Bartomeu Escandell cursà l´enginyeria superior de mines a l´Escola Tècnica Superior d´Enginyers de Mines de Madrid. També era master diplomat per l´Esade. Va ampliar estudis a la Universitat de Lió, i realitzà les primeres pràctiques de geologia al Pirineu franco-espanyol, que després amplià amb treballs a mines de Gal·les (Regne Unit), Bèlgica, Alemanya i Canadà, entre altres llocs.
Els seus serveis com a enginyer de mines varen ser emprats durant els anys cinquanta per l´empresa Gas i Electricitat SA (GESA), per realitzar investigacions de camp a l´illa de Mallorca per cercar carbó. Els seus estudis, realitzats en equip, permeteren quantificar importants jaciments de lignit que interessaven enormement a GESA; jaciments que s´explotaven des de final del segle XIX, però no es coneixien les reserves de què disposaven ni les disponibilitats de ser explotats a gran escala.
Cal recordar que Espanya es trobava en aquells anys cinquanta en un règim autàrquic i la consecució d´energia de procedència nacional era molt important, ja que la majoria de les fonts energètiques que emprava Espanya procedien de l´exterior i s´havien de pagar en divises, que la precària economia espanyola de moment no tenia.
Els estudis que va realitzar per encàrrec de GESA sobre els lignits de Mallorca el varen fer guanyador del Premi Nacional de Geologia Alonso Allende, premi que convocava l´Institut Geològic i Miner d´Espanya.
GESA va crear en els anys seixanta una empresa amb el nom de Lignitos SA, per tal d´explotar els jaciments de carbó mineral del tipus lignit de la conca mallorquina d´Alaró-Lloseta. Aquestos jaciments tengueren el seu màxim esplendor a partir de la crisi energètica de 1973. A mitjan dels anys vuitanta, una vegada superada la crisi energètica i esgotada l´explotació a cel obert coneguda com Son Odre i havent baixat molt el potencial d´explotació de la mina Acetilè, el 1989 es tancaren les explotacions mineres de GESA entre grans protestes dels treballadors de Lignitos. Aquest mineral era cremat a la central termoelèctrica de es Murterar, Alcúdia. El cap de planificació fou Bartomeu Escandell Prats, que també treballà en l´ampliació dels equips de generació d´electricitat i de gas i en el disseny de les línies de transport d´aquestes dues energies. Escadell Prats va ser director general de Lignitos fins a l´any 1992, quan l´empresa donà per finalitzada l´explotació del carbó mallorquí i es liquidà.
Aquestos coneixements sobre la distribució d´energia va fer que fos el representant espanyol en el comitè europeu de corbes de càrrega, que estudia les oscil·lacions diàries en el consum de la demanda elèctrica i la manera de poder ser atesa sense causar perjudicis als consumidors.
Escandell va col·laborar també amb diversos estudis geològics sobre les illes Balears, a vegades formant equip amb geòlegs tan prestigiosos com Guillem Colom Casasnovas o J.M. Oliveros. El primer treball geològic sobre les Pitiüses el publicà el 1960 i duia el títol de ´Nota sobre el empobrecimiento de la fauna balear´, en el qual descriu la presència d´un gènere de gasteròpodes a la base dels penya-segats de la Mola, Formentera, gènere que es troba extingit a la resta de les Balears. Juntament amb Guillem Colom, el 1964 va publicar ´Notas estratigráficas y paleontológicas de los depósitos flandrienses del Puerto de San Antonio Abad, Ibiza´.
Durant quatre decennis i com a enginyer de mines, va signar molts dels projectes que s´executaren a Eivissa per poder perforar nous pous d´aigua o per aprofundir altres ja existents. Molts dels propietaris recorden que Escandell Prats sempre els deia que devien guardar les columnes de roques que les màquines perforadores extreien en cerca d´aigua. La composició geològica del terreny podia ajudar a pronosticar els resultats de la perforació, però també era una manera que li permetia conèixer, com a científic, la constitució geològica del lloc, aquestes perforacions li varen permetre fer-se una idea exacta de la constitució geològica de tota illa.
Personalment vaig conèixer Escandell Prats fa una dotzena d´anys, com a magnífic i puntual col·laborador de la secció de Geologia de l´Enciclopèdia d´Eivissa i Formentera; i record que a més de les seues fines observacions sobre la matèria, fou el primer que ens mostrà les fotografies aèries de les Pitiüses que realitzà el 1956 la Força Aèria dels Estats Units, i que són les primeres fotos aèries que es tenen, és una col·lecció d´una cinquantena de fotografies i que li servien per poder identificar problemes geològics que se li plantejaven en els seus estudis. A nosaltres ens interessaven més per veure les transformacions que el paisatge illenc havia patit al llarg d´aquestos cinquanta anys.
Les freqüents temporades que passava a Eivissa, les aprofitava per realitzar llargues excursions, que ell festivament deia que eren per cremar l´excés de sucre de la diabetis que patia, però que a més, li va permetre aclarir molts dels problemes de la geologia de la nostra illa, tal com explica l´amic Xavier Guasch, en la nota que sobre aquest geòleg va publicar a l´Enciclopèdia d´Eivissa i Formentera, en especial el descobriment de nous jaciments i l´estudi del període aquitanià a la punta de l´Àguila i a la Cala d´en Serra, al nord d´Eivissa, així com els dipòsits margosos amb evaporites del serravalià al port de Sant Miquel i al pla de Sant Jordi de ses Salines.
Una de les últimes activitats acadèmiques que va desenvolupar Escandell Prats, fou la seua participació, en representació del Col·legi de Mines, en el conveni que signaren la conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern balear, la Universitat de les Illes Balears i l´empresa GESA-Endesa, per tal d´elaborar un estudi sobre la història de la mineria a Mallorca i reunir i organitzar el fons documental que sobre aquesta activitat extractiva ja desapareguda encara existeix.
