Eivissencs a la Companyia de Jesús

Quan explicàvem l’expulsió dels jesuïtes d’Eivissa, el governador Tomás de Tobalina, relacionava els noms dels sis jesuïtes que residien a Eivissa, i entre ells n’hi havia dos nascuts a l'illa: el coadjutor Jaume Escandell, que era el que tenia cura de les hisendes que posseïa l’orde a Eivissa i Nicolau Llaneres Riambau, predicador i confessor. Per les notes d’Isidor Macabich sabem que aquest Llaneres era fill de Nicolau Llaneres d’Espanyol i de Margarida Riambau Guasch; el matrimoni va tenir quatre filles i dos fills, Nicolau, jesuïta, i Ignasi, que fou declarat hereu universal. També se sap que Nicolau Llaneres va pagar el retaule de la capella del Cor de Jesús de la parroquial de Santa Maria, a la capella on hi havia el vas de la seua família. Al fill jesuïta li llegà «Vint-i-sis reals una volta tantum», en el testament que redactà el 1748.

Expulsat d’Eivissa, juntament amb els altres cinc jesuïtes, marxà primerament cap a Mallorca, però desconeixem el seu destí posterior.

De les darreries del segle XIX és quan trobam notícies d’alguns jesuïtes que passaren per Eivissa amb la finalitat de realitzar diverses predicacions. El 1891 varen venir a predicar la novena de la confraria del Sant Crist del Cementeri els jesuïtes Ignasi Gassó i Ramon Català; fou la més solemne des de la fundació de la confraria. Durant aquella novena, el seminarista Marià Juan Torres mostrà interès per entrar a la Companyia de Jesús.

A Vicent Serra i Orvay devem algunes notes sobre la biografia d’aquest frare eivissenc: Havia nascut el 1872 al poble de Santa Eulària des Riu; era fill de Marià Juan i d’Eulària Torres. Va ingressar al seminari d’Eivissa el 1884. El 1890, quan encara no tenia 18 anys, fou nomenat professor de primer any de llatí del seminari i mestre de l’escola nocturna del Cercle Catòlic.

Quan varen venir els jesuïtes Gassó i Català, encara no havia rebut la tonsura i les ordres menors, que li foren conferides aquell mateix any.

El 19 de setembre de 1898 va rebre un telegrama del superior de la residència dels jesuïtes de Palma en el qual li comunicava que havia d’embarcar-se amb el primer vaixell que sortís cap a Palma, cosa que va fer aquella mateixa nit. Al dia següent, i acompanyat d’un sacerdot mallorquí aspirant també a jesuïta, s’embarcaren cap a Barcelona i continuaren cap a Veruela (Saragossa) on es trobava el noviciat de la província d’Aragó. Acabats els estudis d’humanitats i filosofia fou enviat al col·legi d’Oriola (Alacant), on durant un temps fou mestre de novicis. Després d’estudiar teologia, s’ordenà de sacerdot el 1905 a Gandia.

A la santa cova de Manresa va fer la tercera prova jesuítica i durant la mateixa, fou enviat a predicar a Mallorca cosa que aprofità per venir també a Eivissa. Va predicar el novenari de Sant Josep a l'església del Convent. Diuen les cròniques que en la missa que tancà aquelles funcions religioses, el matí de la festivitat de Sant Josep, comulgaren un milenar de feligresos arribats alguns d'ells de diversos pobles de l'illa.

Poc després del viatge a Eivissa el pare Marià Juan fou destinat a les illes Filipines, primer al seminari de San Carlos, dedicat a la formació dels joves jesuïtes i després va passar a Mindanao, dedicat a l'evangelització dels natius. Amb els anys, va passar a la leproseria de l'illa de Culión, també a l'arxipèlag filipí, on amb un altre pare i un germà de l'orde, varen tenir al seu càrrec l'atenció espiritual dels leprosos d'aquella illa, que eren més de mil. Quan els jesuïtes nord-americans es varen fer càrrec d'aquella leproseria, el pare Marià Juan va continuar amb la seua labor apostòlica, primer a Dávao i després a Zamboanga. Va morir a començament de l'any 1940, completament cec i dement.

També era de Santa Eulària des Riu Antoni Guasch i Bufí, nascut el 1879 i amb el qual es repetí com en el cas del pare Marià Juan, que demanà entrar a la Companyia quan un jesuïta, en aquest cas el valencià Francesc Quadras, va venir a predicar a l'església del Convent. Va entrar al noviciat de Gandia el 1895. Després d'estudiar a Veruela i Tortosa, passà a Valkenburg, Holanda, on el 1911 fou ordenat sacerdot.

L'any següent, quan es trobava exercint de professor al col·legi dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, va retornar a Eivissa. El 1916 passà com a professor fundador de la Universitat de Sophia, de Tokyo; impartia classes de llengües clàssiques. Entre 1924 i 1928 fou procurador de les missions jesuítiques de les illes Carolines i Marianes, d'on passà a Sao Paulo, Brasil, on va tenir al seu càrrec la cura espiritual de la colònia japonesa. El 1930 retornà a Barcelona, cosa que li va permetre el 1932 tornar a Eivissa; aquell mateix any i a causa de la dissolució de la Companyia de Jesús per part del govern de la II República, fou traslladat a l'Argentina i després va passar al Paraguai, on va aprendre la llengua nativa del país, el guaraní. Aconseguí un coneixement tan elevat d'aquesta llengua que el 1944 publicà ‘El idioma guaraní’ i, més endavant, ‘Diccionario castellano-guaraní, guaraní-castellano’. Visità per última vega Eivissa el 1962. El 1965 morí a Sevilla on es trobava intentant la publicació d'un ‘Florilegio bilingüe guaraní- español’.

Centro de Estudios Paraguayos

Els jesuïtes crearen en honor seu el Centro de Estudios Paraguayos Antonio Guasch. En aquestos moments queda inèdita una autobiografia que va titular ‘Rutas de una vida’, que el propi autor va definir com «Història anecdòtica dels viatges per terres de França, Alemanya, Filipines, el Japó, illes Carolines i Marshall, Nord-amèrica, Argentina i Paraguai; amb interessants dades sobre etnografia, temes de missions, vida del missioner en soledat, viatges en canoa pels tranquils rius del Brasil, creuers a vela per...».

Altres eivissencs que han professat a la Companyia de Jesús son Vicent Riera Forn nou i el pare Palau, ambdós amb una fructífera labor a l'Índia.