Un grup eivissenc: Es Amics

Xico Bufí era l´aglutinador del grup i tenia els coneixements musicals que havia après en les classes de música que havia rebut en el Seminari d´Eivissa, on cursava el batxillerat. El debut musical de Bufí fou en una actuació en una festa dels estudiants de l´Institut Santa Maria, juntament amb Isidor Marí i Joan Murenu; ell tocava la bateria. Després d´aquella festa va decidir la creació d´un grup i reuní Toni Matutes, Víctor Juan i Hèctor Tur.

Els primers instruments del grup foren adquirits amb la recollida de metalls, principalment plom, que efectuaven els components del futur grup i que després venien a ferrovellers. La primera sala d´assaig que empraren eren els vells magatzems de la casa Matutes a l´inici de l´avinguda de Santa Eulària. El debut davant del públic fou durant les festes del Carme de l´any 1964, amb una actuació al carrer de la Mare de Déu. En aquell moment eren uns fervents seguidors de The Beatles. Es Amics intentaven imitar fins i tot la indumentària del grup anglès, cosa que sorprenia a la societat eivissenca no acostumada encara a tantes modernitats.

Els components d´Es Amics i d´altres grups musicals acostumaven reunir-se en el bar Don Pollo, situat en el port d´Eivissa.

Aquell primer any també actuaren a diversos llocs que estaven de moda com el Nito´s Club i el Club Play Boy, ambdós a Sant Antoni de Portmany; el Ye-Ye Club, situat a la platja de Talamanca, o el Mar Blau, al puig des Molins. Recordem que per poder actuar com a músics varen haver d´obtenir el carnet del sindicat de músics professionals, enquadrat dins dels sindicats franquistes d´aquella època; hagueren de fer una prova davant d´un tribunal format per músics mallorquins i amb la incorporació del benèvol Victorí Planells, que els ajudà a superar la prova.

L´any 1965 es presentaren al Festival Tanit, que organitzava aquest club juvenil que just s´acabava de crear. Hi participaren altres conjunts que també en aquells temps s´iniciaven en el món musical, com Es Trons i Los Diana. Es Amics guanyaren el concurs.

Aquell any havien iniciat la renovació dels instruments i equips de so, que canviaren pels millors del moment i que eren idèntics als que empraven grups mítics com The Beatles o The Rolling Stones. Xico Bufí recordava al cap dels anys que l´equip i instrumental tenia un cost superior als 2,5 milions de pessetes del moment.

L´any següent, 1966, a la tardor, i una vegada finalitzada la campanya estival d´actuacions a diversos locals de l´illa, es traslladaren a Barcelona per tal de gravar un disc amb la prestigiosa firma discogràfica Belter. En aquell moment el vocal del grup era Xico Bufí. Havien de gravar un disc senzill de quaranta-cinc revolucions amb quatre temes. ´Una casa roja y negra´, ´Un romántico amor´, ´Triste adiós´ i ´Crueldad´. Les gestions per a la gravació amb la discogràfica les va portar a terme Alfonso Naharro Riera, que feia les funcions pròpies d´un apoderat del grup. Sembla que és el primer disc que va gravar un conjunt musical eivissenc.

Més endavant romperen les relacions amb la discogràfica Belter i iniciaren contactes amb una discogràfica de major prestigi, Odeon, per gravar un segon disc, cosa que no fructificà.

Aprofitant l´estada a Barcelona del grup, participaren en un concurs que es celebrava a la discoteca San Carlos Club, situada al barri de Gràcia i que era la seu de grups tan prestigiosos com Los Sírex. Es Amics guanyaren el premi al conjunt revelació. El concurs musical era retransmès en directe per Ràdio Peninsular de Barcelona, en el programa que duia el títol de ´La hora de los conjuntos´. Actuaren també en el Festival Gran Price com a grup invitat, juntament amb The Shadows. En aquell escenari actuaven Juan y Junior o Toni Ronald, entre altres.

L´estada a Barcelona es completà amb l´actuació en el programa musical de Televisió Espanyola ´Catorce cero cinco´ (14,05, ja en aquesta hora s´iniciava el programa).

Aquell any de 1966 entrà en el grup Kike Lorenzo com a baix i Víctor Juan, amb la seua peculiar veu, passà a ser el vocal del grup. Era una època que actuaven durant bona part de l´any al Nito´s Club de Sant Antoni. Recorden amb enyorament que Nito Verdera els gravava diverses cançons dels millors músics del moment que el periodista i propietari del local escoltava a Radio Carolina, aquella emissora instal·lada sense llicència en un vaixell ancorat en aigües internacionals, davant la costa anglesa i que oferia música les vint-i-quatre hores. D´aquesta manera conegueren Otis Reding, la música soul i tantes i tantes novetats de la música anglosaxona del moment.

En les festes patronals d´aquell any, 1966, varen participar en el Festival de la Cançó Catalana, que durant les festes d´agost organitzaren en el Teatre Pereira la Societat Cultural i Recreativa Ebusus i el Foment de Turisme, amb la participació dels cantants Guillermina Motta, Maria Amèlia Pedrerol, Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra, Guillem d´Efak, Isidor i Joan i Es Amics, entre els de més anomenada.

El 1968, en el baluard del Portal Nou o de Sant Pere, es celebrà el I Festival de la Cançó Moderna, el guanyador del qual fou Es Amics, amb una cançó amb lletra de Xico Bufí, ´Cantant al món´; en segon i tercer lloc quedaren els grups Los Diana i Es Trons, respectivament. Xico Bufí era el compositor de les cançons del grup.

Aquell mateix any varen prendre part en el II Festival de Música d´Alta Fidelitat, que tothom conegué com Festival Grundig, en el mateix escenari, i en el qual, a més d´Es Amics, hi prengueren part Salomé, Torrebruno, Luciana Wolf, Alberto Cortez i Nina y Frederick, entre altres grans figures.

El 1969 alguns dels components d´Es Amics s´hagueren d´incorporar al servei militar, cosa que causà la dissolució del grup, encara que tornaren a ajuntar-se amb diverses ocasions per actuacions esporàdiques. També alguns d´ells passaren a actuar amb altres grups d´aquells anys, però això ja és tema per a més endavant.