Acte celebrat el dia 14, que fou un dia de molt de tragí, ja que acabat aquest acte, el governador efectuà una visita al Museu Arqueològic, on fou rebut pel director, José María Mañá de Angulo, que li explicà la col·lecció del Museu i les excavacions que duia a terme. Aquí cal recordar que Pardo Suárez havia aconseguit el maig de 1946, en una anterior visita a Eivissa, una important suma econòmica per a la realització d´excavacions en una part de la necròpoli del Puig des Molins, però que es trobava fora del sector declarat Monument Nacional i les restes de la qual es trobaven en perill de desaparició a causa del creixement de l´eixample de la ciutat d´Eivissa.
Al migdia es desplaçà a Sant Antoni de Portmany i després a Sant Josep de sa Talaia, on els alcaldes, Vicent Prats Prats i Joan Marí Marí, respectivament, li comunicaren les aspiracions i necessitats de cada municipi. De tornada a la ciutat, en un dels salons de l´Hotel Ibiza –l´actual Montesol– on residia, va rebre la visita del bisbe Cardona Riera. Després visità el comandant militar d´Eivissa, el coronel Ramon Gotarredona. La jornada acabà amb la visita a Ebusus.
A última hora de la tarda visità la Societat Cultural i Artística Ebusus. En conversa amb els directius de l´entitat s´interessà per la labor que desenvolupaven i proposà la idea de la creació a la ciutat d´Eivissa d´un organisme amb el nom d´Instituto de Estudios Ibicencos, que hauria d´abraçar l´estudi de tots els aspectes artístics, culturals i científics de les illes d´Eivissa i Formentera, prestant especial atenció a les manifestacions etnològiques (folklore, vestits típics, música, dansa, costums, etc.).
L´interès que es tenia per la Societat Ebusus era a causa de tenir la revista Ibiza, al voltant de la qual s´agrupaven tots els intel·lectuals illencs del moment i aquesta revista havia de ser l´òrgan de l´Institut i permetre que la nova entitat pogués integrar-se en el Consell Superior d´Investigacions Científiques. Ebusus acordà aportat la revista Ibiza, que s´editava des de l´any 1944, contribució que es completava amb l´oferiment de les persones que formaven el cos de redacció de la revista i la comissió de cultura de la societat cultural.
Aquí convé que expliquen qui era aquest governador civil. José Manuel Pardo Suárez era un home del ´Movimiento´. No record on vaig llegir que la seua dona tenia un parentiu amb Carmen Polo, l´esposa de Francisco Franco. El 1941 era conseller nacional del Sindicat Espanyol Universitari (SEU), en representació del districte universitari de Valladolid. Aquesta organització fou fundada el 1933 per José Antonio Primo de Rivera, creat a imatge dels sindicats d´estudiants feixistes d´Itàlia i Romania i nascut amb la finalitat de neutralitzar la Federació Universitària Escolar (FUE). El 1943 fou designat governador civil de la província de Lleida i el juny de 1945 passà a exercir el mateix càrrec a les Illes Balears, càrrec que ocupà fins el 1952, quan passà al govern civil d´A Corunya. El càrrec de governador de Balears l´ocupà Alejandro Rodríguez de Valcárcel, personatge que també ocupà importants càrrecs durant l´última etapa franquista.
Una de les actuacions més destacades de Pardo Suárez a Balears fou quan el 1951 varen fructificar les gestions que havia dut a terme per a la refundació de l´Estudi General Lul·lià a Palma, a petició de la Societat Arqueològica Lul·liana, de l´Escola de Lul·lística i d´altres entitats. L´Estudi General passà a ser una delegació de la Universitat de Barcelona en el qual poder fer alguns cursos dels estudis de lletres a Palma i que fou l´embrió de la futura Universitat de les Illes Balears. Era la continuació d´aquella escola universitària que es tancà durant l´etapa de la Desamortització del segle XIX. També recuperaven un vell edifici del carrer de Sant Roc, al barri de sa Calatrava de la ciutat de Palma.
Les gestions de Pardo Suárez davant de la Societat Ebusus varen tenir uns resultats immediats i al cap de pocs dies, el 23 d´aquell mateix desembre de 1948, es va reunir la comissió gestora de l´Ajuntament d´Eivissa i allí, l´alcalde, Cèsar Puget, donava compte als regidors que eren membres de la comissió, Manuel Sorà Bonet, Manuel Pineda Puget, Marià Ramon Lavilla i Josep Zornoza Bernabeu, de l´interès que havia mostrat el governador en la creació de l´Institut d´Estudis Eivissencs, i com a seu del nou organisme pensava comprar la casa coneguda com can Laudes o també can Comasema, a Dalt Vila.
Can Laudes era una noble casa situada al carrer Major, que havia estat la casa pairal de la família d´aquest llinatge, que després, per matrimoni d´una descendent d´aquesta família amb un mallorquí de llinatge Comasema, també es va conéixer per aquest nom, explica Isidor Macabich. També diu que a mitjan segle XIX Joan Palou de Comasema (hereu dels Laudes), que fou diputat provincial per Eivissa entre 1850 i 1854, va vendre els darrers béns que li quedaven a Eivissa a Joan Tur Llaneres i entre aquestos s´hi trobava la casa del número 20 del carrer Major. Després la casa passà als hereus de Faustí Tur i Palau, fill de Joan Tur. Les actes de l´Ajuntament d´Eivissa ens diuen que el mes de maig de l´any següent, l´alcalde va rebre la quantitat necessària per a la compra de can Laudes per a l´Institut d´Estudis Eivissencs. Com es veu, en cap moment es dóna a conèixer el preu de compra. Cal dir que en aquells moments, o bé quan passà a ser propietat de l´Ajuntament, una part d´aquesta casa s´emprava provisionalment com a escola per a nenes de Dalt Vila.
Encara que no sigui un tema relacionat amb la creació de l´Institut, també cal dir que Pardo Suárez fou el que va decidir la compra l´any 1948, per 40.000 pessetes, dels solars sobre els quals s´aixecaren les vivendes protegides de la futura avinguda d´Isidor Macabich.
