La junta local de primera ensenyança de l´Ajuntament de Santa Eulària, el maig de 1925, i a petició del mestre de Sant Carles de Peralta, Joaquim Gadea, acordà sol·licitar de l´Estat la creació d´escoles de nenes als pobles de Sant Carles, Santa Gertrudis i Jesús, respectivament i, una d´al·lots a Jesús.
Com a la resta dels pobles, cal pensar que les primeres lletres durant molt de temps foren impartides de manera voluntària pels rectors de les respectives parròquies. El 1801 el tercer bisbe d´Eivissa, Climent Llocer, va escriure una carta pastoral en la qual recomanava als mossènyers que s´aplicassin a fer escola als infants. Les seues paraules, traduïdes a la nostra llengua per Joan Marí Cardona són les següents: «La gent de la part forana és, evidentment, digna de llàstima, ja que no té els mitjans més elementals per poder rebre la instrucció necessària. Es troben algunes parròquies on no és possible veure una sola persona capaç de llegir i escriure. Per això us deman, estimats rectors, que obriu de bat a bat les cases parroquials per donar-los ensenyança, tengueu escoles de primeres lletres i aritmètica».
«No deixeu tampoc d´instruir els al·lots i animau els pares perquè us els trametin. Ensenyau-los el catecisme, que els serà molt útil i necessari per a tota la vida».
«D´aquesta manera podreu omplir bona part del temps que us sobra, i a més del mèrit que tendreu davant Déu us prometem alguna recompensa, particularment als qui més es distingeixin en aquest profitós ministeri...».
La Llei d´Instrucció Pública de 1857 coneguda com a llei Moyano ja que el ministre Claudio Moyano fou el promotor, intentava solucionar el greu problema de la població analfabeta. Fou la primera llei d´educació i es proposava la creació d´escoles públiques a tots els pobles. Cal dir que els efectes de la llei arribaren amb bastant de retard a les Pitiüses i hem d´esperar ja ben entrat el segle XX per trobar escoles a tots els pobles.
Fent un repàs a l´educació en el poble de Santa Gertrudis, trobam que la primera escola que funcionà fou a una casa a la part de ponent del poble on cap a l´any 1900 en Pep de ca na Gertrudis ensenyava les primeres lletres; era un home que sabia de llegir i escriure i que s´aplicà a l´ensenyament mentre esperava el seu ingrés a la guàrdia civil. Ca na Gertrudis era una vella caseta situada a la plaça del poble, a ponent de cas Ferrer, aixecada dins béns de la hisenda de ca na Pujoleta i que fou enderrocada fa més de quaranta anys. També s´impartia costura –primeres lletres– per a al·lotes a un local de can Pep Roig.
L´escola nacional fou creada el 1917, d´acord amb el previst en la llei Moyano, i l´Ajuntament de Santa Eulària des Riu llogà una de les cases de ca n´Escandell, vora les futures escoles i en el porxo s´impartia classe, la resta de la casa era habitatge per al mestre. La d´al·lotes és més tardana.
Durant els primers anys de la dècada dels anys vint el mestre fou un català que es deia Josep Gesa Barrau i que l´octubre de 1923 abandonà al poble quan aconseguí el trasllat a una escola de la província de Girona. El trasllat del mestre Gesa va fer que l´escola es trobàs vacant durant temps, ja que hi ha diverses notes d´hemeroteques que diuen que al cap de tres mesos, les escoles de Sant Joan i de Santa Gertrudis es troben vacants. Els anys 1925 i 1926 s´hi troben destinats, de manera provisional i amb ganes de canviar de destí, els mestres Josep Bertran Carceller i Joan Ribas Marí, ja que ambdós duraren ben poc en el poble.
El mes de juny de 1926 fou proposat com a mestre del poble Antoni Llull Mir, que va romandre en aquest destí fins el mateix mes de 1933 que passà a Lloret de Mar. Vivia en el poble juntament amb la seu mare, Antònia Mir, que precisament va morir a Santa Gertrudis el 1932.
L´arribada del mestre Llull va coincidir amb la creació de l´escola de nenes, que de manera provisional es fundà el setembre de 1926, juntament amb una altra, també de nenes a Jesús.
L´any 1926 hi hagué una convocatòria per a la construcció de diferents escoles a pobles de les illes Balears. L´ajuntament de Santa Eulària, així com la resta de municipis, va veure l´ocasió de construir escoles a diferents pobles i la junta local de primera ensenyança del municipi, que presidia el mestre Gadea sol·licità, com ja hem dit, la construcció d´algunes escoles. A més de la millora de l´educació, l´Ajuntament s´estalviaria els molts lloguers que pagava als pobles per escoles i habitatge per als mestres.
Aquí convé recordar la figura del mestre Gadea, personatge estudiat profundament per l´amic Pere Vilàs, qui ens diu que arribà a Sant Carles com a mestre el 1919 i allí va promoure la constitució de la mutualitat escolar Minerva, que va promoure la construcció d´un nou edifici escolar. L´any 1925 va formar part d´una comissió que viatjà per diversos països europeus per aprendre les tècniques d´ensenyament que aplicaven els països més avançats. Entre 1926 i 1928 fou també alcalde de Santa Eulària; aquest últim any cessà per haver obtengut plaça a una escola de la ciutat d´Eivissa.
L´Ajuntament de Santa Eulària va tramitar la petició, però com sol passar, no arribà l´expedient com calia, així que l´inspector de primera ensenyança, Joan Capó, incitat pel seu amic Gadea, demanà amb insistència la documentació pertinent, que finalment fou tramès pel secretari de l´Ajuntament, Miquel Tur Roig Gabrielet, que just acabava de ser designat secretari de l´Ajuntament.
En una propera entrega explicarem les moltes vicissituds que passà la construcció de les noves escoles, la construcció de les quals i la inauguració fou més llarga del que es pensava.
