sobre un llac en la frontera entre Itàlia i Suïssa.
Un altre fet destacat dels inicis de l´aviació fou el bateig d´un avió designat amb el nom ´Ibiza´. Un grup d´empresaris mallorquins crearen la Companyia Aero Marítima Mallorquina (Camsa). Un dels avions que compraren per la línia postal que volien establir entre Palma i Barcelona, un hidroavió model Savoia 16 li posaren el nom de la nostra illa. L´abril de 1922 l´hidroavió ´Ibiza´ sortí de Barcelona amb destinació a Palma, però als quinze minuts de vol i a una distància d´unes 11 milles del port de Barcelona tengueren una avaria en el motor i a pesar dels intents d´amarar, varen caure en barrina. Se salvà el mecànic i, el pilot, també de nacionalitat italiana, no va aparèixer mai més.
Ja durant la II República hi ha diversos intents d´habilitar un camp d´aterratge que pogués emprar-se per a avions i així poder establir una línia aèria. L´octubre de 1934 la premsa eivissenca donava la notícia de la imminent arribada d´un aparell Dragon Havilland, que era mogut per dos motors amb una potència de 135 HP cada un i que iniciaria l´itinerari a Palma, faria escala a Eivissa, continuaria cap a València i finalitzaria el vol a Madrid. Després faria el trajecte a la inversa. L´aparell tenia capacitat per a vuit passatgers i la correspondència postal. El lloc elegit per a l´aterratge de l´aeronau sembla que seria el camp de sa Palmera, que s´emprava com a camp de futbol; dins de la planimetria actual de la ciutat, correspondria amb l´espai situat entre els carrers de Felip II, Carles V i l´aparthotel El Puerto, aproximadament. Cal pensar en petits aparells d´aquell moment, que no necessitaven més que una extensió d´uns centenars de metres per poder enlairar-se o aterrar.
Pla de defensa
El pla de defensa que varen redactar les autoritats militars durant la Segona República i amb l´estada a Balears del comandant militar de les Illes, Francisco Franco, indicava la necessitat de contruir un camp d´aviació militar a Mallorca. Els militars també pensaven en la defensa de les Pitiüses, però el que més els preocupava era aconseguir un augment de la guarnició militar, ja que uns anys abans s´havia suprimit un batalló i es considerava una illa amb un situació geogràfica que calia defensar. L´àmplia badia de Sant Antoni de Portmany era susceptible d´albergar una base naval, segons aquell pla de defensa. Pel que fa a Formentera, ja es plantejava la possibilitat d´habilitar una base d´hidroavions, ja que els dos grans estanys de l´illa semblaven els llocs més adients. Això es materialitzà durant la Guerra Civil.
L´estiu de 1935 un hidroavió bimotor va amarar al port d´Eivissa, era de la Compañía Lineas Aèreas Españolas (LAPA), duia un alt executiu de la companyia i l´objectiu del viatge era localitzar un camp susceptible de ser emprat com a camp d´aterratge en cas d´avaria dels aparells d´aquella companyia que havien de començar a enllaçar Palma i València. Els periòdics del moment demanaven que ja que hi hauria un camp d´aterratge habilitat, que els avions de la companyia fessin escala a Eivissa, al menys una vegada a la setmana per atendre els possibles viatgers eivissencs.
Al començament de la Guerra Civil, finalment es va veure resolta la petició d´un aeròdrom per a Eivissa. Els militars nacionals habilitaren uns terrenys situats a la zona de la platja des Codolar que tenia la funció de camp d´aviació eventual de campanya. No se sap que se´n fes cap ús militar durant la contesa, cosa que sí que passà amb la base d´hidroavions que pel mateix temps s´establí a l´estany Pudent de Formentera.
Terrenys des Codolar
Els terrenys des Codolar, que no eren més que una zona lliure de vegetació i amb el terreny piconat, varen ser declarats aeròdrom militar d´emergència el 24 d´agost de 1939. En aquells moment i vora la improvisada pista, tenia uns barracons amb capacitat per a 36 soldats.
Durant el període la la Guerra Civil i en la immediata postguerra hi ha notícies de l´arribada d´algun avió que portava algunes autoritats civils i militars; així el 1937 arribava en avió el governador civil de Balears, fet que es repetirà el 1941 al menys dues vegades.
L´octubre de 1942 arribà as Codolar un Junkers JU-52 de la companyia Iberia, en el qual viatjaven el director general d´Aviació Civil, Juan Bono Boix i el director general d´Iberia, César Gómez Lucía, el viatge tenia per objecte estudiar les possibilitats d´establir un servei aeri dos dies per setmana entre Eivissa, la Península i l´illa de Mallorca.
