Ara bé, com ha estat això si fa 30 anys els eivissencs no en fèiem cas d´aquest petit vertebrat sempre present a tots els nostres paisatges?

Justament per això, l´ull que mira des de fora veu allò que queda invisible des de dins.

El primer que sorprèn al visitant, naturalista o no, és la gran ubiqüitat que tenen aquí les sargantanes. En totes les escenes imaginables a l´aire lliure, fins i tot quasi bé al llarg de tot l´any, hi cap la visió d´una sargantana: prenent el sol, quieta, sempre alerta d´amagar-se al mínim destorb, però ben visible als ulls dels observadors.

I aquesta és la primera particularitat de la sargantana de les illes Pitiüses (Podarcis pityusensis) la seva inusual abundància, ocupant un nínxol ecològic que a les Pitiüses no ocupa cap altre animal i que en el continent les sargantanes tenen vetat d´ocupar. La seva distribució per tot el territori, i la seva presència fins i tot als illots més petits i llunyans, fa que la sargantana sigui realment la silueta que caracteritza les nostres illes.

Al continent, són molt més escasses, més fugisseres, més petites, d´observació poc freqüent a l´ull no expert, i amb una funció ecològica més marginal.

La segona gran admiració que desperten és pels seus colors. La gamma de coloracions que pot adquirir aquesta espècie és molt més ample que la de totes les espècies de sargantanes que habiten el continent europeu. És clar que no totes les coloracions són presents en una mateixa illa-illot, i que en cada illot hi ha una coloració predominant característica. Però el conjunt de les coloracions de les sargantanes que habiten a la quarantena de illots pitiüsos és tan ample que configuren un ventall cromàtic complert.

Dòcil i gens agressiva

I la tercera característica és la seva mida i robustesa. Les sargantanes pitiüses més petites, les que habiten a la Punta des Trucadors, són fins i tot més grans que les espècies típiques del continent (Podarcis hispanica, P. Muralis). Així que quan el visitant veu una sargantana de la Mola o de Barbaria inicialment s´espanta, i l´hi fa pensar en els llangardaixos (Lacerta lepida) o amb els sauris de les illes Canàries (Gallotia sp.) Però res a veure, la nostra sargantana és dòcil, manerosa, gens agressiva. Són rèptils escamosos diferents que sols s´assemblen en la grandària.

Totes aquestes característiques són l´exponent d´una història evolutiva sorprenent i fascinant. Durant el bicentenari de Darwin (1809-2009) molts naturalistes observaren que si en Charles Darwin en lloc d´embarcar-se en el Beagle per anar a donar la volta al món i recalar a les Illes Galàpagos, hagués vingut a les Pitiüses hauria arribat a conclusions similars; però amb les sargantanes com exemple de radiació evolutiva en lloc dels famosos pinsans.

Basta pensar que hi ha 39 illes-illots (a part d´altres poblacions de dubtós aïllament) amb població de sargantanes pròpia. Sargantanes que no poden sortir de l´illa i on no hi arriben nous immigrants (veure taula 1). A les Pitiüses s´ha tingut la oportunitat científica de descriure més de 30 subespècies, amb una radiació evolutiva tan ampla que no hi ha altre exemple que el superi amb esplendor i diversitat.

Bé es cert que actualment el concepte subespècie no s´utilitza com a taxó, i que és més apropiat parlar de poblacions, com a unitat d´evolució i entitat ecològica. Però aquesta riquesa de subespècies descrites ens dóna idea de la gran variabilitat i enorme diversitat genètica que guarda aquesta espècie.

Història d´una adaptació

La història de la sargantana pitiüsa és la història d´una adaptació relacionada amb la història geològica més recent de l´arxipèlag pitiús. Per això és tant fascinant, ja que cada illot va iniciar la seva existència isolada amb una població particular de sargantanes a sobre.

L´últim capítol d´aquesta història d´aïllament comença durant l´última glaciació del Quaternari, ara fa uns 40.000-20.000 anys, quan el nivell del mar Mediterrani anava pujant lentament fins arribar al nivell actual, a mida que anava separant els diferents illots respecte del que fou una única terra emergida ancestral.

Tan familiars són per a nosaltres les sargantanes que no havíem afinat que aquesta espècie és el tret natural més característic de les nostres illes.

Però el coneixement que de les sargantanes en tenen els habitants de les Pitiüses encara està molt per sota del que es mereix una icona que ens fa recognoscibles arreu del món. Per això, es presenten aquests articles divulgatius, que intenten apropar la biologia de la nostra espècie més característica al comú de les persones.