La manera com descobriren les nostres illes els artistes escandinaus sembla que fou casual. Un dels primers que arribaren a Eivissa fou el pintor i escriptor Classe Campbell, que va manifestar, en una entrevista que li feren a Diario de Ibiza a començament de 1953, que havia vengut a Eivissa esperonat per la curiositat que li havia produït la lectura de la novel·la d´Elliot Paul, basada en fets reals, ´La vida y la muerte de un pueblo español´, obra que transcorre al poble de Santa Eulària des Riu i que narra els feliços primers anys trenta i, la seua contraposició, la Guerra Civil espanyola. Publicada en anglès el 1937, sembla que fou el primer llibre que es publicà sobre la contesa espanyola, fins i tot es publicà abans de la famosa obra d´Ernest Hemingway ´Per qui doblen les campanes´ (1940).
La novel·la de Paul es va publicar en traducció sueca el 1938 i duia un subtítol ben explícit ´Una cultura illenca troba el present´. Aquesta edició degué ser la que va llegir Campbell i el que sorprèn és que a la gasetilla de Diario de Ibiza sortís explícitament l´obra i l´autor, ja que ambdós eres les autèntiques bèsties negres del franquisme i aquesta obra fou taxativament prohibida pel règim. Haguérem d´esperar a la darreria de 2005 per tenir una edició en castellà. Sembla que una vegada mort Franco, els problemes amb els drets d´autor endarreriren la publicació.
Aviat l´exemple de Campbell fou seguit per altres, i en aquell moment eren més de seixanta els pintors i artistes escandinaus que residien a les Pitiüses. La implicació d´aquestos artistes amb la societat eivissenca es demostra quan realitzaren, el setembre de 1953, una exposició col·lectiva de temàtica pitiüsa a l´Acadèmia de Belles Arts d´Estocolm. L´import de les vendes el destinaren a la compra de material sanitari i quirúrgic per a l´Hospital Provincial que s´estava acabant a l´avinguda d´Espanya. En aquells moments l´hospital es trobava pendent de trasllat des de Dalt Vila, on es trobava el vell hospital que a final del segle XVIII havien aixecat els il·lustrats.
D´entre aquesta plèiade d´artistes n´hi ha una nòmina ben llarga que han anat apareixent a diverses obres i treballs i que no cal repetir de nou aquí.
Però avui ens volem referir a una pintora quasi bé desconeguda per als eivissencs, però que amb el temps ha esdevengut una de les principals pintores de Finlàndia. Ens referim a Anita Snellman.
Snellman va néixer el setembre de 1924 a Helsinki. Es formà a l´Acadèmia de Belles Arts de Finlàndia, on estudià entre 1944 i 1948. Aquell últim any el passà a Estocolm, i durant dos anys continuà estudis a la Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts. En aquesta època va realitzar la seua primera exposició individual. El 1949 va començar a estudiar a l´Académie Rodolphe Julian, de París, cosa que va fer durant dos anys. A la capital francesa es casà amb George Gonneau; el matrimoni durà vuit anys i donà com a fruit la seua filla Terella. Snellman va residir a París fins a 1954 i, després d´una breu estada a Helsinki, el 1955 passà a residir a Eivissa.
Dins un estil figuratiu, intentà captar la llum mediterrània, encara que en la seua obra, en una primera etapa, té molta més força l´estil nòrdic, amb abundants notes de tristesa. Com diu un crític, a Eivissa va trobar el seu personal Tahití, com havia passat amb el pintor francès Paul Gauguin, i de la mateixa manera va plasmar en les seues obres els paisatges i la gent de l´illa.
Amb el pas del temps, l´obra d´Snellman va guanyar en color i sentiment. S´acostà més a l´esperit pictòric de Matisse, pintor que justament havia començat els seus estudis també a l´acadèmia Julian de París.
L´estiu de 1959, Anita Snellman va prendre part en el XX Saló d´Art d´Ebusus que, en el marc de les festes patronals, organitzava cada any la Societat Ebusus. El crític que signava la crònica per a Diario de Ibiza posava les seues obres a l´apartat de «Figuratius i personalitat», juntament amb Marí Ribas, Calbet i Pomar, entre altres.
A Madrid amb els pintors d´Eivissa
Aquell mateix any, l´obra d´Snell-man fou seleccionada per formar part de l´exposició ´Arte de nuestro tiempo en Ibiza´, que a la Galería Biosca de Madrid organitzaren el ceramista Antonio Ruiz, el crític Fernando-Guillermo de Castro i el periodista Francesc Verdera. Hi exposaren Marí Ribas ´Portmany´, Tur de Montis, Munford, Laabs, Broner, Bechtold, Sjoeberg, Guus Melai, Menchu Gal, Gómez Perales, José Luis Zarraluqui, Frank El Punto, Walsh, Bartel, Matsuda, Newcombe, Meirowshy, Neubauer, Antonio Ruiz i Josep Maria Subirà. El catàleg de l´exposició fou dissenyat per Broner i el text era de Fernando-Guillermo de Castro.
La seua implicació en el món cultural eivissenc va fer que formàs part del Grup Escènic Ebusus, que en el pas dels anys cinquanta als seixanta va desenvolupar una important tasca cultural. En les festes patronals de 1959 va prendre part en l´obra teatral d´Alfonso Paso ´Juicio a un sinvergüenza´, dirigida per Vicente Valero Riera i representada al Teatre Pereira.
Les obres del Grup Escènic Ebusus tenien sempre un caràcter benèfic, i en aquest cas la recaptació es destinà a sufragar les festes patronals. Snellman fou també una de les protagonistes de l´obra de Miguel Mihura ´Tres sombreros de copa´, que representà el mateix grup durant les festes de Nadal de 1959, obra que fou dirigida per Jaume Borrell. També va prendre part en el repartiment de l´obra ´A media luz los tres´, igualment de Miguel Mihura, representada per la mateixa companyia i dirigida per Borrell, encara que aquesta vegada l´obra es va representar a la sala d´Arts i Oficis i no en el Teatre Pereira.
Anita Snellman és també la protagonista d´una novel·la ambientada a l´illa d´Eivissa, de la qual és autora la també finesa Anita Konkka, que duia el títol de ´Halujen puutarha´, publicada el 1992 i que fou traduïda a l´anglès amb el títol de ´The garden of desires´, obra ambientada a una casa de la zona costanera del poble de Sant Carles de Peralta, amb vistes a Tagomago i al Cap Roig; l´argument gira entorn de les relacions sentimentals d´una escriptora finesa que té cura de la casa d´una cèlebre pintora, personatge basat en Anita Snellman.
La nostra protagonista fou entre 1971 i 1979 professora de pintura de l´Acadèmia de Belles Arts de Finlàndia. El 1976 va rebre la distinció ´Pro Finlandia´. El 1979 es creà l´Anita Snellman Foundation. Va morir l´any 2006. Les seues obres es poden veure en els més importants museus i col·leccions pictòriques de Finlàndia.
